«La tornada de les discoteques reduirà els ‘botellons’ al 40%»

La discoteca més antiga de Catalunya, la mítica Johnny’s d’Arenys de Mar (Maresme), segueix dempeus després de la pandèmia i des de la nit d’aquest divendres obre les portes. Tot un símbol en la tornada de l’oci nocturn. Torna el ball i les mirades regirades a l’establiment fundat per la família Vallbona el maig de 1969, i que mai va tancar fins que va esclatar la Covid-19. «El Johnny’s mai ha canviat de propietaris», avisa Marcel Vallbona Arbussà, hereu de la saga.

-L’Agència Catalana de Turisme va atorgar el 2011 una medalla al mèrit turístic a l’empresari Josep Maria Vallbona, ¿no? Sí, l’hi van donar al meu pare, que desgraciadament va morir l’any passat per culpa de la Covid-19.

-¿Per què el nom de Johnny’s? El meu avi tènia una fàbrica tèxtil i volia que el seu fill l’ajudés a la feina, però el meu pare, que era un rebel, no volia treballar amb ell, així que se’n va anar a recórrer Europa fent dit, sense diners. Va viure en diversos llocs, fins i tot a les golfes d’una sala de cine, i va passar molt temps a Londres. Al tornar parlava anglès perfectament i quan allà li preguntaven «‘what’s your name’» ell contestava «Josep Maria», i els anglesos exclamaven «¡Ah! ¡Johnny!». Així que quan va tornar a Arenys i va decidir muntar el seu propi negoci ja tenia al cap quina en seria el nom.

-¿Per què a Arenys de Mar? El meu pare, com el meu avi, eren d’aquí i quan van obrir el negoci volien que fos al poble que els va veure créixer.

-¿Quin ha sigut el secret per seguir oberts tots aquests anys i ser tan estimada per la gent? El secret més important és que intentem que qualsevol persona que vingui al Johnny’s se senti com un més en aquesta família. Hem aconseguit que el local sigui una discoteca on venen moltes persones pel seu compte, tu no vas a una discoteca si no vas amb, almenys, una amiga, però al Johnny’s sí. La gent ve aquí sola perquè saben que el cap et parlarà, igual que el porter i el cambrer. Aquest local és una discoteca on tothom pot sentir-se com casa. La música que posem és molt característica d’aquí, en 30 anys que fa que hi soc he vist passar moltes modes, punks, techno, rock... però ens agrada molt continuar amb el ‘remember’ i la música patxanguera, tot i que si ens demanen reggaeton el posem també.

- ¿Alguna persona important que hagi passat per aquestes sales? Sí, moltes. Eugeni Jofra, l’humorista, hi venia molt i s’asseia ell sol a la barra amb el seu whisky explicant acudits a la gent que passava. Xavier Sardà també hi venia, crec que durant dues o tres temporades de ‘Crónicas marcianes’ a l’estiu passava per la discoteca dia sí dia no. La gent era bastant pesada amb ell i quan li preguntaven si era Xavier Sardà, sempre deia que no, que era el seu germà. També ha passat per aquí Pep Munné, Clos, jugadors de futbol...

-Com Cesc Fàbregas, il·lustre d’Arenys de Mar. ¡Sí, és clar! Va passar per aquí de molt jovenet, ja que va triomfar des de molt adolescent, però quan va començar més seriosament en el món del futbol va haver de prescindir de les discoteques una temporada i va deixar de venir.

- ¿Alguna anècdota molt Johnny’s que ens vulgui explicar? N’hi ha moltes que millor ni explicar-les. Una vegada es va celebrar la festa d’un casament i la mateixa nit que es van casar es van separar perquè el nuvi va enxampar la núvia embolicant-se amb el seu cosí, pots imaginar com va ser la nit... Durant molt temps va estar venint aquí l’home més baixet del món, que llavors sortia un munt a Telecinco, l’home recordo que no arribava a la barra i havíem de pujar-lo a una cadira.

-L’oci nocturn i l’hostaleria han sigut els sectors més afectats per la pandèmia. ¿S’haurien pogut fer les coses d’una altra manera? Jo no soc gaire crític, que les coses s’haurien pogut fer d’una altra manera és evident, sí, però la pandèmia no ens l’esperàvem ningú, i ningú va saber com reaccionar. És veritat que ens haurien pogut donar més ajudes. A l’oci nocturn no ens van atorgar cap ajuda fins que no feia 13 mesos que estàvem tancats, hi ha companys que van haver de tancar el negoci abans de rebre ni tan sols l’ajuda. Jo, amb un local petit, he pogut cobrir un 80% de les pèrdues amb les ajudes, però als locals grans les ajudes no han cobert ni un 10% de les pèrdues. Estaran hipotecats fins als pròxims dos, tres anys. És com si comencéssim de zero.

-Amb l’oci nocturn tancat, el ‘macrobotellon’ ha augmentat. Jo entenc els joves. El problema ha sigut no haver regulat l’oci nocturn a temps, si s’hagués fet quan tocava potser es podria haver portat millor aquesta onada tan gran de ‘botellons’. No han volgut aturar els ‘botellons’, han mirat cap a un altre costat i han fet veure que no passava res.

-¿Disminuiran amb l’obertura de les discoteques? Es reduiran una mica més però tot i així continuarem tenint un 30-40% més de ‘botellons’ que abans de la pandèmia. Els menors d’edat que no poden comprar o consumir alcohol a les discoteques han après que si se’n van a qualsevol botiga de queviures poden comprar qualsevol ampolla d’alcohol barat i beure-se-la al carrer. Quan els nanos pateixen comes etílics i borratxeres perilloses. Si s’aconseguís que els nois no beguessin al carrer, es reduiria l’alcoholisme en la joventut.

-¿Emocionat amb l’obertura del Johnny’s? Estic histèric. Emocionat però nerviós, m’està costant buscar treballadors del perfil Johnny’s, que siguin bons companys i s’ajudin entre ells. Ja tinc l’equip més o menys format.

-El Johnny’s que obre divendres no serà el mateix que el que va tancar fa dos anys. No, no serà el mateix, tot i que nosaltres intentarem fer el mateix d’abans. L’única novetat que afegirem, tot i que jo no hi estigui d’acord, és que la gent pugui reservar la seva pròpia taula vip. Em desil·lusiona perquè contrasta amb l’esperit del local, voreja el classisme dins d’una sala que només busca la diversió conjunta sense distincions de cap tipus. Però hem hagut d’afegir-ho per la pandèmia. Confio a retirar les taules vip quan tot això es reguli una mica més, i tornar al nostre lema de sempre, qui hi arriba primer es queda la taula i punt.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

-¿És cert que en aquesta discoteca pots trobar un públic de totes les edats? Sí, és realment bonic, ja que en una mateixa nit s’han donat casos en què s’han trobat de festa l’avi, el fill i el net. A més, aquí han nascut moltes famílies. Aquí molts pares s’han conegut i moltes parelles celebren el seu aniversari a la discoteca, ja que va ser el lloc on es van conèixer.

-¿Quin futur l’espera, al Johnny’s? A mi m’agradaria desvincular-me del món de la nit als 55 anys. Ara en tinc 47, tot i que sempre passa que al final t’hi acabes quedant, com li va passar al meu pare. No sé si el meu fill l’heretarà, perquè és molt petit, tot i que si em retiro d’aquí 15 anys potser sí que el pot agafar. Quan li pregunten què vol ser de gran sempre diu que primer vol ser ‘dj’ i després cap, així que el local encara té possibilitats de seguir amb el cognom Vallbona. Mentre nosaltres puguem, el local seguirà cap endavant, mantenint l’esperit que fa tan característica la discoteca i conservant el carinyo del poble, de la seva gent i d’aquells que venen a la recerca de nits plenes d’anècdotes per poder explicar.