La contenció del virus desperta l’optimisme

Als carrers es respira un ambient de certa tranquil·litat. Avança el mes de setembre i les dades epidemiològiques encara no indiquen que la temuda sisena onada, provocada per la tornada a la feina, a l’escola o la relaxació de les restriccions, hagi d’arribar. Per això, s’observa cert optimisme en la ciutadania, que s’atreveix a treure’s la mascareta a l’exterior amb més freqüència que quan es va flexibilitzar la norma, i també en algunes institucions. Navarra ha assenyalat aquest dijous que pot estar «davant el final de la situació pandèmica», tot i que els experts avisen que «hi ha pandèmia per a estona». Potser s’està ajuntant, avisen, la gana amb les ganes de menjar, perquè després d’any i mig de sofriment, tothom vol girar full.

La situació és molt diferent en el conjunt d’Espanya –amb el 76% amb pauta completa– o a Europa, que en països d’Àsia, Amèrica Llatina o l’Àfrica. Menys de l’1% de la població dels territoris amb ingressos baixos i mitjans té la pauta completa. L’OMS va destacar la setmana del 6 de setembre que s’ha produït, a nivell mundial, «la primera baixada substancial de casos setmanals en més de dos mesos». Per això professors com François Balloux, de l’University College de Londres, han assenyalat a Twitter que «en una gran part del planeta –la major part d’Europa i del continent americà– la pandèmia entra en la seva fase final. «Hi haurà brots epidèmics en els pròxims mesos i anys, però no preveig onades comparables a les que hem viscut en els últims 18 mesos», ha pronosticat.

A Espanya la primera institució a obrir la porta a l’esperança, o apuntar-se al triomfalisme, segons es miri, ha sigut la Comunitat de Navarra. La incidència en aquesta autonomia se situa en 70 casos per 100.000 habitants a 14 dies, el nivell de risc mitjà segons el ‘semàfor’ d’alertes de Sanitat i lluny dels 25 casos per sota dels quals s’entra en la definició tècnica de ‘nova normalitat’. Malgrat això, l’últim informe de l’Institut de Salut Pública navarrès assenyala que, llevat que apareguin factors inesperats, la Comunitat Foral «pot ser davant l’acabament de la situació pandèmica». I la presidenta de Navarra, María Chivite, ha considerat que l’esmentada meta «és molt a prop». «Tècnicament estem per sota del llindar pandèmic, portem tota la setmana amb menys de 30 casos al dia», ha argumentat.

La flexibilització

Altres autonomies no han anat tan lluny però totes estan embarcades a flexibilitzar les restriccions. A Catalunya aquest dijous entra en vigor l’obertura de terrasses en bars i discoteques fins a les tres de la matinada. I la Comunitat de Madrid, que va donar llibertat d’horaris a l’hostaleria i l’oci nocturn dilluns passat, ha comunicat que els nens no hauran de portar mascareta a les escoles per realitzar esport a l’aire lliure. I així continua. Astúries és la primera autonomia que ha arribat al nivell de nova normalitat (per sota de 25), amb una incidència de 18, seguida de Galícia, amb 50. I per dalt encapçala la llista Melilla, amb 171, i a la Península, Cantàbria, amb 103.

En aquest context, el Consell Interterritorial ha donat llum verda al comitè d’experts que avaluarà la gestió de la pandèmia, amb la vista posada més a treure lliçons de cara a futures crisis sanitàries que a revisar el passat. Carolina Darias va anunciar la seva posada en marxa dimecres en una roda de premsa en la qual un periodista li va preguntar si entreveu el final de la mascareta, una cosa impensable aquest estiu quan la cinquena onada va provocar més d’un milió de contagis i més de 4.600 morts. La ministra de Sanitat no va posar data de caducitat al tapaboques, però el referent és a Dinamarca, on ja no és obligatori ni hi ha cap tipus de restricció. Si l’experiència danesa surt bé, potser més països decideixen emprendre el mateix camí.

Les advertències

No obstant, els metges i científics demanen precaució. N’hi ha prou amb tenir present els fracassos passats, les múltiples desescalades que s’han saldat amb milers d’hospitalitzacions i el caràcter imprevisible d’aquest virus, per no llançar les campanes al vol. «Hi ha un optimisme desmesurat quan encara el virus provoca a Espanya moltes morts al dia, que passen desapercebudes», adverteix l’epidemiòleg Joan Caylà. «Tenim pandèmia per a estona», afegeix, per a continuació avisar que Espanya encara no s’ha lliurat de la sisena onada i aquesta pot arribar, com les anteriors, en qualsevol moment.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Segons el seu parer, les autoritats no s’haurien de relaxar quan Espanya arribi, veurem si en unes setmanes o en un futur més llunyà, al grau d’incidència de la nova normalitat. Caylà reclama en aquest cas aprofitar per rastrejar tots els contactes i implementar millor les mesures preventives, a fi d’arribar, algun dia, al nivell 0 Covid, com succeeix amb el xarampió, que a Espanya està erradicat.

Coincideix amb aquesta opinió Daniel López Acuña, el qual assegura que «la meta no està a pensar que s’acaba la pandèmia sinó a vacunar a tots els que falten, mantenir els aïllaments, realitzar el rastreig i relaxar gradualment les restriccions, perquè hi pot haver repunts». L’exdirectiu de l’OMS avisa que ni Espanya ni Navarra són illes i a través de les fronteres poden entrar variants que escapin a la immunitat de les vacunes. A més, els antígens actuals no eviten el contagi sinó els símptomes més greus, per la qual cosa «la immunitat de grup és un miratge». En definitiva, «són perilloses les actituds triomfalistes», defensa.