Barcelona té l’escola concertada més cara d’Espanya

La llei permet a les escoles concertades –finançades amb fons públics– cobrar quotes a les famílies dels alumnes sempre que no hi hagi ànim de lucre i el pagament sigui voluntari. La legislació també diu que aquestes activitats complementàries per les quals es cobra no poden estar incloses en els ensenyaments obligatoris. Des de fa sis anys, un estudi portat a terme per la consultora Garlic B2B simulant ser pares i mares a la recerca d’escola per als seus fills confirma que la realitat és una altra: el 87% de les escoles concertades a Espanya cobren quotes. Ho fan sota denominacions variades, com tallers, activitats complementàries o projecte escolar. S’hi imparteixen assignatures tan fonamentals com psicomotricitat o anglès. I es fa al centre de l’horari lectiu. Del total de centres que cobren, en el 77% dels casos la voluntarietat no existeix.

La quota mitjana més alta es cobra a Catalunya (202 euros mensuals, una mica menys del que es va comptabilitzar a l’informe de l’any passat, 255). Catalunya és, precisament, l’autonomia en què hi ha el centre educatiu concertat més car de tot Espanya: el St Paul’s (930 euros de Barcelona, que inclou, segons l’informe, el 100% de les despeses). El segueix L’Horitzó (485 euros) i el Garbí Pere Verges de Badalona (470 euros). Mentrestant, els pagaments més baixos es donen al Regina Carmeli (62 euros) i el Norai (63 euros).

Catalunya, Madrid i Euskadi són les comunitats en què hi ha més escoles concertades on es cobra quota a pares i mares. A Madrid i a Euskadi el 100% dels centres la demanen, mentre que a Catalunya el percentatge arriba al 98%. També són les tres autonomies on el pagament és més elevat. A la resta de territoris, la quota mitjana està per sota dels 80 euros, tot i que en tots hi ha centres que en tenen per sobre dels 100 euros. A Galícia, el 87% de les escoles concertaes cobren quota, i la mitjana és de 32,5 euros. A Andalusia, només la meitat dels centres cobren (49%) i el pagament mitjana és de 42,20 euros, segons l’informe, realitzat en 338 centres de set autonomies durant els mesos de març a juny d’aquest any.

Notícies relacionades

Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones: ¿Per què se celebra el 25 de novembre?

Taula rodona | Deixar de normalitzar accions de violència quotidiana és el primer pas per erradicar-la

A tot Espanya hi ha un 13% d’escoles concertades que no cobren quota, un percentatge lleugerament superior al registrat en l’informe de l’any passat (10%). Als centres que sí que cobren, només el 15% adverteixen que és voluntari. No obstant, els alumnes de les famílies que no abonen el pagament són exclosos d’una determinada activitat en horari lectiu, una cosa que, segons el parer de la CEAPA (Confederació Espanyola d’Associacions Pares i Mares d’Alumnes) i la CICAE (Associació d’Escoles Privades i Independents) és una «clara discriminació», que afecta el dret fonamental de la infància a l’escolaritat gratuïta.

«L’escola concertada s’està convertint en un model de negoci que afecta la concertada tradicional. Amb l’excusa de l’infrafinaçament moltes escoles estan actuant de manera opaca i amb mètodes irregulars. El problema és que falta voluntat política per aturar aquest problema. El copagament és una trampa lletja. ¿Per què hi ha centres que cobren 900 euros i d’altres zero euros? El primer que cal saber és, si de veritat, hi ha infrafinançament per part de les administracions», denuncia Elena Cid, directora de la CICAE.