Maltractament psicològic: una realitat invisibilitzada a què s’enfronten les persones grans

Una dona i la seva mare octogenària passegen per Barcelona i es disposen a creuar un pas de vianants. La dona camina lenta i la seva filla, que té pressa, la pressiona perquè acceleri el pas. Aquesta situació, que possiblement no tenia una intencionalitat de fer mal, per definició es tractaria d’un maltractament psicològic. Segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut, una de cada sis persones grans ha patit una situació d’abús en entorns comunitaris i només un de cada 24 acaba amb una denúncia. Aquesta problemàtica, moltes vegades invisibilitzada, és un dels principals problemes a què s’enfronten les persones grans al costat d’altres com la soledat no desitjada.

«Tots necessitem i tenim el dret a rebre un bon tracte. Això és universal. Les persones vivim en un món de relacions i necessitem el respecte a la nostra dignitat des que naixem. Aquesta relació ha de ser de suport, reconeixement i estima,» explica Elena Fernández, psicòloga i gerontòloga, que va participar a la xerrada ‘El maltractament psicològic: una realitat invisibilitzada’, organitzada per la Fundació Mémora a través dels seus Espais de Suport.

El maltractament psicològic és, probablement, la situació menys visible, però que segons les dades de l’OMS es tractaria de la majoria de casos notificats. «Aquests comportaments són intencionats i executats des d’una posició de poder amb l’objectiu de fer mal a l’altra persona. Això pot portar conseqüències molt greus per a l’autoestima i la confiança personal», afirma Fernández.

Tornant al cas de la dona gran i la seva filla, per exemple. «Amb aquesta actitud s’està pressionant la dona perquè vagi més ràpid i fent que se senti inútil. Pot ser que la filla no tingués una intenció nociva i simplement tingués molta pressa, però aquesta dona pot ser que decideixi no sortir a passeig per no sentir-se un destorb i per no sentir-se reconeguda ni validada», assegura Fernández.

El paper que té el rol social

En una situació de maltractament psicològic sempre hi ha un desequilibri de poder. En aquest sentit, el rol social ocupat té un paper essencial. «Les persones poden sortir d’una situació de maltractament segons l’espai que ocupin socialment. No és el mateix ser home, jove i de classe social alta, que dona, anciana i de classe baixa», explica la psicòloga i gerontòloga. Segons l’experta, «moltes vegades no ens adonem d’aquestes situacions i aquí rau la invisibilitat».

En aquest sentit destaquen els micromaltractaments, aquells que es produeixen de manera quotidiana i que moltes vegades no es perceben com una cosa estranya. Qualsevol persona pot ser-ne l’emissor o el receptor i són situacions que es donen al si de la vida familiar, la feina o en qualsevol altre àmbit de la societat. Una amenaça, una intimidació, l’insult, el rebuig i controlar, entre altres situacions, poden ser conductes diàries en les quals una persona està infligint un maltractament psicològic a l’altra.

«Aquestes situacions també poden tenir impacte i no són menys nocives. Moltes d’aquestes conductes es produeixen en la intimitat i poden anar malmetent el benestar psicològic de les persones. En aquest sentit, hi ha molt estigma per explicar que estic sent tractat d’aquesta manera», assegura Fernández.

Triangle dramàtic i satisfacció de les necessitats psicorelacionals

El malestar té un paper clau en el maltractament psicològic. «Quan una persona té unes necessitats insatisfetes pot acabar establint relacions maltractadores. En alguns casos pot acabar ocupant la posició de víctima o, fins i tot, de perseguidora», explica l’experta amb referència al triangle dramàtic de Karpman.

Per poder sortir d’aquesta situació, és essencial enfortir el jo i atendre les necessitats psicorelacionals que un tingui. «En les relacions he de veure’m primer a mi: què faig, com ho faig, què penso, què sento, què necessito. I això desencadenarà que jo actuï», sintetitza Fernández.

Tasques pendents en l’àmbit legal

L’envelliment de la població és imparable. Només a Espanya, el 50% de la població tindrà més de 60 anys l’any 2050. Aquest factor, podria multiplicar els casos de maltractament en les pròximes dècades i des de l’OMS adverteixen que la xifra de víctimes arribarà als 320 milions el 2050. Això ha de ser un factor a tenir en compte i s’ha de desenvolupar un marc legislatiu que protegeixi les persones grans d’aquesta situació.

En el marc del Fòrum de Debat ‘Les lleis a la ciutat que cuida’, organitzat per Mémora a través de l’Observatori «Ciutats que cuiden», es va plantejar la necessitat de desplegar una Llei Integral de Drets de les Persones Grans per regular la protecció i la defensa dels seus drets, a més d’incorporar un fiscal específic que persegueixi els abusos comesos contra el col·lectiu, els maltractaments i els delictes que se’ls infligeixi.