L’excepció espanyola: matar coloms amb escopeta continua sent un esport

«¡Que no arribo! ¡Que no arribo!», crida aïrat un home de mitjana edat al volant d’un Audi.

Hi ha rigorosos controls per part dels vigilants del club. Tret de per als socis i els participants en el torneig, l’accés està prohibit. L’única manera de fer-se una idea del que passa allà dins consisteix a colar-se, una cosa que acaba de fer Juan García Vicente, d’Ecologistes en Acció. «Jo puc arribar a entendre cert tipus de caça. Té una litúrgia. ¿Però això? Això és una cosa perversa i macarra», assenyala mentre camina entre els pins bastó en mà, sota el constant ¡pam!, ¡pam! de les escopetes.

García explica que aquest torneig consisteix a col·locar en caixes els coloms, que són impulsats per un mecanisme d’aire comprimit. Que de vegades els arrenquen abans les plomes posteriors de les cues, perquè volin recte i siguin més fàcils d’atrapar pels tiradors, que disposen de dos trets per ocell. Que no sempre els animals cauen morts, perquè poden ser malferits, fins i tot aterrar fora del recinte, en el cas del qual tarden dies a morir si no són capturats per algun depredador.

Un antic empleat del club confirma el relat. «Primer, havies d’arrencar-los les plomes de la cua, agafant les seves potes amb l’índex i el polze, posant el colom de cap per avall i fent una estrebada –recorda–. Després el ficaves en una caixa articulada de color verd, des d’on era llançat, i esperaves que disparés el tirador. Llavors havies de recollir l’animal, mort o malferit, i llançar-lo en una gran bossa d’escombraries que no parava de moure’s. Hi havia molts ocells agonitzant».

La norma que ve

Ni el Club de Tret Somontes ni la Federació Espanyola de Tret al Vol, una pràctica que inclou disparar tant a coloms com a guatlles i plats, han volgut donar explicacions per a aquest reportatge. Segons els plans del Govern, tots dos hauran de transformar-se en poc més d’un any. La futura llei de benestar animal, que es va presentar aquest dimecres, posarà fi a l’excepció espanyola, prohibint una pràctica que només està permesa a Mèxic, algunes províncies de l’Argentina, diversos estats nord-americans, Egipte i el Brasil. Hi ha autonomies ja han acabat amb el tir al colom pel seu compte. La primera va ser les Canàries, el 1991. Després, Catalunya, el 2003. I a partir d’allà, Balears, Múrcia, Galícia, La Rioja i Navarra. Madrid va estar a punt de fer el pas el 2016, però Ciutadans va recular a última hora, malgrat que havia pactat amb el PSOE i Podem el seu recolzament a la iniciativa, i va impedir que aquesta prosperés. Ara es pretén estendre la il·legalització a tot l’Estat.

«Hem de posar-nos almenys al nivell dels països del nostre entorn», assenyala Sergio G. Torres, director general de Drets dels Animals, dependent del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. L’objectiu, continua, és que entre novembre i desembre el Consell de Ministres aprovi el projecte de llei, per iniciar llavors la seva tramitació parlamentària, amb la majoria de grups, en principi, a favor de la norma. «Esperem que pugui entrar en vigor l’1 de gener del 2023 –conclou G. Torres–. Hi ha un ampli consens al nostre país. A qualsevol persona amb una mínima sensibilitat que se li digui que el tir al colom encara és legal, no s’ho creu».

Arribat des d’Anglaterra i França en el segon tram del segle XIX, amb presència en els Jocs Olímpics de París el 1900, la pràctica és avui minoritària a Espanya. Segons les últimes dades del Consell Superior d’Esports, hi ha 1.882 de federats, el 93,6% dels quals, homes. «La seva prohibició no tindria un impacte econòmic i social significatiu», explica Bárbara Fernández, de Mis Amigas les Palomas, una associació que ja ha recollit més de 250.000 firmes per il·legalitzar l’activitat. Fernández remarca que Somontes és un club «luxós», amb piscina, restaurant, salons i carpes en les quals se celebren casaments. Altres recintes, en canvi, són a penes «un descampat» i els coloms reben allà un tracte «encara més cruel».  

Lentitud i dolor

Notícies relacionades

El Govern prohibirà el sacrifici dels animals de companyia

La caça del llop queda prohibida a Espanya a partir d’aquest dimecres

Els trets mai s’aturen a El Pardo. García Vicente, d’Ecologistes en Acció, abaixa el to de veu així que es van sentint més a prop. Assenyala aquí i allà: construccions on es guarden els coloms a l’espera de ser sacrificats, restes de plats de plàstic prèviament disparats, cartutxos i perdigons. Les boles de plom no resulten fàcils de veure, al ser tan petites, però sí quan són agrupades per la pluja i formen llargs senders. «Poden tardar fins a 300 anys a desaparèixer del medi. I els animals les ingereixen, cosa que els provoca una mort lenta i dolorosa,» diu. Davant seu, es divisen els terrenys del Palau de la Zarzuela.

El Club de Tir Somontes té profundes arrels monàrquiques. Va ser inaugurat el 1876 per Alfons XII, que va cedir per a la seva construcció uns terrenys de la Casa de Campo. El seu president d’honor continua sent Joan Carles I. Només està separat de la residència de Felip VI per una carretera d’un carril per direcció. I el torneig que se celebra aquests dies, amb centenars de participants porta per nom Copa S.M. El Rei. Però a la Direcció de l’Estat aparenten viure aliens a tot això. «La responsabilitat dels campionats, més enllà de les denominacions, correspon als organitzadors», assenyalen fonts de la institució. No aclareixen què els sembla el tir al colom.