Un tsunami cada vegada menys impossible

Dos investigadors de l’Institut de Geofísica i Física Planetària de la Universitat de Califòrnia i del Centre de Recerca de Perills Benfield Greig –una companyia d’assegurances–, de la Universitat de Londres, respectivament, van alertar fins i tot el 2001 sobre el risc de tsunami que suposaria, si es produís una nova erupció a Cumbre Vieja, la caiguda del vessant de més de 3.000 metres d’alçària a la zona més alta del qual es localitza aquest volcà, una teoria que, no obstant, rebaten els científics de l’Institut Volcanològic de les Canàries (Involcan), que asseguren que perquè el flanc de Cumbre Vieja arribés a reunir condicions pròximes a la inestabilitat haurien de donar-se simultàniament un terratrèmol de magnitud molt alta i una erupció amb un alt índex d’explosivitat, o bé, que l’edifici volcànic actual arribés en el seu creixement natural almenys més de mil metres sobre la màxima elevació existent», van assenyalar el 2017 els especialistes d’Involcan, que argumentaven, a més, que haurien de transcórrer 50.000 anys perquè Cumbre Vieja tingués aquesta altura.

No obstant, davant l’actual repunt dels fenòmens adversos que en matèria geològica registra La Palma, per al ciutadà canari corrent la teoria del tsunami ha tornat a agafar força perquè, entre altres factors, un simple –i, potser, erroni– anàlisi a través de les fotografies aèries difoses aquests dies sobre la ubicació de Cumbre Vieja, a escassos quilòmetres de la vora d’un precipici davant el mar, ha permès entendre (o no) amb més claredat els arguments que sosté l’estudi ‘Volcà Cumbre Vieja, potencial col·lapse i tsunami a La Palma’, elaborat per Steven Ward i Simon Day.

«Evidències geològiques suggereixen que en una futura erupció, el volcà de Cumbre Vieja a l’illa de La Palma podria experimentar una fallida catastròfica al flanc oest, i podria llançar entre 150 i 500 quilòmetres cúbics de roca al mar», diu el controvertit document.

Segons aquesta anàlisi, l’ensorrament d’aquesta porció de terra de La Palma sobre l’oceà Atlàntic provocaria un tsunami, amb onades d’entre 10 i 25 metres d’alçària, que colpejarien i inundarien no només àrees de les Canàries, l’Espanya peninsular i Portugal, sinó també diferents zones de la costa de l’Àfrica i fins i tot arribaria a la ciutat de Bristol, a Anglaterra. La caiguda d’aquest tros de terra sobre el mar crearia una paret d’aigua que avançaria amb més rapidesa que un avió i arribaria a la costa est del continent americà.

Sempre tenint en compte les opinions contràries a aquesta teoria defensades pels científics canaris, sens dubte, els professionals que més i millor coneixen les característiques i el comportament vulcanològic de l’arxipèlag, el que és cert és que el 2018 l’Ajuntament de Nova York va incloure a la seva agenda de risc de fenòmens naturals la possibilitat de l’arribada d’un tsunami procedent de les Canàries. Un prestigiós especialista canari en el tema, que prefereix mantenir l’anonimat, apuntava aquesta setmana «l’existència a la costa est dels Estats Units d’almenys set centrals nuclears». Segons la seva opinió, «aquest és un factor de prou pes» per entendre «la preocupació afegida» que els genera a les autoritats nord-americanes una possible erupció del volcà Cumbre Vieja. «Fukushima [al Japó] quedaria relegada a una simple anècdota», conclou.

National Geographic i la BBC han produït documentals dedicats a les conseqüències que tindria aquest lliscament de Cumbre Vieja. De fet, en el treball de National Geographic i sota el títol d’‘End Day’, on s’analitzen amb –bastant– alarmisme les cinc possibles causes del final dels dies de la humanitat, una n’era la fractura del volcà palmer.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El documental de la prestigiosa cadena britànica BBC, per la seva banda, assenyalava que una de les preocupacions actuals més grans dels científics és el perill que una explosió a La Palma provoqui que es repeteixi un megatsunami pitjor que el de Ritter, al Pacífic, registrat el 1888.

Steven Ward i Simon Day, autors de l’estudi ‘Volcà Cumbre Vieja, potencial col·lapse i tsunami a La Palma’, van estimar el 2001 que la part inestable de Cumbre Vieja tindria almenys 15 quilòmetres d’ample en direcció nord-sud. La simulació informàtica dissenyada pel Centre de Recerca Benfield Hazard de Londres i la Universitat de Califòrnia indiquen, així mateix, que les onades que es derivarien de l’impacte d’un tros de terra d’aquestes dimensions contra la superfície del mar es propagarien més enllà de les Canàries, cap als Estats Units, Europa i el Brasil, i afectarien un total de 100 milions de persones.