Els científics entreveuen a La Palma el futur dels oceans

L’activitat volcànica que dorm a l’interior de La Palma deixa escapar els seus gasos cap a la costa de Fuencaliente, acidificant l’entorn i proporcionant una oportunitat única als investigadors per estudiar com seran els oceans afectats pel canvi climàtic. 

La costa de Fuencaliente és un viatge al que seran els mars del futur. L’activitat volcànica que dorm a l’interior de La Palma expulsa, des de fa dècades, diòxid de carboni directament a les costes del sud de l’illa, produint una acidificació de l’entorn de gran calibre, similar a la que viuran els oceans d’arreu del món com a conseqüència del canvi climàtic. 

«Només hi ha tres llocs al món on passa això: Ischia (Itàlia), Papua Nova Guinea i aquí a La Palma», explica el biòleg marí de la Universitat de La Laguna (ULL), José Carlos Hernández. L’investigador assenyala que això converteix Fuencaliente en un emplaçament únic per estudiar de manera detallada les conseqüències del progressiu increment en les concentracions de diòxid de carboni a l’oceà. I és que, quan el mar rep més CO₂ del que pot dissoldre, el seu pH comença a descendir i, per tant, l’entorn es fa més àcid. En aquest cas, el pH arriba a moltes zones a 7, quan el normal és que estigui a 8,25. «Un petit canvi té conseqüències enormes», relata Hernández. La conseqüència directa d’aquesta acidesa que organismes que tenen closca, com a Phorcus o pagellides, siguin incapaços de construir la seva closca. 

En un ambient àcid hi ha alguns organismes, com els eriçons, capaços d’adaptar-se al canvi

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

Els científics de les universitats canàries coneixen i estudien aquesta peculiar característica de les costes de La Palma des de fa anys. Per això han creat un Observatori Marí de Canvi Climàtic (OMACC), per «realitzar investigació bàsica sobre canvi climàtic» i entendre millor les repercussions que tindrà aquest fenomen en el futur. De moment, el grup d’investigació, en el qual també es troben Melchor González i Magdalena Santana de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC), han descobert que «les coses no són tan fàcils» com s’esperava. I és que hi ha espècies, com les garotes, capaces d’adaptar-se a aquest nou entorn. «Creiem que s’ha generat un fenomen de microevolució i volem saber quins gens estan implicats en aquesta adaptació», matisa Hernández Esta és, de fet, una de les pròximes línies d’investigació que el grup portarà a terme.

Els científics estudiaran el nou hàbitat rocós que forma la fajana a la platja de Los Guirres

Els científics també estan implicats en la recent erupció i observen, amb certa expectació, el que pugui passar a la fajana de la platja de Los Guirres. Perquè aquesta nova plataforma marina crearà un sistema rocós, susceptible de ser molt ric en biodiversitat en el futur, en un lloc on fins ara «no hi havia res». Com il·lustra Hernández, en aquesta zona tan sols hi havia «sorres basàltiques» que acollien molt poca vida, a causa que l’única fauna era aquella amb la capacitat de sobreviure amagada entre la sorra. «La fajana o delta de lava generarà un nou hàbitat i ens donarà informació sobre com es colonitzen els substrats», sentencia Hernández.