Una ‘arca de Noè’ per preservar les llavors de La Palma

«Fins ara la pluja de cendra s’ha dipositat en les espècies que tenen fulles plans amb rugositat o pilositat, però quan arribi una mica de pluja es netejaran», apunta Ángel Palomares, director del Parc Nacional de La Caldera de Taburiente i responsable des de fa més de tres dècades del Pla de conservació de flora de l’hàbitat de cims de La Palma. La cendra ha cobert lleugerament algunes plantes i a fet malbé les fulles baixes dels ‘tajinastes’. «De moment no hi ha una afecció important, perquè estan lluny dels punts d’emissió i, per sort, les plomes de cendra no s’han dirigit directament cap a la zona repoblada», detalla Palomares.

Si el núvol de pols volcànica es dirigís cap al nord i la pluja de cendra s’intensifiqués a l’àrea de la Cumbre podria produir-se una afecció significativa de la flora autòctona, que es troba en perill d’extinció i que ocupa les cotes més altes de l’illa. Des dels anys 90, Palomares ha dedicat la seva vida professional a recuperar plantes com els ‘tajinastes’, el ‘retamón’ i la violeta de La Palma (Viola palmensis).

De 80 a 30.000 exemplars

Només un centenar de ‘tajinastes’ rosats (Echium perezii) creixien a l’‘Isla Bonita’ en la dècada dels 80, però les repoblacions han sigut efectives i ara es poden veure fins a 30.000 exemplars, dels quals 3.500 floreixen. En el cas del ‘tajinaste’ blau (Echium gentianoides) se’n conservaven només 50 a La Palma, però en l’actualitat la població és de 8.000 mostres i la meitat ja són adultes. «El ‘tajinaste’ blau està descrit com una planta vespera de 70 centímetres d’altura per 30 centímetres d’ample, però l’any passat vaig fotografiar-ne un exemplar de quatre metres de diàmetre per dos d’altura», revela Palomares, que assenyala que aquest error en la descripció es deu al fet que «sempre s’havia vist en llocs inhòspits».

El 1988, del ‘retamón’ (Genista benehoavensis) només en quedaven vuit exemplars arreu del món. En l’actualitat, a La Palma es poden trobar més de 15.000 unitats d’aquest arbust que llueix una intensa floració groga. De la Bencomia exstipulata, que pertany a la família de les rosàcies, fa 30 anys només hi havia 42 exemplars al Parc Nacional del Teide i 19 al Parc Nacional de la Caldera de Taburiente, mentre que ara la població ha augmentat fins als 9.000 exemplars, dels quals la meitat són adults. Per aconseguir una restauració global del cim, el programa també treballa amb 40 espècies més que habiten en entorns degradats i que tenen dificultats per a la seva expansió natural, perquè tenen llavors pesants que no es mouen amb facilitat.

Notícies relacionades

Un familiar compacte amb tecnologia d'avantguarda

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

En aquesta època de l’any les llavors ja han madurat i es procedeix a la seva neteja per emmagatzemar-les i després distribuir-les. Així, si l’erupció volcànica afectés aquestes espècies, ja sigui amb la pluja de cendra o amb algun incendi que pogués ocasionar-se, hi hauria material per repoblar el cim. «Hem fet sembres massives, fins i tot amb un helicòpter, i altres de controlades amb tanques a les zones més degradades», detalla Palomares. Aquest enginyer de Montes apunta que l’èxit del projecte s’ha basat a passar de l’observació a l’experimentació, perquè al ser espècies en perill d’extinció no hi havia prou informació sobre les zones que podrien ser favorables per al seu cultiu, les condicions òptimes per a la seva expansió i els perills naturals a què s’enfronten en l’entorn.

La iniciativa no només es queda en la recuperació de la biodiversitat, sinó que també avança en un banc amb informació genètica de les plantes autòctones de l’illa. A més, impulsa activitats d’educació ambiental i divulgació gràcies a les quals milers de nens i joves han pogut col·laborar en la repoblació del cim palmer.