La Mercè amenaça amb un pont de ‘macrobotellons’

La ressaca de la UAB

«Mai havia vist una cosa així. La por que vaig passar aquella nit no me’l trec de sobre», explica Rodrigo Rodríguez, amo del frankfurt i el supermercat de la Vila Universitària de la UAB, entre altres establiments. Rodríguez va veure com aquella nit començava amb les taules i cadires del bar volant en totes direccions i amb amenaça de trencar-li el local. La va acabar a les set del matí, netejant bassals de sang. «Vaig pensar que ens matarien a tots», comenta l’home, de 45 anys.

El Pedro, el Tomás i l’Arnau, tres estudiants de tercer de carrera i residents a la Vila, continuen incrèduls. «Hi havia navalles, gent drogadíssima... va venir el pitjor de cada casa», explica el segon. Al Pedro li van llançar una ampolla de vidre i va haver de sortir amb cotxe fins a l’ambulatori perquè li curessin la ferida amb diversos punts. Belén Jurado, una sevillana de 20 anys que estudia Genètica a la UAB, va veure com diversos adolescents van entrar al seu pis de la residència i els van robar els altaveus, les carteres i els ordinadors portàtils. Resignada, lamenta que la universitat es renta les mans quant a pagar-los els objectes sostrets. «Però el pitjor és la por, fa diversos dies que ens costa dormir, ens podrien haver fet de tot», diu la Laia, la seva companya de pis que viu a l’habitació on es van colar els lladres.

Tapar-se els ulls davant les agressions

Una de les noies que va assistir a aquesta festa va ser víctima d’una agressió sexual. Un altre noi va acabar ensangonat a crits de «maricon». «El problema que tenim ara és que les administracions saben de sobres que hi ha aquestes festes, però ningú s’hi vol ficar, explica Sonia Ricondo», tècnica de l’Observatori Noctàmbules, especialitzada en violències sexuals en espais d’oci nocturn. Fa diversos mesos que l’entitat atén adolescents que han patit agressions sexuals en llocs privats després de les festes clandestines. «Quan es desconvoquen els actes oficials, els punts lila i els espais de seguretat per a les dones desapareixen, però en realitat la festa segueix i també ho fa el risc d’agressions sexuals. Les administracions no poden fingir que no ho veuen», es queixa.

I, mentrestant, són els agents de seguretat, especialment la Guàrdia Urbana i les policies locals, els primers, i únics, que intervenen en aquestes festes. «Ni estem formats en gestió de turbes i masses, ni tenim material per fer-ho», lamenta Valentín Palacios, president de l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local de Catalunya. «El ‘botellon’ ha existit sempre, però aquesta violència, aquesta agressivitat i aquest desacatament que veiem últimament és nou i ens preocupa», afegeix Palacios.

Frustració acumulada

Notícies relacionades

Mercè 2021: La festa major de Barcelona, en DIRECTE

Així es va desencadenar el ‘macrobotellon’ de l’Autònoma

«Els ‘botellons’ tenen a veure amb la necessitat dels joves de tenir relacions socials, de buscar la seva identitat i sentir-se legitimats. La pandèmia no els ho ha permès, però ells ho necessiten i ho fan», explica Immaculada Armadans, experta en psicologia social i resolució de conflictes de la UB. Armadans afirma que els nois s’enfronten a la policia, com a acte de rebel·lia contra l’Estat i les prohibicions pandèmiques. Però va més enllà. «Tenen molta frustració acumulada, i això comporta més agressivitat i violència, que ja s’està començant a constatar als instituts. De nit, amb el consum de substàncies tòxiques, s’amplifica», explica.

Però de fons, l’experta planteja un altre debat. «Sortir de festa, emborratxar-se, fumar marihuana, prendre pastilles... ¿és aquesta la socialització que volem dels nostres joves?», es pregunta. Demana a les administracions que es plantegin altres formes de relació social que siguin més sanes, comptant amb ells. «Els joves són víctimes de la societat, hem normalitzat aquest fenomen. Ara, quan veiem els ‘botellons’, no hauríem d’estar tan sorpresos», sentencia.