La muntanya de Todoque frena el pas de la lava fins al mar de La Palma

La muntanya de Todoque és l’últim obstacle que hauria de salvar la lava per arribar sense problemes a algun punt dels 4.000 metres de penya-segats que es troben entre la platja de Los Guirres i el port de Tazacorte, a l’oest de La Palma. No obstant, una simulació feta per un grup de recerca de la Universitat de La Laguna (ULL) i utilitzada activament pel Cabildo de La Palma per fer el seguiment de les llengües de lava mostra que és probable que finalment sigui aquesta muntanya –de 320 metres– la que s’interposi entre el mar i les colades de lava, a centenars de graus de temperatura, alentint encara més el seu pas i evitant que caigui a la costa.

«Les primeres simulacions mostraven que arribava al mar, no obstant, a mesura que la colada ha guanyat espessor, també ha perdut força per avançar», afirma Nerea Martín, investigadora predoctoral de la càtedra de Riscos de Desastres i Ciutats Resilients de l’ULL, els treballs de final de grau i de màster de la qual versen sobre la vulcanologia de La Palma. En aquests moments, com va confirmar María José Blanco, directora de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) a les Canàries, la colada de lava ja mesura en alguns punts 12 metres d’altura. Amb aquesta nova informació, els científics que havien previst la velocitat de la colada amb una mitjana de tres metres, han augmentat fins als vuit metres de mitjana la seva mida. En aquests moments, la velocitat de la colada principal, que mesura uns 500 metres d’ample, és de quatre metres per hora. I és que, com més ampla es torna la colada, més espessa i lenta és. Es pot recordar que diumenge, quan el volcà va entrar en erupció, corria pendent avall a quatre quilòmetres per hora, una xifra que es va reduir fins a 700 metres per hora dilluns i que dimarts passat amb prou feines era de 120 metres per hora. En els últims dies, després d’arrasar més de 300 cases, amb prou feines s’ha mogut uns metres de l’entrada de Todoque.

Es compleixen les prediccions

La realitat ha reforçat les prediccions que aquest grup de recerca està fent a través del ‘software’ lliure Q-Lava. «Estem fent prediccions diàries», explica Jaime Pacheco, geògraf de la mateixa càtedra de l’ULL, que assenyala que, amb aquest seguiment, s’està ajudant el Cabildo de La Palma i Protecció Civil a saber com pot continuar avançant la crisi volcànica. «Ahir, per exemple, ens van sol·licitar que féssim una predicció de la llengua que s’ha obert al sud». Pacheco es refereix a la bifurcació que la colada de lava ha patit dalt de Montaña Rajada, a només uns metres de la primera boca del volcà. El Cabildo volia saber si aquesta nova llengua de lava –que discorre una mica més ràpid que la seva bessona– podria arribar en algun moment al cementiri de Las Manchas i un parc de plaques solars. La predicció del grup va ser que no ho faria i que, en canvi giraria cap al nord, on hi ha la resta de la colada de lava. «Després s’ajuntarà amb la llengua principal», diu. Ahir, finalment, va començar a descendir lentament just pel lloc que havia previst aquest grup de recerca.

«El que passa amb aquest lloc és que és la part més nova de La Palma», diu Pacheco, que explica que «no té barrancs excavats, perquè és molt recent, per la qual cosa la lava no té un curs per on discórrer». Així mateix, els científics creuen que en aquesta zona concreta, malgrat que tota la vall sembla tenir una altura semblant, pot existir una «petita depressió» que provoqui que tota la lava conflueixi cap al mateix punt.

Tot i que no ho descarten del tot, ja que la lava encara podria arribar al mar, en els models actuals, de moment el que arribaria a la costa oest de La Palma seria una fina colada. Aquesta estimació és de gran importància, ja que l’arribada a l’oceà podria ser un altre dels moments clau de la crisi volcànica.

En cas d’arribada al mar

La diferència de temperatura entre l’aigua del mar (23 graus) i la de la lava que ha passat diversos dies a la intempèrie (800 graus) generarà l’evaporació de tot l’aigua provocant grans núvols blancs amb un contingut elevat de sals i tòxics. El catedràtic en Geologia de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC), José Mangas, destaca que, si continua el seu pas pels llocs previstos, és possible que fins i tot formi una «cascada de lava», perquè caurà des de les zones de penya-segats que hi ha darrere de la gran extensió de plataneres. Després d’aquest moment, el clor, el brom i el iode que componen l’oceà ascendiran en un núvol de color blanquinós que pot ser tòxic i generar algunes explosions importants. A partir d’aquí, el que pugui passar, de moment es basa en teories. Una d’aquestes és l’ínfima possibilitat que creï pluja àcida. «Això només passarà si acaba generant precipitació», diu el director de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) a les Canàries, Pedro Vélez, que assumeix que, tot i que podria passar, és un dels escenaris menys probables. En qualsevol cas, «és complicat que caigui pluja àcida a tota l’illa».

La vista també està posada en el futur i en com afectarà l’ecosistema la colada de lava si arriba al mar- I és que, a pocs metres d’on es prediu que podria avançar la lava, es troba la reserva marina de La Palma, un lloc de gran diversitat de flora i fauna marina. Allà hi ha espècies pesqueres difícils d’observar a les altres illes. Als seus fons es poden trobar fons d’anemones tropicals que constitueixen un reducte per la seva escassa presència en altres zones.

Malgrat la destrucció inicial que pot ser que provoqui la lava, és probable que la lava acabi, amb els anys, comportant-se com ho ha fet a El Hierro, procurant un lloc on la vida és més procliu a sorgir. «Pot causar un aflorament si genera que l’aigua del fons marí pugi cap a la superfície», recalca Vélez. Per la seva banda, l’ecòleg marí de l’ULL, José Carlos Hernández, assenyala que serà una oportunitat per comprovar com «es produeix la colonització de les noves espècies d’aquest terreny». Nerea Martín afegeix un altre risc associat a l’arribada de lava al mar, i és que n’hi ha no arribarà a caure de manera immediata. «La lava tardarà un temps a assentar-se i no tindrà cap placa per sota que pugui subjectar-la», assenyala la investigadora, que indica que això podria comportar que es generessin despreniments a posteriori. Tot i que, com assenyala, «és un risc una mica més rebuscat».

El grup de recerca de la càtedra de Reducció de Riscos, en els pròxims dies, també esperen poder posar en marxa una simulació de les cendres que estan viatjant diversos quilòmetres al voltant des de la boca principal del volcà, per saber a quins llocs afectaran i amb quina intensitat. «D’aquesta manera es podran prendre mesures d’autoprotecció de la població de manera preventiva», indica Pacheco. En aquest sentit, Martín va recordar que la caiguda de cendres no només està sent un problema per a la salut de la població, també està provocant danys en el plàstic dels hivernacles i, per tant, en els cultius de plàtan d’aquesta zona, que formen el principal aliment de l’‘illa bonita’. Aquests cultius s’estan enfrontant a diversos riscos que van més enllà de la destrucció directa de les colades de lava. «Ara mateix el reg està interromput a causa de l’avanç de la lava», afirma Pacheco.

Un estudi previ

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

Nerea Martín va realitzar el seu treball de final de grau entre 2019 i 2020, hi analitzava com podrien avançar diferents colades de lava a Cumbre Vieja i alertava que la zona amb més possibilitat que es produís una erupció era justament el vessant oest de La Palma. «Una de les simulacions que vaig realitzar era tan sols a uns metres d’on finalment va passar», explica Martín, que assenyala que el punt eruptiu d’aquesta colada de lava generada per ordinador es trobava a Jedey, el barri on es pensava que, per la intensitat en què el poble va notar els moviments sísmics, seria el que finalment veiés emergir el volcà. Per concloure en quins punts l’erupció era més probable va realitzar una anàlisi de totes les boques eruptives històriques i va calcular la densitat dels punts més calents.

En aquesta mateixa recerca, la científica advertia que la zona per la qual està avançant en aquests moments la lava del volcà de Cumbre Vieja tindria un nivell d’afectació mitjà, ja que no «només es veuria afectada una part de la població, sinó que també ho estarien les zones considerades com a motor econòmic de l’illa». I és que, com remarca, just després del poble de Todoque es troba la zona agrícola més important, de l’illa caracteritzada per cultius intensius de plataners situats a les illes baixes i a les mitjanies de la vall d’Aridane. La investigadora també va advertir que la carretera LP-2, «que articula tota la zona meridional de l’illa, es veuria pertorbada igual com altres carreteres secundàries de menor ordre que la connecten amb el sector costaner». També destacava que hi podria haver un problema si la lava arribava a la LP–213, ja que suposaria un problema d’aïllament per a Puerto Naos, El Remo i La Bombilla, al només estar connectats a la xarxa de carreteres per un dels seus extrems. Una circumstància que s’ha pres en consideració també per part de les autoritats a l’hora de portar a terme l’evacuació de més de 5.500 persones.