No és pels ossos polars

Tinc 30 anys i soc mare d’una nena nascuda el 2020. La meva mare, la seva àvia, va néixer aproximadament el 1960. ¿Per què us explico això? Perquè, com moltes de les que em llegiu, tinc una mare que va néixer quan el canvi climàtic era una amenaça vaga i semblava que només afectava ossos polars i balenes, i una filla que ha de conviure durant tota la seva vida amb els pitjors efectes de la crisi climàtica. Ho sé, part de tu pensa que exagero, una altra part s’atabal, i una altra vol deixar de llegir això per no arruïnar-te el dia però, sisplau, deixa’m continuar explicant-te.

Aquest dilluns, a Save the Children hem publicat un informe que sospesa les conseqüències d’haver nascut en plena crisi climàtica. En concret, donem resposta a aquesta pregunta: ¿té més possibilitats un nen o nena nascut el 2020 de patir esdeveniments climàtics extrems que una persona nascuda el 1960? La resposta és rotunda: sí, moltes. En concret, al llarg de la seva vida la meva filla viurà més del doble d’incendis que la seva àvia, més del doble de riuades, més del doble de sequeres i 7 vegades més onades de calor. I no només la meva filla, sinó totes les vostres filles, fills, nets, netes, els que ja han nascut i els que han de néixer.

Ho sé, l’escenari és esgarrifós, trenca el cor. Els qui menys han contribuït a generar el canvi climàtic pagaran les seves pitjors conseqüències. Estem deixant una herència enverinada a les generacions presents i futures en un acte d’una terrible injustícia intergeneracional: hem rebut un paradís i, si no hi fem res, els deixarem un erm. Per descomptat, aquesta injustícia és encara més terrible en termes geogràfics: seran els nens i nenes del sud global, els que pertanyen als països que globalment menys han provocat aquesta crisi, els que més patiran les seves conseqüències.

Potser t’agradaria no haver continuat llegint i vulguis esborrar les dades del teu cap, perquè et sents impotent davant la magnitud de tot això. Però tinc una bona notícia: som a temps de pal·liar aquesta situació. De debò, hi som. Si actuem de manera contundent i exigim als governs i al sector privat que arribin a acords i posin en marxa polítiques ambicioses enfocades a limitar l’augment de les temperatures a 1,5 graus per sobre dels nivells preindustrials el 2030, el futur pot canviar. L’exposició addicional dels nens i nenes nascuts el 2020 a esdeveniments climàtics extrems es reduirà: l’exposició a onades de calor gairebé a la meitat, les sequeres al 39%, les riuades al 38% i els focs al 10%. La finestra d’oportunitat és petita; el temps, just. Però, de debò, podem aconseguir-ho.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

És a les nostres mans decidir quin món deixarem per als nens i nenes: una distòpia de desert, calor i carències o un món potser menys confortable que el que hem tingut el privilegi de disfrutar, però almenys habitable i esperançat. Fa anys que els nens i les nenes ho demanen; en tots els idiomes, des de tot arreu del món: hem d’actuar i ho hem de fer ja. Hem d’exigir compromisos ambiciosos als qui prenen les grans decision, i reclamar que els nens i nenes prenguin part en aquests processos. Al cap i a la fi, ¿a qui pertany el futur que ens estem jugant?

Fer canvis amb efectes reals i contundents tindrà conseqüències sobre el mode de vida que tenim. No tot serà ràpid, ni comprensible, ni senzill; requerirà canviar patrons, models i conductes. Entenc que no ho hàgim fet pels ossos polars, però ¿què no faries pels teus fills?, ¿què no faries per les teves netes?