Set autonomies es rebel·len contra l’ordre que prohibeix caçar llops a Espanya

Les comunitats autònomes de Galícia, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Andalusia, la Comunitat de Madrid i la Regió de Múrcia han anunciat que presentaran un recurs contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional amb l’objectiu d’aconseguir que es paralitzi l’ordre que impedeix caçar llops a Espanya que va proposar el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i que va avalar el Consell d’Estat.

La decisió d’incloure «totes» les poblacions del llop ibèric al Llistat d’Espècies en Règim de Protecció Especial (LESPRE), que implica la prohibició de caçar-lo a tot Espanya, ha provocat el rebuig en aquestes autonomies. El PP va anunciar, després de conèixer aquesta ordre, que les comunitats governades per la seva formació (Galícia, Castella i Lleó, Andalusia, la Comunitat de Madrid i la Regió de Múrcia) presentaran un recurs contenciós en contra d’aquesta ordre.

A més, s’hi van sumar Astúries i Cantàbria. L’ordre ministerial va entrar en vigor aquest dimecres, una vegada que va ser publicada dimarts, 21 de setembre, al Butlletí Oficial de l’Estat.

«Radicalment en contra»

Segons ha expressat el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, amb aquesta prohibició l’Executiu regional es queda «sense cobertura per finançar els atacs del llop».

Per la seva banda, la Junta de Castella i Lleó també ha afirmat que hi està «radicalment en contra», perquè perjudica els interessos generals de la comunitat, però no només els seus, sinó els de Galícia, Astúries o Cantàbria, els d’11 comunitats, «la majoria», que estaven en contra de la inclusió del llop al llistat.

«Condemnar la ramaderia»

A més de les comunitats, les organitzacions ASAJA, COAG i UPA han acusat el Govern central de «condemnar la ramaderia a l’extinció al blindar el llop» i la consideren «aliena als interessos de la ramaderia i del medi rural».

Segons el Principat d’Astúries, la publicació de l’ordre ministerial ha provocat «una situació d’inseguretat jurídica» en el model de gestió d’aquesta espècie a Astúries, ja que el canvi en la qualificació d’aquest cànid afecta el II Pla de Gestió del Llop, actualment en vigor.

Notícies relacionades

Experts asseguren que Catalunya necessita noves xarxes de transport d’energia malgrat el rebuig de les MAT

Menys del 30% dels joves catalans tenen el català com a llengua habitual i «d’identificació»

En la mateixa línia, el secretari general del PSOE a Cantàbria i vicepresident de l’Executiu autonòmic, Pablo Zuloaga, veu necessari recórrer la decisió del Govern central sobre la protecció del llop perquè les comunitats «es queden sense eines» per gestionar l’espècie.

Així mateix, la consellera de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient d’Euskadi, Arantxa Tapia, ha reclamat un pla de gestió del llop que permeti «casar» els interessos dels ramaders amb la protecció d’aquesta espècie. «El que no pot ser és que s’estableixin unes mesures de protecció del llop des d’un despatx, allunyat de la vida rural», ha advertit la consellera basca.