Cas Serveis Socials: les entitats revisen els seus expedients amb el consorci

«Nosaltres hem recuperat els expedients antics i hem constatat que tenim tota la documentació presentada», afirma Adela Camí, responsable d’una cooperativa que gestiona tres serveis del Consorci. «Ara, la falta de documents i les firmes que no corresponien no són la nostra responsabilitat, és un error seu que han de reparar i assumir ells», insisteix Camí, que vol reunir-se amb l’ens. No són els únics. Una altra entitat afirma exactament el mateix, molesta perquè el consorci mai els avisés dels comentaris fets per l’auditoria de la Generalitat. «Ens hem posat a disposició de les administracions per a qualsevol consulta o requeriment documental que sigui necessari», afirmen des d’Intress, i afegeixen que assumeixen la gestió de serveis públics amb «rigor» i «cura».

Mutisme

El mutisme és absolut, almenys de cara a la premsa, de les grans associacions d’entitats socials. L’única que ha dit alguna cosa públicament ha sigut la Confederació del Tercer Sector, en un tuit així que es va publicar la primera exclusiva d’EL PERIÓDICO. Van dir que les males praxis detectades eren «inacceptables», van criticar que les «lògiques de mercat» en les contractacions públiques afavorien aquests fets, i van aprofitar per reclamar una proposta de llei d’acció concertada que, diuen, podria blindar els serveis d’atenció social perquè els prestessin les oenagés i no les empreses privades amb ànim de lucre.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

No obstant, fundadors o responsables d’importants entitats socials no amaguen el seu malestar quan van llegir la informació publicada. «Sovint estem venuts, estem subjectes a les lògiques de l’administració i són moltes les entitats que no tenen prou personal per saber si un contracte està bé o malament». Per exemple, quan liciten un servei amb mesos de retard o quan han d’assumir projectes per sota del cost real per guanyar-los. Una altra responsable d’un ens social als barris de Barcelona afirma que els fets coneguts aquests dies són un «frau absolut» i demana «responsabilitats». «A les entitats socials petites, per justificar despeses de 10.000 o 50.000 euros ens demanen de tot, ens fiscalitzen al màxim, però a les grans entitats que gestionen contractes milionaris sembla que no és proporcional, és una forma més de desigualtat», es queixa.

Sorprèn la contundent afirmació que deixa anar una entitat social important que treballa per als infants desfavorits: «Ja sabíem que el Consorci era un desgavell», incideix un responsable. Parla d’unes propostes de contractació que fa posar les mans al cap i que, sens dubte, podrien incomplir la normativa. «Això que no tenen personal no cola, les entitats deuen saber que els contractes no es feien bé, i si firmen aquests contractes i entren a la roda, és el seu problema», afegeix.