Set dies d’infern volcànic a La Palma

Una tremolor molt forta va despertar diumenge els veïns de l’oest de La Palma. Gran part de la població d’aquesta zona de l’illa va sentir un terratrèmol de magnitud 3,8 a primeres hores del matí. No era la primera vegada que sentien tremolar la terra. Feia una setmana que les entranyes de la terra es queixaven i empenyien la superfície, però en els dies previs l’activitat sísmica va decaure i va fer pensar que tot havia acabat, tal com havia passat amb eixams sísmics similars el 2017, el 2018 i el 2020.

No obstant, a les 15:12 hores del diumenge 19 de setembre, el magma va aconseguir obrir una esquerda en el pendent de Cumbre Vieja, prop del sender Cabeza de Vaca, i va entrar en erupció.

El que estaven contemplant els palmers era el naixement d’un volcà estrombolià a la dorsal de l’illa La Palma, el primer que hi ha a terra en els últims 50 anys a les Canàries. La fascinació per les explosions i el foc incandescent es va diluir en el moment en què la lava va començar a obrir-se camí pendent avall. Una espessa llengua –que va començar tenint 3 metres d’altitud i ja va pels 12– formada per una barreja de lava a mil graus i lapil·li canari que ha demostrat la seva capacitat per assolar tota la vida que troba al seu pas.

El gran con del volcà de La Palma, que ha arribat a mesurar més de 200 metres, emet cada dia milers de tones de gasos tòxics i cendres. Aquestes últimes, al principi amb prou feines eren perceptibles a pocs quilòmetres del volcà, però ja envaeixen tots els carrers de La Palma i comencen a desplaçar-se fora de l’Arxipèlag.

Aquest volcà estrombolià cada dia es desperta mostrant diferents cares. Durant la setmana que ha estat convivint amb els palmers, el volcà ha tingut dies en què semblava pansir-se i altres en els quals ha estat expulsant ferotgement la lava que es troba al seu interior. En els últims dies la població s’ha trobat un volcà violent que, a més de llançar foc sense fre, rugeix amb tal força que pot crear ones expansives amb les seves explosions que s’expandeixen a quilòmetres de distància.

Segons Eduardo Suárez, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), tots aquests canvis són «normals». «Veurem etapes de més activitat a la font, és a dir, més piroclasts i cendra que flux de lava, i altres en què hi hagi més lava i poca activitat a la font», afirma. «Si s’estabilitza, continuarà així».

El volcà de La Palma engoleix 420 edificis i amenaça les plataneres

Quan l’espessa lava va començar a recórrer la Ladera de Los Pelados, al seu camí va trobar una població molt dispersa. Va trobar la seva primera casa a uns escassos 700 metres de la boca i va avançar poc més, fins a arrasar 8 vivendes. Llavors l’atenció es va centrar en quins camins podria agafar la lava en aquest terreny volcànic pràcticament verge on no hi ha grans accidents geogràfics ni barranquets pels quals encarrilar.

La llengua de lava va triar marxar cap al barri de muntanya d’El Paraíso, on va sepultar 185 edificacions, així com l’escola comunitària de Los Campitos, on, només quatre dies abans, 23 alumnes d’entre tres i dotze anys s’informaven del que era un volcà. La plana que es va trobar la lava poc després correspon al barri de Todoque, on viuen unes 1.300 persones. Des que va entrar en aquesta zona, la lava s’ha menjat 420 edificis. Ara, la gran colada de 12 metres d’alt es manté aturada a les portes de la plaça principal del poble i la seva església, la de Sant Pius. Mentrestant, dues colades més de lava, una que corre pel sud i una altra de més líquida i recent pel nord, amenacen continuar assolant altres barris, com el de Tacande.

L’avenç de les colades de lava ha posat en greu risc el principal motor econòmic de l’illa, els cultius de plàtan. I és que, tot i que la lava no ha arribat als hivernacles, que es troben als peus de la plana, a prop del mar, sí que ha destrossat el sistema de reg. Hi ha en perill una franja d’unes 300 hectàrees molt a prop del nivell del mar i que suposa una producció «no inferior a 20 milions de quilos», segons els càlculs del president d’Asprocan, Emilio Martín. El plàtan forma el 43% de les 6.943 hectàrees de la superfície agrícola de La Palma i genera gairebé la meitat del PIB del sector primari de l’illa. A més, el 30% de l’ocupació està relacionada amb el seu cultiu.

La lava ha engolit, a més, 15,2 quilòmetres de carreteres principals. Algunes de les zones afectades són punts clau per a la comunicació entre el sud, el nord i l’est de l’illa (on es troba la capital, el port i l’aeroport); d’altres deixen incomunicades petits pobles pesquers com La Bombilla o Puerto Naos.

5.800 persones abandonen les seves llars

Les diferents boques eruptives que han anat emergint als costats del con principal amenacen diverses poblacions que viuen en aquesta zona. Amb prou feines dues hores abans que es produís l’erupció, es va decidir procedir al desallotjament d’unes 300 persones amb mobilitat reduïda en els nuclis poblacionals que es trobaven en risc groc per haver sentit més els sismes. Després de l’erupció es va procedir a evacuar un total de 5.500 persones, entre aquests 400 turistes que van ser reallotjats amb rapidesa a Tenerife. Un dia després, dilluns, al grup d’afectats es van afegir unes 200 persones evacuades de la zona alta de Tacande, prop d’on havia començat l’emissió d’una segona boca.

El nombre d’evacuats s’ha mantingut invariable fins divendres quan, a causa del risc que el con volcànic col·lapsés per la seva mida, també es va portar a terme l’evacuació dels nuclis poblacionals de Tajuya, Tacande Bajo i la part de Tacande Alto que no va ser desallotjada durant dilluns. En total es va procedir a desplaçar de manera preventiva 200 persones, per la qual cosa ja ascendeixen a gairebé 5.800 el total d’afectats.

Aquestes persones han sigut traslladades a campaments militars o hotels intervinguts. Els que van poder, van marxar a cases de familiars que viuen a les zones segures de l’illa. Per a la resta, la solució de refugi s’està convertint en un maldecap, ja que, des de fa anys, La Palma pateix un dèficit d’oferta d’allotjament. Els palmers coincideixen que el problema que impedeix que la seva població creixi –fa diversos anys que el cens poblacional de l’illa està encallat en 80.000 persones– és en el lloguer. A La Palma les poques vivendes de lloguer que existeixen estan destinades al turisme o als funcionaris desplaçats d’altres illes. El turisme d’hotel tampoc és important a l’illa, on amb prou feines es poden trobar uns quants allotjaments d’aquest tipus a prop de l’aeroport. Aquest dèficit produeix un trencament per reallotjar els centenars d’evacuats. El Govern de les Canàries encara està buscant solucions imaginatives a aquest problema: llogar grans creuers per albergar milers de veïns o construir cases prefabricades en terrenys públics alliberats o expropiats.

Tres colades de lava de més de 800 metres d’ample

El que va començar sent una colada amb una velocitat lenta però sostinguda d’uns 4 quilòmetres per hora que baixava el pendent arrasant amb tot el que trobava al seu pas, s’ha convertit en un gran mur de lapil·li canari i piroclastos de 12 metres d’alt. La lava del volcà en erupció a La Palma ja cobreix 212 hectàrees. En els primers dos dies, pràcticament pendent avall, va recórrer 102 hectàrees. No obstant, durant dilluns, la velocitat va baixar considerablement fins als 700 metres per hora, quan des de la llunyania es podia entreveure la llengua de lava amenaçant el poble de Todoque. Aquest nucli poblacional (1.300 persones) és el més concentrat que, de moment, s’ha trobat la colada de lava. Dimarts, i ja havent arribat de ple a les primeres vivendes del poble, la lava es va alentir encara més, fins a avançar a només 120 metres per hora. Todoque es troba en una plana on la pesant i viscosa lava amb prou feines troba canalització o desnivells fins al mar. Aquesta plana s’expandeix pràcticament fins al mar, on, si hi arriba, la colada trobaria una gran extensió de penya-segats.

Dimecres la lava va sepultar sota les grans pedres incandescents 171 hectàrees de terreny, però la velocitat amb què ho feia de nou va baixar considerablement, fins als 4 metres per hora. En aquell moment, els científics van arribar a la conclusió que les possibilitats que la colada arribés al mar eren cada vegada més petites. Aquest dijous passat, la colada es va dividir en dos molt a prop del punt d’emissió principal. La més ampla –que ocupa 800 metres de banda a banda– amb prou feines es desplaçava a un metre per hora, per la qual cosa es va quedar a les portes de l’església de Sant Pius, a Todoque.

Mentre la que començava a discórrer pel sud a una mica més de velocitat que amenaçava el cementiri de Las Manchas i un parc de plaques solars. No obstant, la colada va girar cap al nord per trobar-se finalment la resta de lava. Divendres, mentre la colada principal seguia invariable, el volcà va clavar diversos rugits que van provocar una la fissura principal del volcà de la qual va emanar una nova boca, que va recórrer prop d’1 quilòmetre pendent avall abans d’expandir-se i engrossir-se cap a lòbul central. Aquella mateixa nit es va esfondrar l’edifici volcànic.

Noves vivendes per als afectats i ajudes a empreses

Tot i que el volcà de La Palma, l’únic en erupció a les Canàries en l’actualitat, podrà estar actiu entre un mes i mig i tres mesos, ja s’ha xifrat el nombre de pèrdues en més de 400 milions d’euros, més de l’1% del PIB de les Canàries. D’aquí que les diferents institucions municipals, autonòmiques, estatals i fins i tot, europees, s’estiguin abocant amb la població de La Palma per garantir que els seus ciutadans puguin tornar a la màxima normalitat quan tot acabi.

La primera decisió del Govern canari va consistir a reconstruir totes les cases que han col·lapsat a causa de la lava. No obstant, les complicacions jurídiques sobre la titularitat de la zona envaïda per la colada, el temps d’espera perquè es refredi el terreny i la dificultat d’aixecar edificacions en un terra amb enormes buits i puntes, han portat el Govern de les Canàries a programar l’adquisició de centenars vivendes a l’illa per als veïns que s’han quedat sense casa a causa de l’erupció. Una reunió extraordinària ja ha aprovat una partida de 39 milions per a aquesta finalitat. A més, es va aprovar una partida global d’11 milions d’euros per oferir ajudes d’emergència a empreses i persones en situació de vulnerabilitat.

D’altra banda, el president del Govern, Pedro Sánchez, després de passar diversos dies a l’illa, divendres passat va anunciar que el Consell de Ministres aprovarà ajudes «immediates» per als qui han perdut a La Palma casa seva i el seu mode de vida. A mitjà i llarg termini, quan cessi l’erupció, Sánchez es proposa emprendre un pla de reconstrucció de La Palma, que s’estendrà a diversos fronts: des de l’urbanisme i la vivenda, fins a la reconstrucció de carreteres i xarxes de proveïment d’energia i aigua, passant per l’impuls de les renovables a l’illa i la posada en marxa d’un programa de rellançament turístic. L’illa serà declarada en la seva totalitat «zona catastròfica» i es prendran mesures «ràpides» per atendre les necessitats d’allotjament, comprar estris bàsics i restablir les comunicacions, així com un règim específic d’ertos pensat per a aquesta situació. La Unió Europea també s’ha compromès a ajudar. Tot i que no ha detallat els fons, s’orientaran a la reposició d’infraestructures públiques i allotjaments provisionals.

0 seconds of 0 secondsVolume 90%

 

Notícies relacionades

El Govern revisa el protocol antisuïcidis a les presons arran de la mort d’un pres

La Mercè i Santa Tecla posen a prova el control de les armes blanques

0 seconds of 0 secondsVolume 90%