La infermeria jugarà un paper clau en l’estratègia pública de cures en les pròximes dècades

La infermeria ha jugat un paper clau en la lluita contra la Covid-19 i sempre ha estat en primera línia de les cures. En una societat en què una de cada cinc persones té més de 65 anys, i amb desafiaments tan importants com els problemes de salut crònics, l’atenció a les cures de l’etapa final de la vida i, sobretot, els professionals de la infermeria jugaran un paper essencial en les pròximes dècades. En aquest sentit, és fonamental reforçar amb més professionals, dotar-los de prou recursos i aconseguir una atenció personalitzada centrada en la persona.

Tot això s’ha debatut en la 18a sessió del Fòrum de Debat Ciutats que Cuiden, organitzat per la Fundació Mémora, i que sota el títol «La infermeria a la ciutat que cuida» ha analitzat amb experts del sector la situació actual de la professió i els desafiaments que enfrontaran en els pròxims anys a causa de l’envelliment de la població.

Els canvis demogràfics han provocat una evolució del sistema sanitari i sociosanitari en els últims anys, malgrat una convivència que ha donat l’esquena durant molt temps. S’han millorat equipaments i els models han evolucionat juntament amb les noves tecnologies. «Hi ha hagut una adaptació als canvis que produeix l’envelliment de la població. L’augment de l’esperança de vida ha portat noves patologies i hem d’adaptar-nos per assegurar una vida digna i tenir en compte l’opinió dels usuaris», explica Fernando Martínez, president de la Societat Espanyola d’Infermeria Geriàtrica i Gerontològica (SEEGG). Per l’expert, el nexe d’unió entre les dues assistències ha de ser la humanització de les cures. «Hem d’apoderar les persones i incrementar els recursos tecnològics per personalitzar, encara més, l’atenció als usuaris», destaca Martínez.

Els efectes de la pandèmia

La Covid-19 s’ha acarnissat especialment amb aquelles persones més vulnerables, les persones grans, que han concentrat la majoria de les morts de la malaltia. «Milions de professionals han cuidat de la població, fins i tot donant la vida per estar a peu de llit», assegura Martínez. Els professionals de l’assistència i la infermeria han hagut de fer sobreesforços per gestionar la situació i n’han pagat un preu negatiu. «Tota aquesta situació ha suposat moltes hores de feina, descansos anul·lats, vacances suspeses i una càrrega emocional que ha passat i passarà factura», apunta Martínez, que creu necessari revisar les ràtios de professionals als centres sociosanitaris i, sobretot, en infermeria.

Josep Paris, exgerent del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona i actual director de Desenvolupament Corporatiu de Serveis Funeraris de Barcelona, hi coincideix. «La pandèmia ha visibilitzat la necessitat imperiosa de tenir infermeres ben formades i posar sobre la taula que falten més professionals en aquest país», va assegurar l’expert, i va advertir que les jubilacions dels pròxims anys encara suposarien un impacte més gran en la falta d’especialistes. «Allà on hi havia més infermeres, s’han produït taxes de mortalitat inferiors», recorda Martínez.

Els principals sindicats del sector, com SATSE, ja han advertit al llarg de la pandèmia que tota la sobrecàrrega de treball i tota la càrrega emocional podien empitjorar la salut mental d’un col·lectiu ja castigat. «Comencen a sortir els primers estudis i la fatiga pandèmica entre els professionals és clara. És important remarcar l’autocura de les infermeres i posar unes estratègies sobre la taula que demanin als centres cuidar dels seus professionals», assegura Paris.

Compartir cures

La cura no ha de caure només sota la responsabilitat dels professionals. És un repte que s’ha d’afrontar socialment. «La cura ens fa ser més humans i ens desenvolupa com a éssers emocionals que connecten amb els altres», assegura M. Lourdes Jiménez, professora d’infermeria de la Universitat de Valladolid i membre del grup Aurora Mas.

Per Martínez, és «fonamental» que tota la família assumeixi el rol de la cura i, quan no hi arribi, sigui la societat en conjunt qui assumeixi aquest paper. En aquest sentit, l’expert també critica la bretxa de gènere. «La dona, que ha assumit sempre el rol de les cures, s’ha incorporat al mercat laboral, però, lamentablement, l’home encara no hi col·labora», apunta Martínez.

En aquest sentit, és important desterrar l’associació entre la cura i el servilisme. «Cuidar és una pràctica humanitzadora, però molt poc valorada per la societat. Hem de potenciar la cura professional i no professional. Una ciutat que promou la cura entre els ciutadans té equips transdisciplinaris on la infermeria aporta respostes necessàries per abordar les necessitats de les persones», assegura Martínez. I Paris afegeix: «El lideratge de la cura ha de ser dels professionals de la infermeria».

Soledat no desitjada i individualisme

Però per aconseguir ciutats realment cuidadores és essencial combatre la soledat no desitjada i l’individualisme. Cristina Muñoz, responsable de Programes i Qualitat al Centre San Camilo, destaca el paper de la infermeria a l’hora de detectar problemes de soledat no desitjada. La pandèmia va tenir un impacte potent amb xifres importants de mort en soledat, ja que la situació impedia que les famílies es poguessin acomiadar dels éssers estimats, sobretot a les residències. En aquest sentit, l’experta destaca «les fórmules alternatives de comiat» que es van impulsar des de la infermeria per millorar el procés de dol.

«Des de la infermeria som presents i tenim eines per percebre la situació de la persona, que ens permet identificar situacions de soledat no desitjada i distingir-les de problemes d’aïllament o soledat buscada», assegura Muñoz. Per Jiménez, pel seu costat, l’individualisme de la societat juga un paper important en aquestes situacions.

«L’individualisme s’ha saltat els drets de les persones i ha debilitat els vincles socials. Pensem més en la producció econòmica i no tant en l’afectiva; en el benefici que ens aporten les persones. No es reconeix el paper dels grans en la societat i les conductes edadistes invisibilitzen les seves aportacions. Hem de capgirar aquesta situació», explica Jiménez.