El final dels peatges a Catalunya posa en escac els restaurants de carretera

No n’hi ha dos d’iguals, però tots comparteixen una mateixa essència. Una torrassa blanca de maó, un cert aspecte a xalet dels seixanta, unes finestres en un collar de pedres, un aparcament immens, un menjador generós, una decoració que amb prou feines s’ha actualitzat i unes lletres ben grans amb el nom de l’establiment. Hi haurà qui consideri que aquests establiments són dinosaures de la restauració, però és precisament això, el fet que amb prou feines hagin canviat, la seva principal virtut. És el cas de l’Hotel Restaurant Medinyà, a escassos quilòmetres de Girona, al pendent de l’N-II. A la barra hi atén la Maria Dolors, a punt de fer els 65 anys però sense cap intenció de penjar el davantal. Té quatre treballadors, però en van arribar a ser 14 «en els anys bons de veritat», quan des d’aquí dalt (perquè el restaurant queda elevat) a l’aparcament només es veien caixes de camions». Ara amb prou feines hi ha una desena de cotxes aparcats i és l’hora de dinar. «Si haguessis vingut fa 15 anys a aquesta hora, no t’hauria pogut atendre».

Tot se’n va anar en orris l’abril del 2013, quan Trànsit, per l’elevada sinistralitat i el volum de trànsit, va decidir prohibir que els vehicles de quatre o més eixos circulessin per l’N-II al seu pas per la província de Girona, entre Vidreres i la Jonquera. Només el 2019, a conseqüència de les protestes convocades per Tsunami Democràtic a les autopistes, es va permetre que tornessin a la carretera. Però allò va ser un miratge. «Ja res ha sigut el mateix, no he tornat a omplir les 132 places del restaurant». Sobre la gratuïtat del peatge, amb dos dies laborables n’hi ha hagut prou per adonar-se’n que ve una altra davallada. «Però no serà com la de 2013, així que segur que tirarem endavant».

Un dia fluix

A l’altre costat de la carretera reben els ulls blaus de la Maria, la filla de la Mariàngels, la propietària de l’Snack Medinyà des de fa 20 anys. Explica que temps enrere podien arribar a fer 140 menús diaris, i ara no en passen dels 50, i baixant. «Avui [dimarts passat] està sent especialment fluix, i l’únic que ha canviat és això dels peatges de l’autopista. Estem preocupats...». Surt de la cuina la Consol, que recorda que a banda i banda, a aquesta altura de l’N-II, hi havia una gasolinera Campsa que ja va tancar perquè la cosa no donava de si. A l’adeu dels camions s’hi afegeix l’efecte de l’adhesiu Ronda Gi que es va entregar als conductors de la zona perquè poguessin utilitzar de manera gratuïta l’AP-7 entre les sortides de Fornells de la Selva i Vilademuls, uns 20 km de via ràpida. Es va instaurar el 2017 i en el tram s’inclouen les tres sortides (Sud, Oest i Nord) de Girona. «Allò també va ser terrible per a nosaltres», recorda la Consol.

Sense camions, sense vehicles de la zona i ara, amb el peatge gratis. I amb la pandèmia pel mig. Però continuen allà. Per mirar de suavitzar el cop, l’Snack Medinyà obrirà els dissabtes al matí amb l’objectiu de captar els conductors que van cap a la zona costanera de l’Estartit. El que ja no fan és la nit: anys enrere obrien de sis del matí a dues de la matinada, i ara tanquen a les nou de la nit. I quant al personal, en són set, però n’havien arribat a ser 12. Les especialitats de la casa, per cert, són la vedella, els peus de porc i la tripa. I, com a la resta de bars i restaurants de carretera, un tracte molt peculiar, amable, familiar. Però també directe, d’anar per feina i deixar-se de tonteries.

Afortunats

Notícies relacionades

Els lectors d’EL PERIÓDICO opinen sobre la fi dels peatges a les autopistes

El clima i el gènere

Més sort han tingut a la zona de Riudellots, al sud de Girona, on l’N-II coincideix amb quatre polígons industrials i l’aeroport no queda gaire lluny. En aquesta enorme taca, sempre sota l’ombra de la impenitent AP-7, hi ha el restaurant 9 California, on l’Isidre i la Toñi despatxen dinars des de fa quatre anys. Ella és la que està de cara al públic i ell es queda dins, als fogons, morint-se de calor. Es consideren afortunats perquè sempre han tingut un gruix de clients fixos molt important. Es van quedar el negoci el desembre del 2018 i van obrir després de quatre mesos d’obres amb què van donar un nou aire a l’establiment, sense renunciar a les estovalles de tota la vida, la xemeneia i el cartell de l’entrada. Abans tenien un restaurant a Sant Feliu de Pallarols, però anar i venir cada dia des de Santa Coloma de Farners se’ls feia molt costa amunt. Així que van optar pel 9 Califòrnia, on destaquen els cargols, la paella dels dijous i el bacallà. El primer any va ser molt dur. Es van obligar a treballar també de nit per recuperar la inversió, fins que el gestor els va fer veure que el que guanyaven al matí ho perdien a la tarda. Tanquen després de dinar i no els va malament. «La qüestió és tractar bé el client, que vingui perquè sap que el tractarem bé».

Al costat del 9 California hi ha la gasolinera California. Són, de fet, els propietaris del local que lloguen l’Isidre i la Toñi. La família de la Mariona fa més de mitja vida que despatxa combustible. Recorden quan només hi havia l’N-II. Tenien una altra gasolinera a l’altre costat de la carretera. «Si ens agafava dinant i vèiem un cotxe arribar al davant, hi havia baralla per veure qui creuava la nacional per atendre», recorda Mariona. Tampoc han notat gaire el peatge gratuït, perquè també tenen molta clientela habitual, prop del 80% del total. «Això potser ens fa mal, però en el passat, amb les obres i els tancaments d’entrades per arribar fins aquí, ho hem passat molt pitjor», resumeix.