L’assassí de Marta Calvo és «antisocial, histriònic, compulsiu i tempestuós»

Antisocial i tempestuós, amb tendència a la manipulació, a l’ocultació i a presentar una imatge de si mateix desfigurada perquè sigui més favorable. Però també fred, amb indiferència afectiva i amb menyspreu a les conseqüència dels seus actes sobre els altres. És el resum de la personalitat que dibuixen els psiquiatres forenses després de mantenir quatre entrevistes amb Jorge Ignacio P. J., el presumpte autor dels assassinats consumats de Marta Calvo, Arliene Ramos i Lady Marcela Vargas i dels intents en vuit dones més.

I no només això. Els dos psiquiatres de l’Institut de Medicina Legal (IML) de València que l’han explorat, Santiago Rincón i Juan Carlos Cauto, coincideixen de manera taxativa que no pateix ni ha patit «alteracions psicopatològiques ni símptomes de malaltia o deficiència mental», ni durant les entrevistes, realitzades quan ja estava a presó, ni al llarg de la seva vida. En poques paraules, és conscient del que fa i com ho fa, per això és perfectament imputable.

Tampoc podrà esgrimir la seva defensa el presumpte consum abusiu de la cocaïna com a circumstància atenuant dels actes, ja que tots els estudis, anàlisi i informes mèdics que se li han practicat, a partir de cabells, orina i sang, en descarten la presència a l’organisme almenys des del juliol del 2019, és a dir, quatre mesos abans de l’assassinat de la Marta, perpetrat a punta de dia del 7 de novembre d’aquell any. Alguns dels assassinats intentats que se li atribueixen a partir del testimoni d’aquestes vuit dones supervivents també es van produir en aquestes dates, així que tampoc li valdrà com a excusa.

Pel que es refereix al període anterior a aquell juliol del 2019, les anàlisis parlen d’un consum de cocaïna «simplement recreatiu», allunyat de la pauta que ell explica de diversos grams al dia. Així, els psiquiatres posen en relleu aquesta «contradicció», que demostra que menteix.

Sotmès a tres proves psicomètriques per valorar la seva personalitat i estat mental, els resultats són clars: és «tempestuós, antisocial, histriònic i compulsiu». «En definitiva», afirmen, «s’objectiva la tendència a presentar una imatge de si mateix molt favorable, evitant o ocultant aspectes que considera negatius o problemàtics. És probable l’exageració i dissimulació de certs símptomes. Els resultats, per tant, són compatibles amb trets de personalitat dins de l’espectre tempestuós i antisocial. [...] En un nivell de disfunció moderat, les relacions interpersonals poden veure’s afectades perquè resulten irritants i entremetedors, i fins i tot temeraris i erràtics». 

Notícies relacionades

Traslladen de presó el presumpte assassí de Marta Calvo després de vexar un pres i ser agredit

Marta Calvo: ¿Les tres hores crucials?

Consideren que «els trets antisocials es caracteritzen per un patró prolongat de manipulació i menyspreu per les conseqüències dels mateixos actes en relació amb conductes de menyspreu o negligència cap als altres, tendeixen a la racionalització i justificació dels seus actes, i presenten dificultats en la seva capacitat per empatitzar, i les seves relacions estan mediatitzades pels seus propis desitjos i intencions, i, per tant, instrumentals. Així mateix, es caracteritzen per la indiferència afectiva i fredor emocional».

La improbable fallada de memòria

Una altra descoberta que Rincón i Cauto destaquen en les seves conclusions té a veure amb com i què explica a l’hora de relatar-los el presumpte esquarterament del cadàver de la Marta, acció que la Guàrdia Civil considera una mentida, per no revelar on es va desfer del cos. Així, els psiquiatres destaquen «la contradicció que s’aprecia entre la declaració inicial davant la Guàrdia Civil i el que ha relatat en les entrevistes als exploradors [a la Guàrdia Civil li va dir diverses vegades que havia començat per la cama dreta i als psiquiatres, malgrat repreguntar-li en diferents moments, que va ser la cama esquerra; els metges dubten de la veracitat perquè consideren que una acció tan extrema fixa els detalls a foc en la memòria, després no hi ha equivocacions]. I acaba remarcant que els «crida igualment l’atenció la fredor afectiva amb què descriu el procés».