«Un amic meu va morir per un atac de tauró: vaig decidir canviar de vida»: la història d’Amaury Lavernhe

«La veritat és que no he parat, però ara tinc dona i dues filles i soc feliç», explica Lavernhe, que gestiona una escola de surf pla i va estar al Principat impartint classes d’una disciplina que a Astúries és molt minoritària i desconeguda. Té àmplies diferències amb el surf convencional. «Es tracta de lliscar per les onades amb una taula de suro i aletes. Hi ha diverses modalitats: ajagut, de genolls o dret», resumeix el gal, que explica les seves vivències des de Salinas.

La prolífica història d’amor de Lavernhe amb el surf pla va començar amb un drama familiar. El seu pare va morir quan ell tenia només 3 anys. «Vam canviar de vida per la mort del meu pare i ens en vam anar a l’illa de la Reunió. Primer vam estar a la Martinica, però a la meva mare (periodista) no la va convèncer. Jo em vaig criar al camp, però a la Reunió vaig descobrir el mar i el món del surf i el ‘body’».

A la Reunió, aquest esport de les onades és pràcticament com una religió. «Els campions allà són estrelles i els meus déus del moment es dedicaven al ‘body’. Allà és un esport molt estructurat. Vaig començar a fer-ne tres vegades a la setmana i amb 9 anys ja estava competint».

Lavernhe no va oblidar els estudis, però li costava. «Vaig tornar a França i vaig voler fer fisioteràpia, però em va semblar dur i volia seguir amb el surf pla. Vaig tornar a la Reunió i vaig començar a estudiar Educació Física mentre ho compaginava amb la taula. Si tenia un campionat canviava la data dels exàmens». L’esportista va prendre llavors una decisió que a la seva família li va xocar: va deixar els estudis per la taula. I va funcionar. Va quedar campió del món el 2010. A l’aeroport de la Reunió hi havia una multitud esperant-lo després d’aquell triomf a Portugal. En aquells moments Lavernhe guanyava 50.000 euros a l’any.

Tot era perfecte, fins que va aparèixer un enemic amb aletes. «El 2011, un gran amic meu va morir per un atac de tauró fent surf pla. No van trobar-ne el cadàver».

Notícies relacionades

¿Què és la verola del mico? Símptomes i com es contagia

Illa fitxa l’ornitòleg Jordi Sargatal per pilotar la política mediambiental

El mort era Mathieu Schiller, campió de ‘body’ i ídol de la infància de Lavernhe. La gestió dels atacs de tauró a la Reunió és un afer de primer nivell polític i de molta controvèrsia a l’illa francesa. Lavernhe, fart, va decidir emigrar a les Canàries. I una vegada allà, a Gran Canària, va conèixer la seva actual parella. Anys després va tornar amb ella a la Reunión, on un altre atac de tauró el va allunyar definitivament d’una illa que va marcar el seu caràcter. Es va comprar una casa a les Canàries, té dos fills, de 4 i 8 anys, i va obrir la seva acadèmia. Cada poc va per diferents punts del món a impartir classes.

«Ara tinc una nova vida, soc feliç perquè faig el que m’agrada. Quan el temps m’ho permet puc anar a campionats. Els meus avis em segueixen per internet», diu des de Salinas, meravellat pel paisatge asturià. «El surf pla és minoritari aquí, però estem en camí de fer-lo conegut. He estat a Xagó, a Bayas i a Gijón. Ens hem d’adaptar a les marees. Per Astúries només hi havia estat de passeig fa molts anys i el paisatge és espectacular, res a veure amb les Canàries, que és molt més sec», conclou Lavernhe. Recalca que, com sempre ha fet en la seva vida, hi tornarà.