Sense noves boques eruptives, la lava del volcà de La Palma mantindrà el mateix camí

La primera colada del volcà va arribar lentament fins a gairebé les portes de l’església de Todoque, on es va frenar durant diverses jornades. El volcà va entrar en una fase explosiva i el con format per l’emissió constant de magma va patir dissabte un ensorrament parcial al costat sud-oest i va alliberar un nou punt emissor pel qual va començar a brotar lava molt més fluida, que va avançar amb rapidesa la muntanya de Todoque, arrasant prèviament el temple del barri de Los Llanos i omplint els buits que s’havien salvat de l’anterior llengua. Després d’unes hores d’inactivitat durant el matí de dilluns, el material magmàtic va tornar a emergir i la lava va emanar molt líquida. La seva composició i alta temperatura va facilitar la seva arribada fins al mar cap a les onze de la nit de dimarts.

«Mentre continuï aquesta colada activa, que ha sigut la més ràpida, el més probable estadísticament és que es mantingui per la seva via preferencial, que predomina sobre els eixamplaments horitzontals», afirma Soler. En el cas que es produeixi «una vicissitud», ja sigui per una parada en l’emissió de lava o per l’aparició d’una nova boca, estarem davant un nou escenari, que pot no tenir res a veure amb l’actual, perquè l’orografia del terreny podria facilitar que la nova llengua transiti per un altre camí. «Si sorgeix una quarta colada no necessàriament ha d’anar pel mateix camí, podria ocupar i destruir nou territori, en lloc de guanyar terreny al mar», afirma el vulcanòleg del CSIC.

El volcà s’està carregant de magma que procedeix de cotes més profundes

La lava va xocar contra l’aigua salada després de saltar un penya-segat de més de 85 metres d’altura, a la platja del Perdido, al nord de la platja de Los Guirres, on s’estimava que arribaria a la costa. Les condicions atmosfèriques i la presència de gasos tòxics, produïts per la col·lisió de temperatura entre el material magmàtic i l’aigua, han fet impossible que la comunitat científica pugui estudiar sobre el terreny l’espai que s’ha guanyat ja a l’oceà. Les úniques estimacions possibles s’han realitzat a través de vols o des del mar. Segons el cap de la missió del vaixell oceanogràfic Ramón Margalef de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), Eugenio Fraile, al litoral palmer s’ha començat a crear un «enorme delta» d’aproximadament mig quilòmetre d’ample.

Notícies relacionades

El Papa pateix insuficiència renal, però millora de la seva anèmia

Lucía Avilés: "El pas ara és portar al Codi Penal la violència econòmica"

Al caure al mar la lava s’ha trobat uns metres de poca profunditat i quan arribi al final de la plataforma insular «començarà a farcir a poc a poc», detalla Soler. Les ‘fajanas’ són terrenys molt estables, tot i que castigats pel mar, i La Palma ja compta amb la que es va generar a El Remo, durant l’erupció del volcà de San Juan, el 1949; i la que es va crear amb el material magmàtic del Teneguía, el 1971. Amb les dades actuals no es pot desenvolupar una estimació sobre els metres que es guanyaran al mar durant aquest episodi volcànic, perquè depèn de factors com el temps que duri l’erupció i la quantitat de lava que emani. Inicialment es va calcular que el volcà de Cumbre Vieja expulsaria entre 17 i 20 milions de metres cúbics de material magmàtic, i ja n’han brollat prop de 50 milions. Aquests estudis, aclareix Soler, aconsegueixen el mesurament de la deformació edl terreny, però no tenen en compte el magma més profund.

L’Institut Vulcanòleg de les Canàries (Involcan) i l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) han observat durant els últims dies un increment en la sismicitat a la zona on van començar els terratrèmols el dia 11 de setembre. Soler apunta que això es pot deure al fet que el volcà s’està alimentant des d’un reservori magmàtic a nivells més profunds. «La sismicitat no ha migrat, ha tornat als seus orígens, és una realimentació des de la profunditat per un camí preferencial», conclou. La directora de l’IGN a les Canàries, María José Blanco, va apuntar ahir que el volcà ja té una bretxa oberta, per la qual cosa no hauria de generar una nova fissura per expulsar el material magmàtic.