Les claus de l’aval del Suprem al passaport Covid per anar a bars a Galícia

Quan es tracta de restriccions de drets, els tribunals realitzen el que denominen una ponderació dels drets. En aquest cas la sala entén que «el benefici que proporciona» l’obligatorietat de mostrar el passaport Covid, «respecte de la reducció significativa dels contagis, és molt superior al sacrifici que comporta l’exigència de presentar la documentació per a l’accés al local». Categòric afegeix que, «en definitiva, no s’entreveu cap mesura que resulti més adequada per salvaguardar la vida i la salut dels ciutadans, en aquest tipus de locals».

La sala declara que es presenta «una justificació objectiva i raonable per permetre o no l’accés a l’establiment, segons s’hagi complert tal exigència, ja que es tracta de la protecció de la salut i la vida de les persones, mitjançant una mesura que evita o restringeix la propagació de la pandèmia». El tribunal entén «tènue» l’afectació de drets en qüestió. Per això «resulta necessària, idònia i proporcionada per aconseguir la finalitat perseguida». I ho és perquè en aquests llocs d’oci, a diferència d’altres d’oberts al públic, «no permeten l’ús constant i permanent de la mascareta, que ha de retirar-se per menjar i beure, de la mateixa manera que resulta difícil mantenir-hi la distància de seguretat i s’hi sol conversar amb un to de veu més alt, o fins i tot cantar». Tot això afavoreix la «inhalació de gotes i aerosols respiratoris emesos per un contagiat», principal via de transmissió de la Covid, segons el Servei d’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat.

El Suprem afirma que l’exhibició del passaport Covid no vulnera el dret a la igualtat, perquè permet mantenir el caràcter voluntari de la vacuna: també es pot entrar als bars presentant el resultat de qualsevol prova, com una PCR o el test d’antígens o «el certificat de recuperació de la Covid si s’ha passat la infecció».

Tampoc vulnera el dret a la intimitat, la prevalença de la qual no es pot esgrimir davant el dret a la vida i a la protecció de la salut pública. «És cert que es tracta d’una informació mèdica, però les connotacions que imposa la situació de pandèmia, el caràcter massiu de la vacunació i la solidaritat que comporta la protecció i ajuda entre tots devaluen la preeminència de la intimitat en aquest cas», remarquen els magistrats.

També es descarta vulneració del dret fonamental a la protecció de les dades personals, perquè el que s’estableix per entrar a l’establiment «és la mera exhibició», sense que «es puguin recollir les dades dels assistents a tals locals, ni se’n pugui elaborar un fitxer, ni fer-ne un tractament informàtic».

La sentència explica que Galícia, a diferència d’Andalusia, no implantava de forma indiscriminada a tot el territori l’obligatorietat del passaport, sinó que establia una mena de mapa en funció de la incidència de la pandèmia en cada lloc i els nivells de restricció conformes a aquesta. A més, la mesura gallega té un caràcter temporal, adequat a la realitat canviant, mentre que l’andalusa es plantejava sense justificar per què estendre’l a tota la comunitat i tots els municipis amb indiferència de la seva incidència.