Volcans que van deixar empremta: el Krakatoa, a Indonèsia

D’allà ens en anem a l’aeroport, a agafar un vol cap a Jakarta, capital de Java i de tot Indonèsia, a uns mil cinc-cents quilòmetres, potser unes tres hores d’avió.

M’agafo una finestreta perquè sé que passarem sobre l’estret de Sonda que separa les dues illes i no vull predre l’ocasió per veure, tot i que sigui des de l’aire i a gran altura, les restes del volcà Krakatoa, del qual he llegit un llibre rus que n’explica l’explosió, però també la recuperació de l’illa anomenada El Fill de Krakatoa, que va sorgir després que el seu ‘pare’ esclatés.

L’activació, erupció i posterior explosió del Krakatoa va ser un esdeveniment mundial

La meva operació em manté alerta en l’últim tram del vol, però una capa d’espessos núvols fa fracassar les meves expectatives. Encara no llançaré la tovallola, intentaré des de Jakarta veure si hi ha alguna excursió que m’acosti al meu objectiu. L’activació, erupció i posterior explosió del Krakatoa va ser un esdeveniment mundial. La seva anamnesi està ben documentada i completada per científics d’arreu del món. Es considera l’explosió volcànica més gran en temps històrics i és del mateix tipus que el de Santorini.

Més o menys va ser així: des de la dècada de 1870 hi va començar a haver terratrèmols freqüents a la zona de l’estret de Sonda. El setembre de 1880 va desencadenar una erupció important a l’illa de Krakatoa, on hi havia tres cons volcànics: el Rakata, d’uns vuit-cents metres d’altitud; el Danan, d’uns cinc-cents metres, i el Perboewetan, d’uns dos-cents. L’assumpte va tenir alts i baixos, però es va mantenir sempre una certa activitat acompanyades de terratrèmols i alguna explosió.

El 20 de maig de 1883 el Rakata va erupcionar violentament i les seves explosions es van sentir a uns cent cinquanta quilòmetres de distància, mentre que les seves cendres arribaven a més de cinc-cents quilòmetres. No obstant, res d’això va alertar prou la població de les costes pròximes, que no van prendre cap mesura important per protegir-se. El 23 d’agost és quan l’activitat dels tres volcans arriba a uns nivells altíssims amb una columna de piroclastos que arriba als trenta quilòmetres. Les explosions eren ja audibles a més de cent quilòmetres i Jakarta, que llavors es deia Batavia, estava coberta de cendres.

Ens ha arribat el relat dels diaris de bord de diversos barcos que navegaven per la zona (l’estret de Sonda era molt freqüentat per arribar des de l’Índic al sud-est asiàtic), i durant aquells dies, del 23 al 28 d’agost, les explosions, la pluja de cendres, la caiguda de pedra tosca, la foscor que regnava i les tempestes elèctriques, van impedir la navegació en un radi de vint quilòmetres.

I vam arribar al dia 27 quan el volcà, o volcans que no se sap bé com va ser el tema, van començar amb unes enormes explosions probablement perquè l’aigua del mar havia pogut penetrar a la cambra magmàtica i va elevar enormement la pressió dels gasos.

El plomall de fum va arribar als vuitanta quilòmetres d’altura i les cendres van cobrir uns set-cents mil quilòmetres quadrats, més que l’extensió de la península Ibèrica. Hi va haver fins a cinc explosions cataclísmiques, l’última i més gran a la matinada del 28, que es van sentir a més de quatre mil quilòmetres de distància. Després, violents tsunamis van castigar la costa causant uns trenta-vuit mil morts, (després de l’explosió del Tambora també en aquesta zona, el major nombre de víctimes humanes per un volcà històric).

L’illa de Krakatoa es va convertir en una caldera de sis quilòmetres de diàmetre i més de dos-cents metres de profunditat, amb tota seguretat el resultat del col·lapse de la cambra magmàtica. No obstant, totes les roques de l’illa que es van volatilitzar en les explosions no són més, segons càlculs moderns, que el cinc per cent de la matèria que es va injectar a l’atmosfera. El núvol de pols va fer la volta al món. Va arribar a Islàndia el 30 de novembre, i la radiació solar es va veure reduïda en un 10% durant mesos. Va ser una explosió que avui anomenaríem ultrapliniana, tot i que sens dubte no és la més gran que ha registrat la Terra, ja que queden empremtes geològiques que en delaten algunes d’encara més grans.

A pesar de Vulcà, a qui els romans feien residir als volcans, i el seu violent comportament, es va formar un nou volcà unes dècades després que es va dir, com he dit abans, el Fill de Krakatoa (Anak Krakatoa) i es va anar poblant de plantes, animals i altres signes de vida al llarg de les dècades següents. El 2018, va tornar a explotar i va causar un tsunami que va matar 439 persones. El 2020 ha tornat a entrar en erupció. Els testos s’assemblen a les olles.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per la meva banda, he arribat a l’aeroport de Jakarta, modern i bonic, i no podré fer la desitjada excursió des d’aquí fins a l’estret de Sonda. Està lluny, a uns cent seixanta quilòmetres i per arribar a l’illa hi ha unes altres trenta milles de navegació.

L’estret de Sonda té reminiscències d’aventures, pirates malais, explosions volcàniques i mil coses més. No tornaré a sobrevolar-lo i penso que la lectura del llibre rus m’ha fet viure més de prop l’explosió del volcà que el meu vol entre Sumatra i Java. Probablement llegir és el que ens permet viure mil vides diferents i conèixer millor que de cap altra manera el món sencer i la seva història.