Un adolescent de cada set té problemes de salut mental

Més d’un de cada set adolescents de 10 a 19 anys a tot el món té un problema de salut mental diagnosticat i gairebé 46.000 adolescents se suïciden cada any, una de les cinc principals causes de mort per a aquest grup d’edat. Així ho reflecteix l’informe anual de l’Unicef sobre la situació de la infància al món, difós avui i centrat en aquesta ocasió en la salut mental, on apunta que és «innegable» l’impacte de la pandèmia en el benestar emocional dels nens i adolescents que viuen a Espanya: el 58,3% d’entre 15 i 24 anys diu sentir-se «sovint» ansiós, nerviós i preocupat i el 36%, «de vegades».

L’‘Estat mundial de la infància 2021. A la meva ment: promoure, protegir i cuidar la salut mental de la infància’ és l’anàlisi més completa feta per l’Unicef sobre la salut mental, i revela que abans de la Covid-19 la infància i la joventut ja patien aquests problemes «sense que es fessin les inversions necessàries per solucionar-los». Tan sols al voltant del 2% dels pressupostos de salut dels governs es destinen a la salut mental a tot el món, denuncia aquesta agència de les Nacions Unides.

El 68% dels joves espanyols se senten deprimits «de vegades»

Segons els primers resultats d’una enquesta internacional realitzada per l’Unicef i Gallup entre infants i adults de 21 països –que s’avança a l’‘Estat mundial de la infància 2021’– una mitjana d’un de cada cinc joves d’entre 15 i 24 anys enquestats va dir que sovint se sent deprimit o que té poc interès a realitzar algun tipus d’activitat. A Espanya, els resultats de l’enquesta revelen que el 58,3% dels joves espanyols d’entre 15 i 24 anys reconeixen sentir-se preocupats, nerviosos o ansiosos «sovint» i el 36,1%, «de vegades». A més, l’11,5% assegura que estan deprimits o que tenen poc interès a fer coses «sovint» i el 68,2%, «de vegades».

Malgrat que l’impacte de la pandèmia en la salut mental i el benestar emocional dels infants i adolescents espanyols és «innegable», l’agència de les Nacions Unides afirma que si compten amb l’entorn i les eines adequades, «la majoria seran capacos de normalitzar les vides i tenir una evolució positiva». No obstant, hi ha grups especialment vulnerables, com els que ja tenien algun trastorn mental previ, les víctimes de violència, els que han patit aïllament, separacions i/o dols a causa de la Covid-19, els que estan en risc de pobresa infantil, i els nens migrants i sol·licitants d’asil.

A Espanya també està molt present «l’estigma associat als problemes de salut mental, si bé s’observa que els mateixos infants i adolescents estan començant a parlar cada vegada més obertament de com se senten i de les seves necessitats».

Per acabar amb aquest tabú, l’Unicef Espanya recorda que s’ha de comptar amb una política nacional de salut mental de la infància i l’adolescència, tal com ha recomanat al nostre país el Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides. «Demanem que s’aprovi al més aviat possible l’Estratègia de Salut Mental, i que tingui molt en compte la infància», declara el president de l’Unicef Espanya, Gustavo Suárez Pertierra.

Més de 1.600 milions d’infants han patit una pèrdua en educació

A mesura que la Covid-19 s’acosta al seu tercer any, les conseqüències per a la salut mental i el benestar emocional dels infants i els joves continuen sent «enormes», afegeix l’informe. Així, almenys un de cada set nens s’ha vist directament afectat pels confinaments a tot el món i més de 1.600 milions han patit alguna pèrdua en la seva educació.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’alteració de les rutines, l’educació i l’oci, així com la preocupació de les famílies pels ingressos i la salut, fan que molts joves sentin por, ràbia i preocupació pel seu futur, resumeix el document.

335.000 milions d’euros: les pèrdues pels trastorns mentals

Els problemes mentals diagnosticats, com el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, ansietat, autisme, trastorn bipolar, trastorn de la conducta, depressió, trastorns alimentaris, discapacitat intel·lectual i esquizofrènia, poden perjudicar considerablement la salut, l’educació, les condicions de vida i la capacitat per obtenir ingressos dels infants i els joves. Tot i que l’impacte en la vida dels nens és incalculable, una nova anàlisi realitzada per l’Escola d’Economia i Ciència Política de Londres, que també s’inclou a l’informe, revela que les pèrdues econòmiques degudes als trastorns mentals que provoquen discapacitat o mort entre els joves s’estimen en gairebé 335.000 milions d’euros.