Premis Nobel 2021: els guardons obren aquest dilluns la ronda de guanyadors

Els premis Nobel obren aquest dilluns amb l’habitual ronda de guanyadors una nova edició marcada per la pandèmia de coronavirus, que tornarà a reduir al mínim, com l’any passat, la cerimònia d’entrega dels guardons, punt central del programa que se celebrarà d’aquí tres mesos.

Entre els dies 4 i 11 l’octubre es coneixerà el nom dels guanyadors en les sis categories en què es divideixen els guardons més prestigiosos: medicina o fisiologia, química, física, literatura, de la pau i economia.

Tot i que el procés de selecció i anunci dels premiats seguirà la pauta habitual, no passarà el mateix amb la seva entrega: la Fundació Nobel va comunicar fa un parell de setmanes que la cerimònia del 10 de desembre tindrà un format reduït i que els guardons seran entregats als països d’origen o residència dels distingits.

Falta per saber si el Comitè Nobel noruec farà el mateix amb el premi de la pau, que es decideix i s’entrega a Oslo per desig exprés del creador dels centenaris premis, el magnat suec Alfred Nobel, ja que Noruega formava part en la seva època del Regne de Suècia.

Nobel (1833-1896) es va fer milionari amb els seus invents, però les conseqüències del més famós, la dinamita, el van convèncer per llegar la seva fortuna a crear uns premis que reconeguessin els èxits en els camps del coneixement, les lletres i la lluita per la pau.

El sisè, el d’economia

Així, va disposar en el seu testament que els seus diners s’invertissin en valors immobiliaris i segurs, i que els interessos es dividissin en cinc parts iguals per premiar personalitats en cinc camps més, independentment de la seva nacionalitat.

Sis dècades després, el Banc de Suècia va instituir un sisè premi Nobel, el d’economia, que s’atorga des de 1969.

Tots els Nobel segueixen un procés d’elecció similar: científics, acadèmics o professors universitaris nominen els seus candidats i els diferents comitès Nobel estableixen diverses triatges per escollir el guanyador o guanyadors, fins a tres per premi.

I tenen la mateixa dotació econòmica, aquest any de 10 milions de corones sueques (980.000 euros, 1,1 milions de dòlars).

Sense clars favorits en literatura i pau

Els dos Nobel que més expectació generen cada any, el de literatura i el de la pau, es presenten aquesta vegada sense favorits clars a les quinieles prèvies.

Així, per al de literatura apareixen clàssics de les especulacions en els últims anys com el japonès Haruki Murakami, el kenyà Ngugi Wa Thiongo i Maryse Condé (Guadalupe).

Entre els que sonen per succeir la poetessa nord-americana Louis Glück en el palmarès del premi, hi figuren també una altra lírica com la canadenca Anne Carson, el seu compatriota la narradora Margaret Atwood i la novel·lista russa Liudmila Ulitskaia.

Les quinieles per al Nobel de la pau, que l’any passat va premiar el Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides, estan dominades per candidats relacionats amb la defensa dels periodistes, el medi ambient i temes sanitaris.

El Comitè per a la Protecció dels Periodistes, Reporters sense Fronteres, l’Organització Mundial de la Salut, la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i l’activista mediambiental sueca Greta Thunberg són alguns dels noms que sonen per guanyar aquest prestigiós premi.

Molt poques dones

Des que el 1901 es va resoldre la primera edició dels premis, els Nobel –que han quedat deserts en 49 ocasions– han distingit 930 persones i 25 organitzacions, algunes diverses vegades, com el Comitè Internacional de la Creu Roja, el bioquímic nord-americà Linus Pauling i la científica Marie Curie.

Curie va guanyar el de física el 1903, compartit amb el seu marit Pierre i Henri Becquerel, i el de química en solitari el 1911, una raresa en el palmarès dels Nobel, en què, no obstant, les dones tenen un paper marginal.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Tot just el 6% del total de premiats són dones (57 en total), i gairebé la meitat d’elles (28), han sigut distingides en les dues últimes dècades.

En l’última edició van ser quatre les guardonades: la nord-americana Andrea Ghez (física), la seva compatriota Jennifer A. Doudna i la francesa Emmanuelle Charpentier (química), i la també nord-americana Louise Glück (literatura).