«Hem aconseguit el fàrmac més actiu contra el càncer de mama»

És un fàrmac que conjuga un anticòs amb quimioteràpia. I funciona com un cavall de Troia, que era aquell cavall de fusta que portava dins uns guerrers que passaven les muralles i deixaven anar els guerrers. Això és el mateix. Un anticòs amb una motxilla amb quimioteràpia que arriba a la membrana de la cèl·lula, la travessa i una vegada dins deixa anar la quimioteràpia. És un fàrmac de quimioteràpia ocult gràcies a uns anticossos.

¿Quins resultats ha obtingut en els assajos clínics?  

Aquest fàrmac s’ha explorat en diverses fases i el que hem presentat recentment en el congrés europeu d’oncologia és l’estudi fase 3. L’estudi més important en investigació, que porta a l’aprovació d’un fàrmac. I hem tingut els resultats més espectaculars en la història del càncer de mama. Jo crec que som davant el fàrmac més actiu de la història, és una opinió personal però compartida amb molts dels meus col·legues. Quan hem comparat aquest fàrmac amb l’estàndard, amb el tractament que estem utilitzant, hem vist tres coses. Si teníem la malaltia controlada almenys durant 6-8 mesos en la meitat de pacients, amb aquest medicament encara no ho sabem però mínim estarà controlada dos anys. Segon, gairebé el 80% dels pacients té una resposta molt bona, comparat amb el 34% de pacients amb el tractament clàssic. I en el 16% de malalts el tumor desapareix, en pacients que recordem tenien tumors metastàtics i prèviament tractats. Per tant, són dades molt optimistes que obren l’esperança a la cronificació i per què no, a la curació d’algunes d’aquestes pacients. 

¿Es podrà aplicar en el futur a altres tipus de càncer?

Aquest medicament necessita una entrada a la membrana cel·lular. Tots els tumors que tinguin aquesta porta d’entrada, podrien ser tractats amb aquest fàrmac. Per tant, la investigació ara està en avançar en càncer de mama, a tumors amb més o menys portes –amb més o menys receptors HER2–, a veure si podem curar més pacients amb menys quantitat. I també investigarem un altre tipus de tumors que tinguin aquesta porta d’entrada, com càncer de pulmó, gastrointestinal, de pàncrees i d’altres tipus. 

¿Quin seria un descobriment equiparable en la lluita contra el càncer? 

En càncer de mama són les millors dades de la història, és el més eficaç per sobre de l’hormonoteràpia i la quimioteràpia. No hi ha res equiparable. Però sí que es pot assemblar a tractaments a altres tumors. Per exemple, en el de pulmó hi ha un grup de pacients, inferior al 5%, que tenen alteracions molt concretes i fàrmacs que bloquegen aquestes alteracions moleculars. Potser es pot equiparar a aquests fàrmacs.

¿On s’ha portat a terme la investigació?

En la investigació han participat més de 500 dones i dos homes i s’ha portat a terme a molts països, asiàtics, europeus, americans, inclosos els EUA. I Espanya ha jugat un paper molt important. 

¿Quines fases prèvies ha tingut i qui va iniciar la investigació?

És un fàrmac d’un laboratori japonès que es diu Daiichi Sankyo, que va fer primer els estudis en cèl·lules, rates i els assajos en fase 1 i fase 2. I fa alguns anys AstraZeneca va comprar els drets per fer un codesenvolupament del 50%. En aquests moments pertany, per tant, el 50% a les dues empreses. 

Una vegada acabada la fase 3, ¿es pot començar a utilitzar ja a Espanya?

Sí, perquè està aprovat de forma preliminar per l’agència europea del medicament i l’agència americana i es pot demanar i administrar a les pacients que el necessitin, aquelles pretractades i aquelles en les quals l’oncòleg ho estimi oportú. 

¿La pandèmia ha afectat la investigació?

No ha afectat a aquest estudi, però ha afectat moltíssim a la investigació preclínica i al diagnòstic, sobretot al diagnòstic precoç. Hem vist molts pacients que han vingut amb tumors molt més avançats, cosa que inevitablement porta a un pitjor pronòstic. 

¿Les vacunes d’ARN missatger contra la Covid, podrien obrir la porta a una vacuna contra el càncer?

Les vacunes contra la Covid han obert portes a una agilitació dels processos d’estratègies preventives basades en ARN missatger. Si aquestes estratègies veuran amb èxit un desenvolupament contra el càncer, és encara preliminar des del meu punt de vista. Però soc optimista que segur que veurem dades molt positives en els pròxims anys contra el càncer de mama.

¿El càncer deixarà a mitjà termini de ser una malaltia mortal? 

Jo n’estic segur, i que serem capaços de cronificar la majoria de les pacients. Però jo, desgraciadament, no ho veuré. No veuré la cura de tots els pacients. Però estem avançant en la línia de cronificar-lo. Ja cada vegada més pacients amb càncer no es moren d’aquesta malaltia. 

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Vostè defensa que, a més de curar, s’ofereixi tractament integral als pacients.

És fonamental. Jo sempre dic als meus companys i residents que l’error més gran de l’oncologia en general és que hi ha molts oncòlegs que tracten tumors. Però és un error perquè no existeix el càncer de mama, sinó pacients amb càncer de mama. I no podem oblidar-nos que no són pits amb potes, és una dona que té càncer de mama i té els seus problemes. Això fa que necessitem els millors oncòlegs, les millors opcions terapèutiques, els millors fàrmacs però també que els professionals puguem fer la vida millor a aquesta persona amb acompanyament, un somriure, logística, un conjunt de coses que facin que aquesta pacient pugui viure amb la seva malaltia de la millor manera possible.