El Congrés dels EUA aborda els foscos secrets de Facebook

Durant anys experts i activistes digitals han alertat sobre perills i excessos de Facebook i recentment les autoritats dels Estats Units semblen haver comprès a la fi la necessitat d’abordar legislativament aquests problemes. Ha sigut, no obstant, una antiga empleada de la xarxa social, Frances Haugen, la que amb una filtració de milers de documents interns de l’empresa tant a ‘The Wall Street Journal’ com al regulador borsari i al Congrés, on ha testificat aquest dimarts, ha confirmat les males pràctiques de l’empresa de Mark Zuckerberg i els enganys i ocultacions sobre el nociu efecte del seu funcionament, incloent-hi com Instagram accentua la inseguretat i la depressió entre nenes i adolescents. I ella ha sigut qui ha posat el gegant tecnològic en qui, per ara, és el seu lloc més incòmode.

«El lideratge de la companyia sap com fer Facebook i Instagram més segurs però no faran els canvis necessaris perquè han posat els seus astronòmics beneficis per davant de la gent. Es necessita acció del Congrés», ha dit Haugen en una compareixença davant un subcomitè del Senat on, per una vegada, el teatre polític i les interpretacions partidistes dels problemes de les xarxes socials han quedat relegats davant la serietat del repte als quals s’enfronten la societat i els legisladors, que aquesta vegada han arribat amb els deures fets.

L’enginyera informàtica especialitzada en dades ha parlat amb enorme compostura i contundència armada no només amb la seva experiència en el sector tecnològic sinó, també, amb l’après als documents que es va emportar quan va deixar Facebook al maig després de dos anys de feina a la companyia. I la radiografia que ha quedat de l’empresa de Zuckerberg, mentre els seus responsables de comunicacions intentaven minar la credibilitat de Haugen, és demolidora.

Problemes específics i estructurals

S’ha parlat, molt, de les revelacions recents que han il·luminat sobre l’impuls a productes fins i tot sabent que són nocius per a menors i de la propagació de discursos d’odi i desinformació, que segons Haugen els mecanismes d’intel·ligència artificial de la xarxa només detecten en un 10 o a tot estirar 20% dels casos. S’han abordat també en detall problemes molt específics sobre com es porta les més joves cap a continguts que promouen els desordres alimentaris o com la falta de sistemes de control i supervisió i inversió i recursos en molts idiomes alimenten la violència ètnica en llocs com Etiòpia.

Així mateix, s’ha parlat també de problemes estructurals, incloent-hi l’aposta per donar prioritat a la xarxa a les publicacions que provoquen més interaccions i reaccions (l’anomenat «engagement based ranking» en anglès) o l’anomenada «amplificació d’interessos», així com de tot un «sistema mogut per la mètrica i no per interessos humans».

Però fonamental per a Haugen és la falta de transparència de Facebook, una cosa coneguda que els documents filtrats només reconfirmen. «Gairebé ningú fora de Facebook sap el que hi passa a dins. La companyia amaga intencionadament informació al públic, al govern dels EUA i a governs de tot el món», ha denunciat. «Ningú de veritat entén les eleccions destructives que ha pres Facebook llevat de Facebook i no ens podem permetre menys que transparència total», ha reclamat. «Mentre Facebook continuï operant a les ombres i amagant les seves investigacions de l’escrutini públic no retrà comptes», ha declarat en un altre moment.

A la recerca de regulació

La crida de la informàtica als reguladors és que surtin de «marcs legislatius previs» per mirar de contenir els danys i actuïn igual que ho van fer per regular les grans tabaqueres (una comparació que alguns senadors també han fet servir), en la indústria de l’automòbil o davant la crisi dels opioides. I entre les propostes que ha fet hi ha la d’obligar Facebook a compartir investigacions internes, crear una junta de supervisió que inclogui investigadors, treballadors del sector que entenen els algoritmes i legisladors i fins i tot pujar l’edat mínima per a l’accés legal a les xarxes socials, un tema candent davant el projecte de Facebook (per ara paralitzat) de crear un Instagram per a menors de 13 anys.

Notícies relacionades

¿Per què van caure Facebook, Instagram i WhatsApp? Les claus de la històrica apagada

Mark Zuckerberg perd 5.100 milions d’euros per l’apagada de Whatsapp, Facebook i Instagram

En les tres hores de compareixença ha sigut escoltada amb atenció, aplaudida pel seu «servei públic» i el seu «valor». I es palpava una sensació d’unitat respecte a la necessitat d’impulsar definitivament legislació. El problema és que hi ha almenys mitja dotzena de propostes de llei diferents i queda per veure si el Congrés serà capaç d’aconseguir consens i fer un pas específic.

«Els problemes tenen solució»

Per a Haugen és possible, com ho és canviar com funciona la xarxa. «Facebook vol que creguin que els problemes dels quals estem parlant no tenen solució», ha denunciat en un moment de la compareixença. «Vol que creguin en opcions falses; vol que creguin que han d’elegir entre un Facebook ple de contingut extrem i divisiu o perdre un dels més importants valors sobre els quals es va fundar el nostre país: llibertat d’expressió; que han d’elegir entre supervisió pública de les opcions que pren Facebook i la seva privacitat personal; que per poder compartir fotos dels teus fills amb vells amics has de ser inundat també amb viralitat moguda per l’odi. Volen que creguin que això és simplement part de l’acord. Soc aquí per dir-los que això no és veritat», ha dit. «Aquests problemes tenen solució. Són possibles unes xarxes socials més segures, que es poden disfrutar més i respecten la llibertat d’expressió».