Comunicació gastronòmica: La gran història per explicar de la gastronomia catalana

«Crear és no copiar», predicava el cuiner Jacques Maximine. La frase va rescatar Ferran Adrià de la cotilla que imposava el receptari de la nouvelle cuisine i va donar impuls a una actitud que va córrer com la pólvora en els cuiners de tot Catalunya. Atrets per aquest ambient, amb ell van treballar cuiners de tot el món. Va néixer així una «nova identitat», consistent en la reinterpretació dels clàssics i en l’obertura a cuines de tot el món. «El que ens distingeix és la permeabilitat», remarca l’autora del llibre «Taste of Barcelona: The History of Catalan Cooking and Eating», Anna Riera.

Així, quan avui ens preguntem sobre productes definitoris de la cuina catalana, també caldria incloure el sushi de proximitat d’Olga Rovira o els sakes originaris dels cellers Kenshô (Delta de l’Ebre) o Seda líquida (Tuixent). I ho són no només pel seu arrelament al territori sinó perquè participen del tret que dona identitat a la cuina catalana: la creativitat.

«Som una cultura esponja», apunta Oriol Lagé. Com a director creatiu i ‘chef executive’ de l’agència de comunicació gastronòmica Gastronomus, aquest especialista aprecia que, en matèria culinària, a Catalunya conviuen l’arquetip de l’explorador i el creatiu. «Sempre hem tingut exploradors que s’han interessat per tècniques d’altres països i la creativitat necessària per treure’n partit», assegura.

I això és una cosa que transcendeix del territori de l’alta cuina. «Està immersa en el nostre dia a dia. Avui no és estrany que un restaurant de menú presenti les patates d’una manera diferent o introdueixi una flor a l’amanida», observa Riera, que dirigeix el postgrau en Màrqueting i Comunicació Gastronòmica i Enològica de la Universitat Abat Oliba CEU.

La cuina d’un territori petit i divers

La cuina d’un territori petit i diversLa mirada innovadora es veu afavorida pel territori. En un entorn no gaire extens, conflueixen paisatges i condicions climàtiques molt variades. Això permet una gran diversitat en el producte de proximitat i dona sentit a un altre dels grans mascarons de proa de la gastronomia catalana i espanyola: el mercat. «Han tingut un paper històric per assegurar la diversitat de la nostra dieta i la tradició del producte fresc. En altres llocs, el mercat és un lloc turístic, aquí no», explica Riera.

Innovació i territori. En un moment en què un sector molt castigat per la pandèmia necessita més que mai transmetre un missatge exportable, sembla raonable construir la comunicació sobre aquests dos conceptes. «Catalunya, per petita i diversa, té capacitat de fer-ho», assegura Lagé. La nostra cuina ha demostrat capacitat de regeneració i talent per trobar camins genuïns. Ara necessita transmetre-ho amb un missatge coherent que es difongui alt i clar.

Un pla «a la peruana»

Un pla «a la peruana»«Necessitem un pla estratègic». Riera posa l’exemple del Perú: «han aconseguit expandir-se perquè tenen un pla pensat per a cinquanta anys». I també perquè han actuat amb la unitat de propòsit que, sovint, ha faltat aquí. En aquest sentit, demana «més implicació de les institucions en la creació d’una campanya de comunicació internacional avalada per accions concretes, amb la complicitat de grans cuiners i cuineres com ara José Andrés, Ferran Adrià, els germans Roca, Carme Ruscalleda i Fina i Martina Puigdevall, que ajudin a donar a conèixer el patrimoni gastronòmic espanyol, així com la creació de ‘hashtags’ de cuina catalana».

També s’ha trobat a faltar més col·laboració entre els actors privats per alinear-se al voltant d’una idea comuna. No obstant, «a partir de la Covid, s’aprecia una predisposició a col·laborar més». En aquesta línia, la reobertura d’El Bulli representa una gran oportunitat, tot i que, de moment, s’ha concebut com un museu i un centre de creació. «És el moment de ser generosos i crear equip. És molt positiu que reobri El Bulli i que pugui fer bandera de la cuina d’avantguarda que allà va néixer i que va situar Espanya a la punta de llança de la gastronomia mundial», apunta Riera. I Lagé subscriu: «fem-ho bé i tots a una».

‘Story telling’ emocional per explicar la història del local

‘Story telling’ emocional per explicar la història del localSi parlem de la importància de comunicar gastronomia, cal fer-ho apel·lant a l’emoció. Ho explica Lagé, que és també professor del postgrau en Màrqueting i Comunicació Gastronòmica i Enològica de l’UAO CEU: «cal parlar de territoris amb història, com fan els italians. Explotar més la història dels nostres agricultors, ramaders i pescadors».

«La racionalitat no ven», observa Lagé. «El repte dels comunicadors és connectar amb l’hemisferi dret, el de les emocions». I això s’aconsegueix amb «story telling emocional». Un exemple d’això és el projecte de La Fageda. «Posa els pèls de punta de l’emoció». De la mateixa manera, el context de la pandèmia ha fet que es multipliquin històries que mereixen ser explicades. «Gairebé tots els locals tenen una petita història al darrere. Ara, la gent té l’oportunitat de reivindicar-se i explicar històries gastronòmiques». En aquest sentit, aquest comunicador fa referència a iniciatives com D.O. Sants o la tasca divulgativa que Maria Nicolau està fent des del restaurant Ferrer del Tall.

Contingut humà, canal digital

Contingut humà, canal digitalEl repte afegit és suscitar aquesta emoció lligada a històries reals i humanes a través del suport digital. «La història ha de tenir els peus a terra, però el canal ha de ser digital», afirma Lagé. Aquest és un dels pocs aspectes en els quals la pandèmia ha jugat a favor, ja que «molts negocis s’han hagut d’adaptar».

Riera també aprecia «un repunt en noves formes de comunicació, com pot ser el podcasting». No obstant, una cosa és tenir i utilitzar les eines i una altra saber «com arribar al nostre públic». En aquest punt, és necessari conciliar un discurs i uns valors definits amb la filosofia pròpia de cada canal. Aquesta és la raó per la qual el postgrau que dirigeix es pot realitzar conjuntament amb el màster universitari en Comunicació Digital i Noves Tecnologies, també de l’UAO CEU.