El magma del volcà de La Palma continua deformant el terreny malgrat la ruptura de l’erupció

«L’ideal seria el primer», indica Soler. I és que, si així fos, es podria esperar que l’emergència pugui ser molt més controlable. No obstant, l’únic que pot predir en algun aspecte com es poden desenvolupar les pròximes jornades són les erupcions històriques de la Isla Bonita. En aquest sentit, hi ha dos precedents recents que aquest nou volcà podria calcar a l’hora de comportar-se. D’una banda, hi ha el Teneguía (1971) que en el temps que es va mantenir actiu –uns 28 dies– la lava va acabar emergint per un únic punt. En el cas del volcà San Juan (1949) el magma va trencar el terreny per diversos fronts, l’últim «va separar l’illa en dos» recalca Soler. «Ara mateix l’erupció està concentrada en tot aquest àrea», explica l’investigador.

Tremolors en tres punts

En el mateix sentit està treballant l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) la tasca del qual es manté en un seguiment de l’activitat sísmica, per conèixer el lloc cap al qual es desplaça o si, per contra, es manté estanca a la zona d’El Paso, Fuencaliente i Los Llanos. De moment, segons les últimes dades obtingudes per la institució científica la zona en la qual s’estan sentint més tremolors són El Paso i Fuencaliente, on l’activitat sísmica també es trobava prèviament a l’erupció. No obstant, els sismes s’han reduït considerablement. Després de l’erupció es van registrar 15 sismes, i el dia d’ahir, només se’n van registrar 8.

«Una vegada que el magma trenca, els terratrèmols disminueixen considerablement», insisteix el sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), Eduardo Suárez, que recalca que tot i així s’està vigilant la possibilitat que produeixi una «migració» dels sismes. «De moment no es veu i sembla que la sortida de lava es mantindrà a la mateixa zona», recalca. Aquesta acumulació d’energia provocada per l’empenta del magma encara provocarà que la zona «registri més episodis explosius», tot i que aquests seran de menor magnitud que els fins ara viscuts, com afegeix Soler.

La trajectòria de les llengües

Però la pressió a la muntanya no és l’únic que preocupa els investigadors quant a aquesta sobtada erupció que està recobrint l’oest de La Palma de lava i cendres. La vista està posada especialment en les llengües de lava i pel lloc en el qual discorreran, la seva velocitat i l’arribada al mar. «El més fàcil per a la lava és discórrer pels barrancs que hi ha formats en aquesta zona tan escarpada», indica Suárez. Vicente Soler afegeix que és per les zones on no hi ha erosió i el basalt és recent on «millor discórrer». Segons les estimacions del mateix IGN, la trajectòria més possible de les colades de lava és el barri de Todoque pertanyent a Los Llanos de Aridane, tot i que no es descarta que pugui expandir-se i afectar més llocs.

Una colada de lava viscosa i lenta, que ja han sepultat diversos centenars de cases, es dirigeix perillosament cap al lloc més habitat –que ja s’ha evacuat–. Una vegada passi per allà, l’últim que li quedarà per arrasar seran plataners i altres cultius abans d’arribar al mar, on es trobarà un altre obstacle. «Probablement guanyi terreny al mar», assenyala el geòleg de la Universitat de La Laguna (ULL), Ramón Casillas, que destaca que una vegada arribi al mar, cosa que es preveu que passi en els pròxims dies, donarà lloc a un altre fenomen vistós i perillós. «Quan arribi es generarà una plataforma làvica produïda per l’evaporació de l’aigua amb la calor de la lava», assenyala Casillas. Una vegada toqui l’aigua marina també es generarà una nova columna de fum, que s’unirà a les ja existents –i que es poden veure des de dalt de tot d’una pineda fins al poble de Todoque–.

Petites explosions

Es tractarà d’una gran columna de vapor d’aigua i gasos nocius que, segons Suárez, pot ser tòxica i, per això, la població haurà de mantenir la precaució més gran possible. «També es poden donar algunes petites explosions», adverteix Casillas, que afirma que aquest tipus de fenòmens són comuns a les Canàries i, de fet, ja han ocorregut en volcans històrics de La Palma. Per la seva banda, el catedràtic de Geologia de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC), José Mangas, va advertir a Efe que els rius de lava sepultaran comunicacions terrestres, elèctriques i telefòniques i crearan una pluja àcida quan arribin al mar. «Com el Teneguía i el San Juan, aquest volcà guanyarà terreny al mar», sentencia Casillas.

Mentre una gran colada de lava baixa el pendent amenaçant greument les pertinences de la població de l’illa, el volcà ja ha emès a l’atmosfera entre 6.000 i 9.000 tones de diòxid de carboni, convertint-se en el focus de contaminació més gran de tot Espanya. Davant la potència d’aquest volcà, que rugeix queixant-se amb totes les seves forces des de l’interior del sòl, les autoritats han sol·licitat precaució a la població i han posat en marxa un dispositiu de perimetratge, entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i Protecció Civil, per evitar que les població es posi en risc bé per la baixada de les bugades de lava al poder exposar-se a gasos tòxics (a més de CO₂, també diòxid de sofre i àcid sulfúric), per possibles despreniments o exposició a altes temperatures. Respecte al sofre, segons les dades de l’Institut Vulcanològic de Canàries (Involcan), s’estima que el volcà està expulsant 21.800 tones diàries de diòxid de sofre.

A dos quilòmetres de distància

Les dues estimacions s’han realitzat a través de quatre mesures amb un sensor òptic tipus minoDOAS, en posició mòbil terrestre. Des d’ahir aquest tipus de mesures formaran part de la vigilància normal del fenomen geològic, gràcies a la col·laboració de la Unitat d’Helicòpters de la Guàrdia Civil, a Tenerife, com així va passar durant l’erupció submarina d’El Hierro. Després de reunir-se ahir al matí, el Comitè Científic també ha demanat precaució als voltants del fenomen, ja que estan caient cendres a un i dos quilòmetres de distància. Les cendres són perjudicials per a la salut si s’inhalen i poden irritar les vies respiratòries, per la qual cosa es recomana confinar-se a casa si hi poden arribar aquestes pluges de cendra o bé portar mascareta. Així, els efectius de la Policia Nacional , la Guàrdia Civil i Protecció Civil, han tancat un radi d’exclusió de dos quilòmetres entorn dels centres d’emissió per minimitzar el risc d’impacte de piroclastos i l’exposició de gasos.

¿Quan s’acabarà?

Davant l’atenta mirada de centenars de paisans i turistes que s’acosten a veure com la lava baixa i el volcà rugeix amb totes les seves forces, la pregunta que es fa el món sencer és: ¿Quan s’acabarà? Encara sense haver fet un seguiment de l’expulsió de gasos, els científics, de nou, reflecteixen les seves previsions en el passat. «El Teneguía va ser el volcà que menys temps va estar en erupció, un total de 24 dies», recorda Vicente Soler, que adverteix que la que va estar més temps en erupció va ser el Tajuya, el 1581, durant tres mesos.

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Una de les característiques del volcà que, sens dubte, tindran un paper protagonista en el temps en què es mantindrà actiu és la quantitat de lava que guarda a l’interior. «S’ha format una bossa magmàtica a uns 6 quilòmetres de profunditat», explica, per la seva banda, el geòleg de la ULL. S’ha estimat que aquest reservori és d’aproximadament 20 milions de metres cúbics, la meitat que el Teneguía, que va deixar anar finalment 40 milions de metres cúbics de lava a la superfície. «Si només expulsa el que hi ha en aquesta bossa magmàtica, és possible que l’erupció duri tan sols unes setmanes», afirma Casilla. No obstant, hi ha la possibilitat que els reservoris de magma s’estiguin nodrint de bosses més profundes, que es troben entre els 12 i 20 quilòmetres de profunditat.

Visita de científics

L’erupció ha cridat l’atenció de molts científics que aquests dies s’estan traslladant a l’illa per prendre dades d’aquest fenomen únic per a la ciència. Per exemple el Cabildo de Tenerife ha reforçat els efectius d’Involcan i l’ITER fins a arribar les 27 persones fent seguiment. A l’illa de La Palma en treballen 13 més, quatre de pertanyents al mateix Involcan i nou, a l’ITER. I des de l’illa de Tenerife en treballen unes 14 més. En el que tots estan d’acord és que es tracta d’un fenomen únic que ocasionarà un veritable revulsiu en la comprensió, els mètodes de vigilància i la predicció dels fenòmens vulcanològics a les Canàries, ja que amb prou feines es tenien uns quants registres escrits en diaris perduts, d’algun curiós cronista. Per primera vegada, les Canàries compten amb potencial prou científic per aprendre i proveir-se per a la pròxima gran erupció que passi a l’arxipèlag.