Així és Cumbre Vieja, el volcà que tenyeix de lava La Palma

L’erupció de Cabeza de Vaca, a 30 quilòmetres de l’anterior de La Palma (Teneguía, 26 d’octubre del 1971), no havia causat ahir a la nit cap dany personal però les colades baixaven pel pendent i ja havien devorat, a més d’importants extensions de muntanya, diverses vivendes rurals. A més, van ser evacuades més de 5.000 persones, entre residents i turistes, en els nuclis més pròxims a la lava. Els veïns de poblacions més allunyades seguien, entre l’estupor i el desassossec, el desenvolupament dels braços ardents i les enormes columnes de fum negre –per les cendres volcàniques– i blanc –pels petits incendis forestals– que es veien a la llunyania generades pel nou sistema volcànic associat al de Cumbre Vieja, el rugit continu de la qual se sentia a diversos quilòmetres de distància i dibuixava un escenari infernal.

El sisme que va donar l’avís

L’empenta del magma, que havia començat a sentir-se a les entranyes de La Palma fa 10 dies –des de dissabte 11– per la successió de milers de petits terratrèmols –25.000 fins ahir–, va donar una clara senyal que acabaria en erupció ahir a les 11.16 hores. Una tremolor molt pròxima a la superfície, de 4,2 graus en l’escala de Richter –el de més magnitud de tota la sèrie–, va sacsejar els veïns de les poblacions més pròximes a la zona zero: Las Manchas (Manchas de Abajo, Jedey, San Nicolás i El Paraíso), entre els municipis d’El Paso i Los Llanos de Aridane; El Charco (Fuencaliente), La Bombilla (Los Llanos i Tazacorte) i El Remo i Puerto Naos (Los Llanos). Els comitès director i científic del Pevolca (Pla d’Emergències Volcàniques de les Canàries) van declarar l’inici de la fase preeruptiva però van mantenir el semàfor de risc volcànic en groc –el de menor nivell d’alerta– al desconèixer-se quan es produriria l’explosió. Va arribar molt més aviat de l’esperat. Al cap de poques hores, el semàfor havia passat al seu màxim color: el vermell, dins del nivell 2, amb la qual cosa les competències passaven al Govern de les Canàries.

El focus eruptiu està format per dues fissures amb vuit boques que desprenen piroclasts i cendres

Ahir a la nit, almenys vuit columnes de piroclasts que arribaven als 100 metres d’altura il·luminaven la nit als alts del sud-oest de La Palma. Les colades, a 1.075 graus de temperatura, descendien a 0,7 quilòmetres per hora cap a les mitjanies d’El Paso i Los Llanos de Aridane i devoraven tota la vegetació que es trobaven al seu pas. L’operatiu havia evacuat un miler de turistes que es trobaven en hotels i cases rurals de l’entorn dels nous volcans. Alguns se’n van anar a Tenerife en barco o avió –els ports i els aeroports van operar durant tota la jornada– i d’altres van ser reallotjats en hotels allunyats del focus eruptiu o traslladats a instal·lacions habilitades per als evacuats: la caserna del Fuerte a Fuencaliente o el pavelló d’esports Roberto Estrello de Santa Cruz de La Palma, entre d’altres. Mentrestant, almenys 4.000 residents de les zones afectades van abandonar les seves llars. Molts ho van fer pels seus propis mitjans, rumb a vivendes de familiars i amics, seguint els consells que havien rebut de les autoritats en els dies previs. D’altres van ser conduïts als punts d’atenció habilitats per les autoritats palmeres.

Notícies relacionades

Cristina Fallarás : "No puc comptar quantes vegades m’han violat"

Sandra Guaita: "El canvi en les alcaldies de Reus i Tarragona facilitarà una àrea metropolitana"

L’erupció va ser de tipus fissural i estromboliana amb lava basàltica, va explicar Itahiza Domínguez, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) a les Canàries, organisme que dirigeix la vigilància volcànica a l’Arxipèlag amb el recolzament de l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan). «El terreny es va bombar i es van obrir dues esquerdes per les quals va sortir la lava, amb diverses boques, almenys vuit, tot i que és un número que pot créixer o decréixer amb el pas dels dies i el desenvolupament de l’erupció». Domínguez va detallar que «té les característiques de les anteriors erupcions volcàniques estudiades a les Canàries». Ara caldrà seguir l’evolució de les bugades, que amenacen vivendes disperses i finques al seu camí cap a les mitjanies i la costa.

Un ampli operatiu format per més d’un miler de persones treballa per minimitzar l’impacte de l’erupció a La Palma, entre autoritats, científics, bombers, sanitaris i membres dels cossos de seguretat i protecció civil. Ja estaven mobilitzats després que s’activés la primera alerta dilluns passat. Al llarg del vespre d’ahir ja van començar a arribar els primers reforços d’altres Illes, que es completaran durant la jornada d’avui. Es tracta principalment d’equips de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i de bombers professionals i voluntaris, en especial de Tenerife i Gran Canària, tot i que també d’altres Illes.