memòria de la Fiscalia de Barcelona
La pandèmia frena les expulsions d’estrangers condemnats
La fiscalia també va detectar problemes en la regularització de menors immigrants romanesos
La pandèmia de la Covid va frenar l’expulsió d’estrangers condemnats als quals es va substituir la pena de presó per aquesta mesura. A la província de Barcelona, el 2020 es van anul·lar el 60% d’aquestes ordres de repatriació perquè els països d’origen tenien tancades les fronteres, segons van explicar les fiscals d’estrangeria Pilar Izaguerri i Sara Gómez. Aquests reclusos, al final, han hagut d’acabar de complir la pena a les presons espanyoles, malgrat que en alguns casos l’execució de la sortida del país era imminent. No hi ha marxa enrere.
A més, arran de la declaració de l’estat d’alarma el 14 de març del 2020 i les seves successives pròrrogues, en les conformitats en els judicis ràpids, on l’acusat reconeix els fets i s’accepta la pena, tampoc es va demanar l’expulsió si no s’acreditava la «possibilitat real» que es dugués a terme, segons exposa la memòria d’aquest servei. Això va passar durant els mesos de març, abril i maig. Després, segons s’informava sobre la viabilitat de practicar expulsions, es van tornar a reclamar i es van dictar resolucions que acordaven la substitució de la pena de presó per la repatriació. En l’execució, algunes ordres es van materialitzar, però d’altres van ser revocades per la «impossibilitat manifesta», precisa l’informe de la fiscalia.
Durant l’any passat, per aquest servei de la fiscalia van passar més d’un miler d’escrits d’acusació presentats davant els jutjats de Barcelona contra ciutadans estrangers i comunitaris en què era possible valorar el canvi de la pena de presó per l’expulsió d’Espanya. En 590 casos, la substitució reclamada era íntegra (per a peticions de més d’un any de presó), cosa que suposa un lleuger augment respecte al 2019, que se’n van registrar 505. També es van incrementar, però menys, les sol·licituds parcials. És a dir, procedir a l’expulsió al complir part de la pena, a l’accedir al tercer grau penitenciari (semillibertat) o a la llibertat condicional. En els supòsits de membres de la Unió Europea no es va sol·licitar aquesta mesura.
El CIE i els ‘menes’
Així mateix, al CIE de Barcelona, situat a la Zona Franca, hi va haver una disminució notable d’ingressos, que van passar dels 1.098 el 2019 als 336 l’any passat. El motiu no és únicament la suspensió dels expedients d’expulsió, la disminució de l’efectivitat de les devolucions i el descens d’arribades d’estrangers, sinó també el cessament de l’activitat del recinte per obres entre el març i l’octubre passat.
D’altra banda, la fiscalia també va detectar l’any passat «abundants» recursos davant la justícia que impugnaven la denegació per part de l’Administració de cèdules d’inscripció a menors immigrants no acompanyats (‘menes’) romanesos. El motiu era la falta de passaport o documentació identificativa, al no ser emesa pels països d’origen perquè no reconeixen la DGAIA com a organisme de protecció i tutela. Aquestes demandes s’estan resolent majoritàriament a favor del menor, després del dictamen del fiscal.
D’igual forma, el 2020 la fiscalia ha detectat recursos contenciosos pel rebuig per part de l’Administració de concedir autoritzacions de residències als menors immigrants tutelats per la DGAIA després de complir els 18 anys. No es van tramitar perquè s’haurien d’haver fet abans de ser majors d’edat i mentre van estar sota l’empara de la Generalitat. Aquesta situació es va produir per l’«ingent» volum de menors estrangers tutelats que es va registrar el 2018 i el 2019 i que van arribar a saturar els serveis públics d’acollida.
