Erupció a La Palma

Un plomall magmàtic, l’origen de les illes Canàries

  • La teoria més acceptada respecte a la formació de les illes és la d’un plomall magmàtic que es desplaça cap a l’oest

3
Es llegeix en minuts

És un punt calent independent el que alimenta i ha format les Canàries durant el transcurs de la seva història. Totes les illes són filles d’un plomall magmàtic que es troba la base de la capa i que es desplaça lentament cap a Roma. Això ha provocat que, durant milions d’anys, diferents espais a l’oceà Atlàntic hagin sigut més propensos que d’altres a entrar en erupció.

Lanzarote i Fuerteventura són les illes més antigues –es van originar fa 20 milions d’anys– i es troben en fase de desmantellament, mentre que La Palma i El Hierro són les més joves, ja que es van originar fa menys de dos milions d’anys i són els més actius. Això passa, com explica el vulcanòleg Juan Carlos Carracedo, perquè hi ha un plomall de magma flotant –que pesa menys que l’entorn– i tendeix a ascendir cada cert temps per sortir cap a la superfície «formant una illa». A les Canàries, com que aquest plomall magmàtic, a més, es desplaça cap a l’oest contínuament, es forma un arxipèlag. Si no fos així, el que hauria format hauria sigut «una illa molt gran que creixeria fins que no pogués fer-ho més», com indica Carracedo.

La del plomall magmàtic és més una de les tres teories que, al llarg de la història, han mirat d’explicar el vulcanisme de les Canàries i, en el dia d’avui, és la més acceptada. «La primera teoria es basava en el fet que hi havia una sèrie de blocs que s’haurien elevat alhora facilitant el vulcanisme», indica Carracedo. Aquesta explicació, no obstant, es va descartar ràpidament.

La del plomall volcànic conviu des d’aleshores amb una altra que associa el vulcanisme a un procés tectònic. «La teoria és que les Canàries, de manera circumstancial, es troba més o menys en la prolongació geomètrica de la falla de l’Atles», explica l’investigador, que al·lega que, associada a aquesta activitat, «es generaria un procés tectònic que donaria lloc a un de volcànic». No obstant, per Carracedo, aquesta segona opció és poc viable. «L’inconvenient és que hi ha altres arxipèlags de la Macaronèsia, com les Açores, Madeira i Cap Verd, que no tenen a veure amb aquesta falla africana i, no obstant, són molt semblants a les Canàries», relata l’investigador. Per aquesta raó, clausura el debat insistint que si «el punt calent explica el naixement de tots els arxipèlags macaronèsics i la falla de l’Atles només un, per sentit comú, serà més possible el primer».

Notícies relacionades

Aquesta teoria, que suposa que el vulcanisme va deteriorant-se a mesura que avança cap a les illes més occidentals, podria no explicar l’erupció del Timanfaya o altres d’històriques de l’illa de Lanzarote, que és, de totes, la més antiga. No obstant, Carracedo assegura que s’explica perquè «el vulcanisme no és una cosa que acabi bruscament». En aquest punt concret és possible que hi hagi hagut «un ressorgiment d’alguna porció de magma que es va desplaçar cap a Lanzarote, tot i que sigui més antiga».

La teoria del punt calent també dona peu a què l’arxipèlag canari, en un futur, estigui format per illes diferents de les actuals. I és que, hi ha muntanyes submarines «que gairebé arriben a la Península» i que els investigadors consideren que en el passat formaven grans illes que es van anar erosionant amb l’acció del mar. Quan passin més milions d’anys, seran les illes actuals les que s’enfonsaran, donant pas a unes noves illes canàries que emergiran a l’oest de l’arxipèlag actual.