El Govern promet la inversió més gran de la història contra pobresa infantil

Espanya té el trist rècord de ser el tercer país de la UE amb taxes més elevades de pobresa infantil, un 27,4%, només per darrere de Romania i Bulgària, una situació que no es correspon amb el pes de l’economia espanyola i que podria haver-se agreujat per la crisi de la Covid. Per això, la Comissió Europea ha elegit Espanya –i set països més– com a laboratori de proves per a la posada en marxa de l’anomenada Garantia Infantil Europea. L’esmentada eina, aprovada el passat 14 de juny, està destinada a fomentar la igualtat d’oportunitats fins al punt que tots els nens europeus tinguin accés gratuït i/o efectiu als drets bàsics, posant el focus en les situacions de pobresa o exclusió social i en els col·lectius infantils especialment vulnerables.

La «posada de llarg» de la Garantia Infantil a Espanya, terminologia utilitzada per Gustavo Suárez, president de l’Unicef a Espanya, ha tingut lloc aquest dimecres en unes jornades celebrades a Madrid on s’ha presentat el document de diagnòstic elaborat per l’oenagé i experts de la Universitat d’Alcalá de Henares i el CSIC. I en la clausura de l’esmentat acte, la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha anunciat quina serà la inversió total: 779 milions d’euros, dels quals 527 corresponen al Fons Social Europeu Plus –xifra que suposa com a mínim el 5% del Fons fins al 2027– i, la resta, 252 milions, a l’aportació nacional, que es nodrirà de fons estatals, autonòmics i locals. Es tracta en els dos casos d’una inversió històrica i mai utilitzada fins ara en la lluita contra la pobresa infantil.

Belarra ha admès que Espanya té unes xifres de pobresa infantil «inacceptables», cosa que suposa «un dels fracassos més grans com a país». «Cada vegada que un nen o nena ha de ser un heroi per tirar endavant, significa que no se li han donat tots els recolzaments. Els nens i nenes no han de ser valents, han de ser feliços», ha remarcat. Davant d’això, la implementació de la Garantia Infantil Europea suposa una finestra d’oportunitat. L’Executiu espanyol té fins al març per presentar a Brussel·les un pla nacional d’acció, que es basarà en les recomanacions de l’Unicef i els experts, les quals se sustenten en el fet que les mesures han de ser transversals i que cal coordinació en l’execució.

El ‘xec nadó’

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

I la Garantia no serà l’única eina. Segons ha garantit Belarra, la futura llei de diversitat familiar inclourà el ‘xec nadó’ o la prestació universal per fill de 100 euros al mes que Drets Socials no ha aconseguit introduir en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022. Així mateix, l’esmentada norma, que encara està en fase d’esborrany i que no arribarà al Consell de Ministres fins a final d’any o principis del 2022, contindrà l’ampliació dels permisos de paternitat i maternitat a sis mesos.

També contemplarà un paquet de mesures encaminades a «garantir un entorn saludable i segur on es desenvolupi la criança, l’accés al sistema sanitari i educatiu universal i una alimentació saludable» en els tres primers anys del nen. I entre aquestes accions s’inclouran també mesures destinades a afavorir la conciliació.