Quan el maltractament animal també és violència masclista

El vincle entre el maltractament animal i la violència masclista s’ha estudiat a molts països, però a Espanya continua sent un fenomen bastant desconegut malgrat que fer mal a animals de companyia s’utilitza per amenaçar, coaccionar, silenciar, castigar, doblegar i sotmetre dones maltractades i també els seus fills, i constitueix un indicador de risc de la perillositat de l’agressor.

La preocupació de les víctimes pels seus animals, que en moltes ocasions són el seu gran suport emocional, perquè viuen aïllades com a conseqüència de la violència, constitueix un fre per trencar la relació amb l’agressor o per marxar a una casa d’acollida.

«El maltractament animal en el context de la violència de gènere i la família pot constituir, en si mateix, un acte de maltractament i violència cap a la dona, a més d’un delicte contra els animals, amb un alarmant impacte sobre les decisions de les víctimes humanes i la seva capacitat de protegir-se i allunyar-se dels agressors», expliquen des de la Coordinadora de Professionals per a la Prevenció d’Abusos (COPPA).

Crueltat i brutalitat

Un 6 de gener, dia de Reis, L. va colpejar amb un bastó la seva parella, la va tirar sobre el llit i li va posar el bastó al coll en posició d’asfixiar-la mentre li deia que l’ofegaria. 

Li va exigir diners i la va amenaçar amb matar els seus pares, fills i germà si no n’hi aconseguia, i més endavant li va dir que mirés el que feia al seu cadell, al qual va estampar contra el terra i li va trepitjar el cap fins a matar-lo, «cosa que va augmentar la sensació de pànic» de la víctima, segons es llegeix en la sentència.

«La cruel mort de la gosseta no tenia cap altra finalitat que demostrar-li del que seria capaç si no accedia a les seves pretensions dineràries. [...] Amb l’única explicació lògica d’augmentar la por», es destaca en la sentència de l’Audiència Provincial d’Alacant.

La víctima va aconseguir escapar-se de l’agressor i es va refugiar amb els seus fills a casa d’una amiga. L’endemà, l’agressor li va demanar que tornés al seu costat i la va amenaçar d’«apunyalar-la» i cremar casa seva. Com que la víctima no va tornar, va calar foc a tres habitacions de la vivenda. 

El subjecte va ser condemnat, en la mateixa sentència, pels delictes de maltractament, incendi i amenaces amb agreujant, i a un delicte de mort injustificada amb acarnissament d’un animal domèstic.

En un altre cas documentat, l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife va jutjar el 2019 un cas d’agressió física i sexual a una dona en què, a més, l’agressor va atacar la mascota de la víctima.

Una nit del 2017, E., de 31 anys, va tancar la seva nòvia, de 27, al domicili comú, on la va comminar a escriure en un paper la relació del nombre d’homes amb qui havia mantingut relacions sexuals. Davant la negativa de la víctima, li va treure la roba i la va intentar tirar per la finestra alhora que li feia comentaris obscens i li deia que la violaria. Al no aconseguir-ho, la va arrossegar pels cabells fins al lavabo. Al sentir els crits de la víctima, la gosseta va anar cap allà, moment en què l’agressor la va intentar ofegar a la banyera,. però l’animal va escapar-se.

L’home va tancar la noia al lavabo unes dues hores, durant les quals la va sotmetre a tractes sexuals humiliants i, «amb ànim d’acabar amb la seva vida», la va ficar a la banyera (que prèviament havia omplert de vidres), la va colpejar amb brutalitat i va començar a asfixiar-la. Per sort, va aconseguir escapar-se i fugir amb la seva gosseta del domicili.

El tribunal va eximir l’agressor dels delictes d’assassinat, agressió sexual i detenció il·legal per considerar que estava sota un brot psicòtic, però li va imposar una pena de 12 anys d’internament en un centre psiquiàtric penitenciari i deu anys més d’ordre d’allunyament de la víctima, a qui va haver d’indemnitzar amb 30.000 euros pels danys causats. 

Els jutges van estimar que el subjecte tenia «una alta probabilitat de comissió de nous delictes, especialment en l’àmbit de la violència de gènere, en què la gelosia obsessiva i les desavinences se solen focalitzar en l’ús indiscriminat de la violència».

Violència instrumental i psicològica

La directora del departament de Criminologia i Seguretat de la Universitat Camilo José Cela, Carmen Jordá, ha investigat les condemnes per maltractament animal a Espanya i ha descobert que solen estar associades a casos de violència en l’àmbit de la parella.

«És una forma instrumental per amenaçar la parella o l’exparella». En el cas de l’home que va trepitjar el cap del cadell, va ser una manera d’enviar a la dona el missatge de «La següent ets tu, no em facis enfadar», explica la investigadora.

Jordá afirma que també hi ha una violència accessòria contra els animals: el maltractament contra la mascota, en ocasions, fatal, es produeix en el moment en què s’està agredint la parella perquè l’animal apareix en l’escena. És l’extensió de la violència familiar que es fa servir contra els fills o de gènere contra la dona: «L’agressor projecta la ira i la ràbia».

La literatura científica incideix que els maltractadors presenten taxes més altes de crueltat cap als animals que els homes que no agredeixen les dones, que la violència cap als animals de companyia és un factor predictor de violència masclista i pot ser un indicador de la perillositat de la conducta de l’agressor.

Altres descobertes, com les de Febres i Ascione, revelen que els homes que fan mal als animals agredeixen amb més gravetat i freqüència les seves parelles i exerceixen sobre elles més control i nivells de violència física i sexual més alts.

«No és una forma de violència secundària i subsidiària, és una forma de violència masclista», assegura l’exsenadora d’IU i integrant de l’Associació Parlamentària en defensa dels Drets dels Animals (APPDA) Vanessa Angustia.

L’impacte en les víctimes

Angustia, que va treballar primer a la Cambra alta per conscienciar sobre aquest problema i ara ho fa des d’APPDA, amb l’objectiu que la legislació espanyola avanci per protegir tant els animals com les dones i els nens de forma més eficaç, assenyala que els maltractadors utilitzen els animals per fer mal a les parelles o exparelles de múltiples maneres.

Des d’amenaçar de fer-los mal perquè la dona no trenqui la relació fins a violar la mascota perquè la dona s’ha negat a tenir relacions sexuals. No donar-los menjar i impedir que ella els alimenti, fer desaparèixer l’animal sense més explicacions, atropellar el gos aprofitant que la víctima sortia de casa, exigir als fills que no expliquin res del maltractament a casa amenaçant-los amb ferir els seus animals, utilitzar-los per impedir que la parella trenqui la relació...

L’advocada Soledad Montserrat, membre de COPPA, lamenta que aquest tipus de conductes agressives i coercitives es mantinguin invisibles perquè no se solen denunciar i, si es fa, la condemna és per maltractament animal, però no com una forma de maltractament cap a la dona, si bé es podrien enjudiciar com a violència psicològica.

A Castella-la Manxa i Catalunya, les lleis autonòmiques ja inclouen el maltractament animal com una forma de violència psicològica que té com a objectiu afligir, crear un entorn intimidatori, produir un dany psicològic i emocional a la víctima.

«Forma part del complex sistema coercitiu del maltractador. Mitjançant aquest tipus de maltractament aconsegueix manipular la dona, que allargui la relació per preocupació pels seus animals: les dones que temen per la vida o la salut dels seus animals poden arribar a tardar dos anys més de mitjana a deixar la relació en un context de violència de gènere», explicita la també psicòloga de COPPA Raquel Aguado.

Aquesta violència instrumental (que moltes expertes qualifiquen com a ‘vicària’) genera sentiment de culpa, vergonya, por i símptomes d’estrès posttraumàtic: ansietat, pànic, dificultat per dormir, depressió... «Moltes dones han vist com la seva parella matava el seu animal i l’efecte emocional és devastador», afirma la terapeuta.

«Els sentiments de culpa es produeixen davant la impossibilitat de la víctima de protegir l’animal, per veure’s en el dilema de deixar-lo i protegir-se o quedar-se amb ell i exposar-se al maltractament. […] També hem de considerar els riscos físics de la dona quan es produeix el maltractament de l’animal, ja que ella pot mediar per protegir-lo», alerta. També poden veure’s en aquesta tessitura els menors.

Llacunes legals

Al Parlament s’està ultimant una reforma del Codi Civil que reconeixerà els animals com a éssers sentents, cosa que servirà per establir les custòdies de les mascotes quan es produeixi una ruptura. També permetrà privar de la guarda i custodia d’un fill al progenitor quan existeixi una sentència de maltractament animal, que a més serà motiu per no concedir custòdia compartida.

És un gran avenç jurídic, reconeix l’advocada María José Mata, però caldria anar més enllà, en una reforma de la llei d’enjudiciament criminal, perquè una ordre de protecció per violència de gènere es pogués fer extensiva als animals de companyia, que són «un més de la família».

«S’ha donat el cas en què la dona tenia una ordre de protecció i, estant a la feina, l’exparella ha entrat a casa seva i ha matat la seva mascota. No va vulnerar l’ordre d’allunyament, però va saber trencar l’estabilitat emocional de la víctima», explica Mata.

Els experts també demanen una reforma del Codi Penal, perquè quedi previst qualsevol acte que suposi una instrumentalització de la violència masclista a través de l’animal com a circumstància agreujant: amenaces, coaccions i abusos sexuals. I que es puguin practicar inhabilitacions per tenir animals i conviure-hi quan consta que s’ha produït maltractament contra ells.

Des de COPPA se sol·licita modificar el Codi Civil perquè no es pugui concedir una custòdia compartida d’un animal quan hi hagi denúncia o condemna per maltractament animal, ja que resulta un indicador de risc que la violència pot anar a més.

Una altra recomanació en què coincideixen les expertes és que la conducta agressiva contra els animals sigui considerada com un indicador de risc que es pugui utilitzar per detectar la violència masclista.

«El maltractador, psicològicament, té tendències violentes i poca empatia. Si maltracta un gos, ¿per què no maltractarà altres membres de l’estructura familiar?», remarca la investigadora de la Universitat Camilo José Cela.

En l’actualitat, és molt infreqüent que els jutjats dictin ordres de protecció d’animals, però no tant que es jutgin de forma conjunta els delictes contra les dones i els animals en un context de violència de gènere. Depèn, aclareix l’advocada Mata, de la sensibilitat del jutge, però ja hi ha jutjats que engloben els fets en el mateix procediment, perquè entenen que el maltractament animal és un delicte que serveix com a mitjà per provocar violència psicològica en la dona.

Una llar alternativa

El vincle emocional de les víctimes amb els animals dificulta que puguin sortir de la relació abusiva perquè no volen deixar les seves mascotes, tant per la por que pateixin com de no tornar a veure-les.

L’advocada Montserrat recorda el cas d’una dona maltractada, mare de menors també víctimes dels maltractaments, que no volia fer el pas de separar-se perquè suposaria allunyar-se de dues gosses que eren de l’agressor però que ella cuidava: no volia que quedessin desemparades.

En un altre cas, una noia jove víctima de violència física i psicològica havia sigut acceptada en una casa d’acollida, però no volia anar-hi perquè no deixaven que hi anés amb els seus gossos.

Notícies relacionades

Els CAPs del Gòtic i la Trinitat Vella, entre els més tensionats

El Col·legi de Metges premia l’excel·lència de 51 metges

Davant aquesta situació, en ple confinament domiciliari per la pandèmia, el Govern va posar en marxa Viopet, un programa per a l’acollida de mascotes de víctimes de violència masclista que han d’abandonar la llar familiar per accedir a un recurs social on no és possible conviure amb animals de companyia.

Segons el Ministeri de Drets Socials, responsable d’aquesta iniciativa que ha permès ja l’acollida de les mascotes de 220 víctimes, el 30% de les dones víctimes de violència masclista tenen animals de companyia. Al seu esborrany de l’avantprojecte de llei de benestar animal s’explicita que els centres d’acolliment hauran de facilitar, «en la mesura possible», que les víctimes puguin accedir a aquests llocs amb els seus animals.