Cas Serveis Socials: Contractació irregular per 20 milions i sobresous en l’atenció als més vulnerables

Les principals irregularitats es van detectar el 2014 i 2015, època en què el consorci estava controlat per membres de CiU, segons els informes als quals ha tingut accés EL PERIÓDICO. En els anys posteriors, algunes d’aquestes anomalies es van arrossegar. Avui encara s’estan resolent. És el maig del 2017 quan l’actual gerent de l’entitat, Joan Uribe, successor de Josep Pera (CiU), rep un primer informe demolidor de la Sindicatura de Comptes, al qual en segueix un altre, no menys dur, de la Intervenció General de la Generalitat. En els últims temps s’han arribat a corregir anomalies, tot i que encara queda camí per recórrer. «Em vaig trobar amb una administració amb debilitats i amb un equip amb ganes de tirar endavant el projecte del consorci», afirma Uribe. Fonts de l’ajuntament afirmen que amb el nomenament d’Uribe «es va posar de manifest la necessitat de fer un pla per regularitzar la situació», tot i que aquest va manifestar en diverses ocasions la «necessitat» d’ampliar la plantilla.

El Consorci de Serveis Socials de Barcelona és un ens públic creat el 2006 i s’encarrega dels serveis socials especialitzats a la capital que, a la resta de Catalunya, són competència de la Generalitat. Gestiona els centres on viuen menors tutelats, pisos per a dones víctimes de violència masclista i els seus fills, residències de persones amb discapacitat i centres de teràpia ocupacional. El seu president és el conseller de Drets Socials i el seu vicepresident, el responsable de l’àrea a l’Ajuntament de Barcelona.

Encàrrecs a dit

L’informe de la Sindicatura de Comptes del 2014 fa menció a males pràctiques en la contractació de serveis. En concret, indica aquest òrgan, existeixen contractes per a la gestió de determinades tasques que es van realitzar sense publicitat, transparència ni concurrència pública. És a dir, a dit. Ho van fer utilitzant una categoria que és aplicable quan l’adjudicatari és l’únic que pot fer aquesta tasca. Dels 22 expedients analitzats, un total de 20, per valor de 22 milions d’euros, es van tramitar mitjançant aquest sistema, sense que s’inclogués la justificació d’aquesta exclusivitat. L’auditoria del síndic reflecteix també que el consorci va fer contractes d’un any que es podien prorrogar a sis, incomplint la normativa de contractació al no tenir-se en compte la naturalesa de la prestació i la necessitat de sotmetre’s periòdicament a licitació.

Aquesta contractació sense publicitat se succeeix en anys posteriors, indica la Intervenció General. El 2015, es van elaborar quatre expedients sense publicitat per raó d’exclusivitat en els quals tampoc consta la motivació o justificació de la utilització d’aquest mètode, ni es van obtenir evidències que els plecs i criteris de valoració fossin informats per l’assessoria jurídica. El consorci va al·legar llavors que aquests contractes eren per a «persones amb unes necessitats molt específiques» i que no era possible contractar d’una altra manera. Els auditors recorden que aquest procediment és «excepcional» i argumenten que, malgrat les manifestacions de Serveis Socials, «no queda motivat».

Dos anys després, el 2017, eren vigents 50 contractes sense publicitat. A la llista que va entregar el consorci a la Intervenció no es van incloure ni l’import de la licitació ni l’adjudicació. El 2019, expedients que continuen sense fer constar «tota la documentació» que es requereix, segons les auditories. A més, aquell any es comprova una «falta de seguiment» dels contractes en execució, «fet que suposa que sovint s’incompleixen els termes dels procediments», així com que les pròrrogues «es formalitzen després de finalitzar» el compromís (ara es firma un any abans).

A més, els informes denuncien que Josep Pera (CiU), gerent del consorci des del 2012 fins al 2017, va incomplir la normativa de contractació perquè va firmar convenis quan no li corresponia. Els contractes per valor superior als 300.000 euros els havia de firmar la consellera Neus Munté (CiU), també presidenta de l’ens. No va passar així, sinó que Pera va subscriure contractes per valor de fins a 2,4 milions d’euros, malgrat no tenir la delegació de firma.

D’altra banda, el 2017, els auditors van detectar un «fraccionament de contractes menors». L’informe de la Intervenció General recorda que està prohibit fraccionar-los per eludir la publicitat i el procediment d’adjudicació. En aquest sentit, fonts del consorci asseguren que el cas va arribar fins al Tribunal de Comptes, que, al final, el va arxivar per no detectar pagaments indeguts. Aquestes advertències van permetre millorar el sistema de contractes, segons les esmentades fonts.

Un milió en sobresous

Les auditories precisen que, almenys, el 2015, el 2017 i el 2019 el consorci va pagar gairebé un milió d’euros en sobresous per sobre de conveni i sense justificar, principalment als caps d’àrea o departaments. Així, el 2015, l’organisme va desemborsar una retribució extra de 352.379 euros; el 2017, 328.726, i el 2019, 256.000. Aquests sobresous es concreten amb dos conceptes retributius («millora voluntària» i «a compte del conveni»), que ni consten en la taules salarials, ni estan avalats per la Direcció General de Pressupostos i la Direcció General de la Funció Pública. Els auditors, fins i tot, no han pogut ni concretar la data en què es van aprovar aquests complements. A les auditories consultades fa constar que aquests sobresous són «nuls» i incompleixen la llei.

Notícies relacionades

Cas Serveis Socials: així eren els contractes sota sospita

Cas Serveis Socials: així funciona el consorci

Aquesta pràctica es va prolongar al llarg dels anys, almenys fins al 2019. El sindicat CGT, que ha analitzat les auditories, afirma que s’han pogut pagar quantitats similars des de la mateixa creació de l’entitat, per la qual cosa la quantitat podria superar els dos milions. Aquests complements es van regularitzar el maig del 2020, quan els sous dels empleats van passar a regir-se pel conveni únic del personal de la Generalitat. Aquests sobresous anaven dirigits, segons exposen les mateixes auditories, a alguns treballadors d’oficines i despatxos.

«Creiem que en un context de crisi social i econòmica és molt greu que la segona entitat pública de serveis socials de Catalunya pagui centenars de milers d’euros en sobresous i faci contractes a dit per valor de desenes de milions d’euros a empreses i falses fundacions amb lucre econòmic», es queixa Robert Morral, delegat sindical de la CGT en el consorci. «Els serveis socials han d’estar lluny de la lògica de mercat, el lucre privat i han de ser 100% públics», conclou.