¿Hi pot haver una altra erupció a les Canàries?

De fet, els científics tenen una llista de volcans que cal vigilar de prop (en realitat, es vigilen) a Europa: el Vesubi i Campi Flegrei (Itàlia), Santorini (Grècia) i Teide (Espanya).

Cal tenir en compte que l’illa de Tenerife es va formar i va anar creixent degut precisament a les successives erupcions volcàniques que hi ha hagut al llarg dels segles. El Teide és un dels volcans que té l’illa, però no l’únic. És un volcà del tipus poligenètic, és a dir, que ha tingut diverses erupcions i en cadascuna ha anat creixent.

Els vulcanòlegs consideren el Teide com un volcà potencialment perillós. No se sap quan, però entrarà en erupció en algun moment. I això pot passar de dues maneres, mitjançant processos violents i explosius (la típica imatge de lava saltant pels aires a gran altura) o bé efusius, amb emissió de lava però sense un caràcter explosiu. Això últim és el que va passar el 1909 amb el volcà Chinyero, situat al costat del Teide.

Els experts són clars: no es pot saber com serà la pròxima erupció, si efusiva o explosiva, ni tampoc on es produirà exactament, però el que és cert és que n’hi haurà.

De les erupcions que ha patit Tenerife al llarg de la història la més violenta, que va produir víctimes mortals, va ser la triple erupció de Fasnia, Arafo i Siete Fuentes, entre el desembre de 1704 i el gener de 1705.

Com comentava recentment l’experta en sismologia volcànica de la Universitat de Granada Janire Prudencio, «el que també cal tenir en compte és que si el Teide o algun dels volcans de Tenerife entrés en erupció, provocaria una situació molt complicada. Primer, perquè l’illa està molt més poblada que el 1909 [quan hi va haver l’erupció del Chinyero] i, segon, perquè la nostra vulnerabilitat tecnològica i d’infraestructura és molt més alta, com vam descobrir l’abril del 2010 amb l’erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull».

Aquella erupció, que va ser considerada petita per la seva mida, va causar un fort trastorn en el trànsit aeri al llarg de bastants dies i fins i tot i va ser necessari tancar la navegació aèria a la major part del nord d’Europa. És un avís del que pot passar en el cas d’una erupció molt més pròxima al continent europeu, com seria una del Teide.

«Moltes possibilitats d’erupció»

Per la seva banda, l’Associació Volcans de les Canàries, formada per professionals i aficionats d’aquest camp a les illes, explica que «la història geològica revela que aquest estratovolcà té moltes possibilitats d’erupció», afirma l’entitat a la seva pàgina web.

Aquesta entitat assenyala que «el sistema volcànic de Tenerife comprèn no només el Teide-Pico Viejo, sinó també tot l’edifici volcànic que emergeix des del fons oceànic. Sent realment objectius, totes les zones de l’illa tenen probabilitats de viure una erupció volcànica, si bé hi ha unes zones amb més probabilitat. Els experts consideren que, a més del centre de l’illa, són les dorsals (alineacions de volcans) de Tenerife les que més condicions tenen per veure una erupció».

L’Institut Geogràfic Nacional afirma que «de l’estudi de la seva llarga història eruptiva es pot deduir que [l’erupció] podria tenir qualsevol valor d’explosivitat, depenent del tipus de magmes involucrats (basàltics, fonolítics o una mescla), sent sempre els basàltics de menor explosivitat i més probabilitat d’ocurrència».

El director de l’Institut Volcanològic de les Canàries (Involcan), Nemesio Pérez, recorda que en aquesta zona hi ha hagut erupcions de baixa explosivitat, que seria la més probable en el futur, però que també s’han intercalat episodis més explosius.

Sobre això, assenyala que «la recurrència d’erupcions explosives a Tenerife podria ser de l’ordre de diversos milers d’anys, mentre que la recurrència de les de baix índex d’explosivitat seria en l’entorn de dècades o uns centenars d’anys».

¿Com s’està vigilant el Teide? Igual com s’ha pogut veure en el cas de Cumbre Vieja a La Palma, un eficaç dispositiu de vigilància monitora contínuament l’activitat del volcà, gràcies a una extensa xarxa de sensors repartits per tota l’illa de Tenerife, que donen compte de la més mínima variació sísmica, geoquímica, geològica i d’altres característiques.

Notícies relacionades

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

El pacte de Bakú deixa un regust agredolç malgrat els avenços

Aquests sensors permeten detectar deformació del terreny fins i tot de tan sols un mil·límetre. Tot aquest sistema permet, per tant, anticipar amb cert marge la possible aparició d’una erupció i programar l’eventual evacuació de la part de l’illa afectada per aquest esdeveniment volcànic.

L’organisme responsable de la vigilància volcànica d’Espanya és l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), que té l’obligació d’observar el sistema volcànic i comunicar a les autoritats qualsevol canvi que es manifesti.