Aquests són els tsunamis recents que han patit les Canàries

Tsunamis i megatsunamis han assolat les costes de les Canàries des de fa milers d’anys. Molts d’aquests tsunamis han estat originats per erupcions volcàniques explosives, seguides de corriments de terres que han acabat per caure al mar i que han desplaçat l’aigua generant grans onades. Aquest és el cas dels megatsunamis a Gran Canària, Lanzarote i Tenerife lligats a les erupcions de Tenerife de fa 170.000 anys. Però no cal remuntar-se tan enrere en el temps per parlar de sismes submarins a les Canàries.

Fins a 11 tsunamis han afectat les costes canàries en l’últim mil·lenni, alguns sense documentar perquè fins al segle XV no hi ha referències sobre les Canàries en les cròniques. Tots estan detallats en una recent investigació, realitzada entre l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb la col·laboració d’investigadores de la Universitat de La Laguna (ULL) i el Museu de Ciències Naturals de Tenerife.

¿A què es deu l’interès actual pels tsunamis?

Tot i que la teoria sobre el possible megatsunami que generaria l’ensorrament del Cumbre Vieja, a La Palma, ha cobrat popularitat en els últims anys i s’ha tornat a posar d’actualitat amb l’erupció del volcà al massís palmer el 19 de setembre del 2021, la investigació portada a terme i publicada a Geosciences no té res a veure amb això.

El propòsit de l’estudi és mirar de prevenir els efectes destructors de futurs tsunamis que podrien malmetre les costes canàries, avui dia molt poblades. Parteix de la base que és possible que es produeixin tsunamis que afectin les Canàries.

D’acord amb l’exposat pels investigadors, en el passat no hi ha constància que els tsunamis produïssin danys humans, entre altres raons perquè les poblacions a les Canàries vivien d’esquena al mar, tant abans com després de la Conquesta. Els motius del terror al mar dels antics canaris no se saben del cert, però les raons dels assentaments a l’interior tenen la seva explicació en els atacs de pirates.

Dates dels vuit tsunamis documentats a les Canàries

Tot i que existeixen referències històriques a tsunamis que podrien haver afectat les costes canàries i fins i tot vestigis que els acrediten en dipòsits sedimentaris en algunes illes, només vuit estan documentats en l’actualitat. La documentació dels vuit tsunamis que es detallen a continuació provenen en uns casos de cròniques i, en d’altres, d’aparells de mesurament. Alguns d’ells ni tan sols van ser percebuts com a tsunamis per la població, sinó com a onades més grans de l’habitual.

dissabte, 1 novembre de 1755

Aquest tsunami va ser provocat pel terratrèmol de Lisboa, de magnitud 8,5 Mw. Va devastar les costes del sud-oest de la península Ibèrica i el nord del Marroc i fins i tot es va registrar a Amèrica, tant del Nord com del Sud. La investigació posa de manifest que «els danys i morts que va causar a les costes de la Península van ser tan importants que els danys ocorreguts a les Canàries van passar gairebé desapercebuts». L’estudi narra que cap a les 9.30 hores de l’1 de novembre de 1755 alguns habitants de Tenerife van sentir tremolar la terra i, alhora, el mar es va retirar a Tenerife i Gran Canària més d’un quilòmetre. Existeixen referències històriques que va afectar totes les illes, així com que el nivell d’inundació que va provocar va ser de més de cinc metres d’altura. A Gran Canària, es va inundar l’ermita de la Luz, que es va omplir de peixos.

dimarts, 31 març de 1761

Aquest altre episodi també va tenir el seu origen en un terratrèmol de magnitud 8,5 Mw al sud-oest de la península Ibèrica. Es va sentir a Portugal, Espanya i el Marroc. Hi ha registres que va arribar a les costes sud i oest de la Península, el Regne Unit, així com els arxipèlags de les Açores, Madeira, les Canàries i Barbados. Els seus efectes a la costa de Tenerife «van ser similars als reportats pel tsunami de 1755», segons la investigació.

dilluns, 7 juliol de 1941

Aquest sisme submarí va quedar registrat al diari ‘La Tarde’, que va informar de tres enormes onades que van inundar el litoral de Santa Cruz de Tenerife i San Andrés. Van afectar l’edifici del Cabildo i l’avinguda Marítima, on va inundar la Comandància Naval. Aquestes onades s’han atribuït a un esllavissament de terra local a prop de la capital de Tenerife, ja que aquell dia no van haver-hi terratrèmols o altres esdeveniments extrems d’onades.

dimarts, 25 novembre de 1941

Poc després de l’anterior tsunami, un terratrèmol submarí de corriment de 8,3 Mw de magnitud a prop de la costa de Portugal va provocar un tsunami amb unes grans onades que van arribar a les Canàries, però ni s’esmenta a la premsa local davant l’absència de danys.

divendres, 28 febrer de 1969

Es va produir en aquesta data un tsunami de baixa intensitat provocat per un terratrèmol al banc Gorringe, una muntanya submarina a 130 milles a l’oest de Portugal, entre les Açores i l’estret de Gibraltar. Ho van registrar els mareògrafs a Santa Cruz de Tenerife, Santa Cruz de La Palma, Las Palmas de Gran Canaria i Arrecife.

dijous, 17 juliol de 1969

Aquest dia es va detectar un petit tsunami d’origen desconegut en mareogrames de Santa Cruz de Tenerife i en diversos punts de Portugal, així com a Casablanca.

dilluns, 26 maig de 1975

Com a conseqüència d’un terratrèmol de 7,9 Mw d’intensitat a 200 quilòmetres al sud de la falla Glòria, a l’Atlàntic, es va produir un tsunami que es va veure a les Açores i que es va registrar en un mareògraf de Gran Canària.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

dissabte, 14 novembre de 2020

La caiguda massiva de roques al litoral a Valle Gran Rey, a La Gomera, va donar lloc a un tsunami local. Hi ha vídeos de la caiguda de pedres i de l’onada que va provocar. No va causar danys.