La colada del volcà de La Palma es bifurca i tapa la nova ‘fajana’

L’avanç de la colada que emana del volcà des del 19 de setembre ha engolit un total de 431,2 hectàrees, cosa que suposa el 0,6% de la superfície de La Palma. En les últimes 24 hores la lava ha ocupat 9,27 hectàrees de terreny que es mantenia fora de l’àrea d’afecció i en l’última setmana el nombre d’hectàrees cobertes pel material magmàtic s’ha incrementat un 21%, amb 93,2 hectàrees més sota la llengua de lava. El perímetre afectat ja arriba als 35 quilòmetres. Al seu pas, a més de vivendes i cultius, el magma ha sepultat també 26,47 quilòmetres de carreteres: 17,13 al municipi de Los Llanos de Aridane, 5,63 al d’El Paso i 3,71 al de Tazacorte. El nombre d’edificacions arrasades no s’ha actualitzat en les últimes hores, per la qual cosa el Pevolca segueix xifrant en 605 les vivendes destruïdes, a més de 58 finques agrícoles, 30 construccions d’ús industrial i 18 d’oci i restauració.

El Comitè Científic del Pevolca va informar que continuen actius, almenys, tres centres d’emissió del cràter principal i un altre al lateral nord de l’edifici volcànic. Si bé no descarten l’aparició de nous focus en l’entorn del con principal. A la zona de fissures que es va detectar dilluns s’ha observat una disminució de la desgasificació i una baixada de la temperatura del terra. L’erupció fissural conserva el seu mecanisme estrombolià, que altera fases efusives, en què emet grans quantitats de material magmàtic, i fases explosives de baixa o moderada intensitat, en què expulsa piroclasts i bombes volcàniques, que ha llançat fins a 800 metres de distància. L’Índex d’Explosivitat Volcànica (VEI, per les sigles en anglès) del volcà de la Cumbre Vieja es manté en 2, sobre una escala màxima de 8.

El con pateix processos de construcció per l’acumulació de piroclasts, lava i cendra, així com etapes d’esfondrament, ocasionades pel col·lapse del material no consolidat i la sismicitat, amb la qual cosa la seva morfologia canvia de forma contínua. Els mesuraments fets avui van confirmar que la columna de cendra i gasos expulsada pel volcà arriba als 3.200 metres d’alçada, mentre que hi ha hagut jornades que la distància ha superat els 6.000 metres. L’emissió de diòxid de sofre continua en valors alts, amb 13.100 tones diàries, mentre que l’emissió difusa de diòxid de carboni a la zona és de 1.596 tones diàries.

El delta làvic continua el seu creixement alimentat des de diversos lòbuls de la colada de lava i s’estén en direcció nord-sud. Segons l’última actualització, que correspon a dimecres, la ‘fajana’ ja fa 38 hectàrees (cosa que equival a 38 camps de futbol) i té un front de 450 quilòmetres en la línia de la costa. El plomall marí al llarg de la vora del delta produeix núvols de vapor d’aigua i àcid clorhídric, produïts pel xoc terme entre la lava –a més de 800 graus– amb l’aigua salada –a uns 24 graus–. No obstant, el plomall marí es concentra en un petit volum al voltant de l’àrea de contacte. L’afecció observada del delta làvic a la columna d’aigua del medi marí, tant en paràmetres fisicoquímics com biològics, arriba fins a profunditats de 250 metres i una distància de 500 metres del front de la ‘fajana’.

Sectors perjudicats

Les pèrdues de la producció platanera de La Palma podria arribar al 80%, perquè no només s’han vist afectades per l’erupció les 35,5 hectàrees d’aquest cultiu que hi ha sota la lava, sinó que moltes explotacions han quedat incomunicades o sense sistema de reg. Per resoldre aquesta situació, s’han comprat dessaladores portàtils que ja són a Puerto Naos. El president del Govern de les Canàries, Ángel Víctor Torres, espera que almenys una estigui en funcionament a finals de la setmana que ve. L’objectiu d’aquesta mesura excepcional és que els agricultors puguin regar els ‘fills’ dels plataners, per poder recollir-los en la pròxima collita. El sector plataner suposa el 40% del producte interior brut (PIB) de l’illa.

Notícies relacionades

L’anàlisi de la colada «obre una finestra» a l’interior del volcà de La Palma

Una nova llengua de lava del volcà de La Palma arriba al mar

Un altre dels sectors especialment castigats per la crisi volcànica en què s’esperen perdudes massives és el de la pesca. El patró major de la Confraria de Pescadors de Tazacorte, César Camacho, i el responsable de l’empresa aqüícola Acuipalma, Jorge Medina, s’han reunit avui per videoconferència amb el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, que va donar el seu suport al sector pesquer de La Palma afectat per l’erupció del volcà. A més de recolzament econòmic per reparar instal·lacions pesqueres i aqüícoles afectades, el decret aprovat dimarts passat contempla ajudes directes de 500.000 euros als armadors i tripulants per compensar dos mesos d’aturada de la flota, si bé aquestes xifres no són definitives, a l’espera de conèixer com evoluciona la situació, va explicar Planas. Només al port de Tazacorte s’han vist afectades 33 embarcacions, que donen feina a més de mig centenar de tripulants.

El cultiu de la sal també s’ha vist perjudicat per la pluja de cendra. Els responsables de la salina de Fuencaliente miren amb atenció al cel, perquè ja coneixen els estralls que un volcà pot fer en el seu negoci, que es va paralitzar durant dos anys quan va erupcionar el Teneguía. Andrés Hernández, gerent d’aquesta empresa familiar, explica a Efe que la previsió és perdre cinc collites per culpa de la cendra, que traduït en diners són entre 150.000 i 200.000 euros. Mentre hi hagi la mínima escletxa de cendra no s’atreveixen a comercialitzar la sal. «No ens podem arriscar», afirma. De moment, la sal que s’estava creant als cristal·litzadors ja la donen per perduda. Almenys van poder salvar la que era amuntegada en petits monticles a la vora de la quadrícula feta de fang i pedra, que ocupa una superfície de 35.000 metres quadrats.