«La recerca contra la Covid ajudarà a la vacuna contra el càncer»

¿I si l’agència no autoritza l’assaig, existeix un pla b? Amb tota l’experimentació portada a terme en animals, considerem que tenim arguments favorables a l’autorització.

¿Han aconseguit prou finançament per a totes les fases? Hem aconseguit els diners per a la fase 1, en què van participar un centenar de voluntaris, i la previsió és que es desenvolupi a Espanya. Les fases següents, com es necessiten persones que no hagin rebut cap dosi, es poden desenvolupar en altres països.

¿Ha sigut difícil aconseguir el finançament? A Espanya sempre és molt difícil aconseguir finançament, que en el nostre cas ha sigut públic però també de donacions privades, cosa que s’agraeix molt. Esperem que amb l’arribada dels fons europeus la inversió en r+d s’incrementi en tot el país.

¿I quines han sigut les condicions laborals del seu equip, vostè estava jubilat i ha tornat a estar actiu i la resta, tenen contractes estables? No, tenen contractes per obra o servei, o són becaris. I tinc diverses persones amb contractes que acaben a l’octubre, esperem renovar-los. És una situació molt dura. Fa moltíssims anys que soc a la ciència i estem acostumats a operar per projectes de recerca. Però si un país no els finança o tenen una inversió modesta, és molt difícil aconseguir personal. I si un país no inverteix en ciència, és un país sense futur.

¿Què diferencia la vacuna que desenvolupa de les ja autoritzades? El vehicle que transporta l’antigen. En el nostre cas es produeix una resposta més potent perquè es basa en el virus atenuat que va ser la base de la vacuna de la verola, que és l’única malaltia que hem aconseguit erradicar, per la qual cosa té una capacitat molt potent. A més, ja hi ha publicacions que indiquen que seria més eficaç rebre una tercera dosi de la nostra vacuna que de les ja autoritzades.

¿I què diferencia el seu preparat del primer autoritzat a Espanya per a assajos en humans, el del laboratori Hipra? El d’Hipra es basa en una proteïna purificada. Però les vacunes de proteïna generalment són potents per produir respostes humorals, d’anticossos, i són més deficitàries en la producció de la resposta cel·lular, que és l’encarregada de destruir la cèl·lula infectada. A més, els anticossos tendeixen a decaure abans que en altres vacunes. Però són potents per iniciar una resposta i és positiu que Espanya ja tingui una vacuna en experimentació clínica.

¿Per què és necessari que Espanya tingui la seva pròpia vacuna? Espanya és un país on arriben viatgers de tot arreu del món i les possibilitats que s’hi introdueixin patògens per als quals no tenim defenses és molt possible. A més, la Covid continua circulant i en poden sorgir noves variants. Quan va arribar la pandèmia, Espanya no tenia prou infraestructures, per fer, per exemple, assajos en animals o un sector empresarial capaç de la fabricació. Ara hi ha una estructura, tot i que encara és feble, per reaccionar immediatament.

¿La recerca de la vacuna contra la Covid pot servir contra el càncer? El concepte de vacuna sempre s’ha desestimat en el càncer per considerar-lo molt difícil d’aconseguir, però la recerca de la Covid ens servirà per demostrar que és possible utilitzar tecnologies noves per atacar-lo. Hi ha un plètora d’arguments en contra, com que el càncer és molt divers, evoluciona, hi ha molts gens involucrats, és diferent en cada persona, etc. però sabem que el sistema immune respon a la majoria dels tumors, sobretot en estadis més prematurs o tardans, amb la metàstasi. Hi ha hagut moltes decepcions en assajos clínics amb sistemes de vacunació diferents, excepte en tumors produïts per virus com el del papil·loma. Però la pandèmia ha posat de manifest que fent un esforç global es poden abordar els temes més complexos i crec que la recerca contra la Covid pot revolucionar i ajudarà a avançar en el desenvolupament de vacunes per al càncer i altres malalties.

¿Quina tecnologia seria aplicable? Sobretot la tecnologia de l’ARNm, però la d’adenovirus o la nostra també es poden utilitzar com a complement per atacar millor el tumor per diverses vies. Però per a això, primer necessitem conèixer els antígens tumorals amb més detall, aquells que responen al sistema immune.

¿La vacuna seria un complement a altres tractaments? Els tractaments contra el càncer tenen efectes adversos. Per això fa falta un tractament selectiu, i el més eficaç és el sistema immunològic. Allà tenim les bales de limfòcits T citotòxics, que és un la nostra millor eina per atacar i destruir les cèl·lules tumorals.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

¿I no hi podria haver una vacuna preventiva? Sí. És una línia molt important de recerca. Es podria aplicar de forma preventiva en persones que superin certs nivells en els cribratges o que tinguin antecedents familiars.

¿I contra la sida? Fa més de 30 anys que treballem en la vacuna de la sida. Això ha permès aplicar els coneixements a la vacuna de la Covid. I ara s’està tractant d’optimitzar el disseny de la proteïna de l’embolcall (Env) del VIH per utilitzar tecnologia d’ARNm. Els assajos ja estan en marxa. Però aquesta tecnologia s’haurà de combinar amb altres. En definitiva, l’ARNm obre un ventall de possibilitats en vista de totes les malalties infeccioses, i també tumorals i neurogeneratives, a mesura que coneguem els antígens rellevants que podem presentar a l’organisme perquè el sistema immune respongui. Per això és essencial que es doni més recolzament a la recerca (R+D+i), perquè tot és qüestió de finançament, com hem pogut comprovar al ràpid desenvolupament de vacunes contra el SARS-CoV-2 i la seva administració a la població global.