En els lloguers, la tensió va per barris

Un terme procedent de l’argot dels immobiliaris i de les anàlisis d’economia social ha irromput en el debat polític de manera que avui diputats, inquilins i llogaters parlen amb normalitat de les zones tensades o dels mercats tensats, però defugint la dificultat de la seva encunyació.

S’anomena «mercat tensat» aquella àrea urbanitzada on el lloguer de les vivendes puja cinc punts per sobre de l’IPC, i als inquilins els costa més d’un terç dels seus ingressos pagar-lo. «¿Com sabrem quin esforç fan les famílies per pagar el lloguer, si no hi ha estadístiques fiables?», es pregunta Amparo Pla. Fa anys, diu, que espera «alguna cosa més fiable i transparent» que les dades de la patronal immobiliària.

El terme li sembla «fal·laç» a José Castro, assessor de vivenda de l’ajuntament de Navalcarnero. El seu poble, d’acord amb aquesta definició, no és una zona tensada, però el que veu diàriament al seu despatx li indica que «sens dubte sí que és una zona plena de tensions».

Castro considera mercat tensat tot Espanya, perquè «a tot el país hi ha el mateix dèficit de vivenda pública. En les comunitats autònomes no hi ha voluntat clara, menys potser al País Basc, de reconèixer la vivenda com un dret».

Per Óscar Martínez Solozábal, president de l’Associació Professional d’Experts Immobiliaris, la raó de la tensió en els preus de lloguer a Espanya no és tant la recerca del benefici de fons i particulars rendistes com la poca vivenda disponible per llogar: «L’oferta és molt menor que la demanda. I es deu al fet que hi ha una gran inseguretat entre els propietaris de pisos que volen llogar, inseguretat jurídica i inseguretat amb tot aquest debat polític. Molts propietaris estan decidint ara no llogar. Nosaltres creiem que, per tal que un mercat funcioni, l’oferta ha de ser superior a la demanda, i aquí anem a la contra».

Sis ciutats principalment

Sis ciutats principalment«Les queixes pels preus del lloguer no són un miratge –opina un operador pròxim al fons Blackstone a Madrid–, però el de les zones tensades no és més problema de preus que de salaris i qualitat de l’ocupació, i no es dona arreu d’Espanya; és sobretot urbà, de sis ciutats: Barcelona, Madrid, Bilbao, València, Palma i Màlaga».

Les sis urbs que cita han registrat alces en el cost del lloguer des de l’última primavera, segons les dades que va recopilant el portal EnAlquiler. En els últims sis mesos, Bilbao ha registrat una pujada mitjana del 6,4%; València, del 8,8; Madrid, del 2,3, i Palma, del 2,1.

Barcelona, però, està molt per sobre en tensió de preus, amb un 10,2% d’increment segons el portal, i un preu mitjà rècord de 1.569 euros, i Màlaga, amb un 13,5% d’alça des de març passat, tot i que el preu mitjà per a una vivenda de 60 metres és de 876 euros.

La injecció d’oferta que va suposar «el fet que avis deixessin de dedicar els seus pisos a Airbnb durant la pandèmia ha sigut només momentani», opina M.C., operador barceloní de la compra i venda de vivenda.

Diferències Madrid-Barcelona

Diferències Madrid-BarcelonaNo a totes les ciutats s’està escalfant igual el mercat de la compra d’immobles per llogar.  «Gairebé tot el capital sud-americà –sobretot veneçolà, colombià i mexicà– que està entrant a comprar immobles se’n va a Madrid o a alternatives com Màlaga, en comptes de Barcelona», lamenta Alejandro Picas, inversor immobiliari i copropietari amb un germà de Restate Brothers, amb seu a la capital catalana.

«És que tothom, també els estrangers, veu les notícies –explica–. Jo treballo a Barcelona perquè estimo la meva ciutat i soc d’aquí; si no, me n’hauria anat a Madrid fa anys, perquè a Barcelona no ens ajuden».

La diferència de tensió entre Barcelona i Madrid incomoda aquest inversor català. «És trist –diu–. La diferència entre les dues ciutats és sobretot la gestió política. A Barcelona no ens han ajudat gens. Barcelona ara està tenint molts problemes de seguretat, i la limitació dels lloguers genera que el propietari que tingui actius per llogar es pregunti que per què ha de fer reformes si després l’ha de llogar pel mateix preu. Per això, a poc a poc es va deteriorant el parc de vivendes de lloguer. Madrid va com una seda perquè ajuden els promotors, els ho deixen fer tot i les llicències van molt més ràpides», diu queixant-se. I conclou: «A més, a Barcelona el procés no ha ajudat gens».

Limitar els lloguers no convenç

Limitar els lloguers no convençCap dels experts que a diferents flancs del mateix fenomen han sigut consultats per a aquesta sèrie de reportatges es pronuncia sobre una nova llei de vivenda. «Encara queda molt per saber en què consistirà i què és el que deixarà el seu tràmit parlamentari» explica des de Logronyo Óscar Martínez.

Sí que es pronuncien alguns sobre el que ja ha transcendit amb més soroll del pla de l’Executiu, la possibilitat de limitar els preus del lloguer a les zones tensades. I la mesura no entusiasma empresaris ni inquilins, ni tampoc a advocats que medien entre els uns i els altres.

Per la lletrada Pla, «mentre no hi hagi una voluntat política d’edificació d’un parc de vivenda pública de lloguer, no de compra, de lloguer –remarca–, no hi haurà solució al problema dels preus dels lloguers».

Notícies relacionades

El tornado del feixisme

Reivindicació de l’alegria

L’activista i assessor municipal de Vivenda José Castro creu que «la solució no és limitar els preus, perquè el propietari et pot demanar més diners per sota mà i ¿què fas? ¿denunciar-lo? Ningú denuncia si el que està fent és buscar una vivenda». Per Castro «caldria fiscalitzar la tinença de pisos i aplicar impostos en proporció amb les vivendes que es posseeix». No en té prou de moment amb el fet que l’impost de béns immobles es multipliqui per tres per a grans tenidors.

Pel president de l’Associació d’Experts Immobiliaris, limitar-ne el preu «no afavorirà el lloguer; al revés: disminuirà l’oferta de lloguer. I si no hi ha oferta de lloguer, ¿per a què volem preu baix si no trobem pis? S’ha vist la prova en altres capitals europees i tampoc ha funcionat».