El ‘botellon’ s’imposa en la primera nit de la Mercè

Amb una mà aguantant una ampolla de rom i amb l’altra el telèfon mòbil. La Cecilia té 17 anys, estudia segon de batxillerat i viu amb els seus pares en un pis de l’Eixample de Barcelona. «¿Que per què estic aquí de festa? Per no tornar-me boja. Farem el que faci falta per sortir de festa, la pandèmia ens ha fotut bé», es justifica. Ella és una dels centenars de nois que, des de les onze de la nit i fins més enllà de les cinc de la matinada, han omplert plaça d’Espanya sense respectar les mesures de seguretat per la pandèmia del coronavirus. «Em vaig tancar amb 15 anys, encara no he pogut trepitjar una discoteca. M’han diagnosticat una depressió i he tocat fons», prossegueix. Explica que va haver de conviure amb la separació dels seus pares durant el confinament, i que ha perdut la gana i la confiança amb el seu cos. «Estem tots així, el 90% de les noies del meu institut estan vomitant per no engreixar-se», afegeix l’Anel, la seva companya.

El relat de la Cecilia és molt similar al de molts dels presents a la festa. Amb altaveus casolans ballen les lletres de Bad Gyal, C Tangana o J Balvin mentre beuen vodka, ginebra o rom. Amb prou feines s’adonen dels cartells que indiquen que, a pocs metres, hi ha el vacunòdrom de Catalunya on més dosis s’han injectat. «Passar dos anys en pandèmia és una merda. Fem merder perquè ho necessitem», diu el Pol, un noi que va fer els 16 anys l’endemà que Pedro Sánchez anunciés el toc de queda. «Mai a la vida he anat a una discoteca, i aquesta és la manera de fer-se gran», critica la Joana, una barcelonina de 17 anys. «Ens han dit que ens vacunem, ho hem fet, i ¿ara no podem sortir de festa? Vinga, home!», exclama la Paula, que precisa que té 17 anys i mig mentre subjecta un vas de ginebra rosa.

Impotència policial

La trobada ja s’havia convocat dies abans a les xarxes socials. I malgrat el pla policial per combatre’l, el ‘macrobotellon’ ha sigut una realitat davant els ulls, atònits i decaiguts, de molts agents dels Mossos i la Guàrdia Urbana. Amb prou feines se’ls ha vist al lloc. L’únic intent de dissoldre’ls ha sigut a la una de la matinada, quan la Guàrdia Urbana ha intentat expulsar els participants conduint sis furgonetes. Lluny d’anar-se’n, els nois han creuat la rotonda de la plaça Espanya, i s’han parapetat a la font. «Som massa, no poden amb nosaltres», cridava eufòrica la Cris, estudiant de Dret amb 18 anys acabats de fer. Molt han ocupat les voreres de la Gran Via, i fins i tot s’han postrat a beure, ballar i a tirar ampolles a la calçada, cosa que ha impedit i dificultat el trànsit. Fins i tot algun ha ballat a sobre dels taxis en moviment.

Com en un videojoc

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Però la plaça d’Espanya no ha sigut l’únic enclavament dels ‘botellons’ a la ciutat aquest dijous. La plaça del Macba, al Raval, també ha estat plena a vessar. A la una de la matinada la Mariona, la Carla, l’Álvaro i l’Alba beuen alcohol i ballen sense parar en un grupet. Tenen de 19 a 21 anys, i viuen a Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels i Calafell. «Si alguna cosa m’ha ensenyat la Covid és que la vida són dos dies. A mi m’agrada sortir, conèixer gent... i fa tant temps que no puc fer-ho, que si puc, ho faré», diu l’Álvaro. «Això que ens persegueixi la poli té cert punt divertit, és com estar en un videojoc, és el conte del gat i el ratolí», fa broma la Carla. «Estic una mica cansat que ens critiquin per estar aquí de festa: els que són més grans, si ara tinguessin la nostra edat, estarien igual que nosaltres», afegeix l’Álvaro. A la una, els treballadors del servei municipal de neteja comenten que no han d’obrir les mangueres fins a les quatre de la matinada.

Fins a 200 euros a la discoteca

No obstant, a la platja de la Barceloneta l’ambient ha sigut un altre. La sorra estava deserta. No passava el mateix a la zona marítima de la Vila Olímpica, on les discoteques van poder obrir les terrasses fins a les tres de la matinada. Alguns van arribar a pagar fins a 200 euros per reviure una nit de música sense mascaretes. Un preu que no està a l’abast de tothom. «A mi si m’obres l’Apolo no em quedo aquí», suggeria el Joan Marc des de l’avinguda de Maria Cristina, fart de les restriccions del Procicat. La Silvia, una noia de 21 anys que treballa com a administrativa en un CAP de Badalona, assumia que el que feia no estava bé. «És que estic farta de veure pacients amb ansietat, necessitem espais de descompressió», raona. Mentrestant, i durant tota la nit, els seus companys del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) no han parat d’atendre joves en estat ebri. Els sanitaris, els únics que portaven mascareta.