Descobert a Herculà l’esquelet d’un mort per l’erupció del Vesubi

L’esquelet d’un home que va morir en l’erupció del Vesubi fa dos mil·lennis va ser trobat a la ciutat d’Herculà, sepultada per aquella tragèdia, una troballa que arriba 25 anys després del final de les excavacions arqueològiques al lloc.

La posició del cadàver, a poca distància del mar, fa sospitar que va estar a prop de salvar-se de l’explosió del volcà l’any 79 dC, que va destruir per complet les urbs ubicades a la seva falda, com Pompeia o Herculà, a prop de Nàpols (sud d’Itàlia).

I és que pel que sembla l’home, parcialment mutilat, va ser aturat per l’allau de foc i gas del Vesubi a pocs passos del mar, és a dir, de la salvació. «És una troballa de la qual esperem molt», ha celebrat el director del Parc Arqueològic d’Herculà, Francesco Sirano, a les xarxes socials. El ministre italià de Cultura, Dario Franceschini, també ha encomiat aquest «descobriment sensacional».

I és que l’esquelet ha sigut trobat 25 anys després que les excavacions a Herculà arribessin al final i constata que aquests llocs, en els quals el temps es va aturar amb l’arribada del foc i de la cendra, encara acullen abundants sorpreses al seu terra. Els ossos, de fet, es troben incrustats en una paret de roca volcànica i seran ara extrets i analitzats, segons avança l’Agència Ansa.

Material piroclàstic

L’any 79 dC una explosió imprevista va interrompre la vida de totes les ciutats que envoltaven al cràter i una columna de material piroclàstic de 14 quilòmetres d’altura va provocar una pluja de cendra i pedra sobre Pompeia, Herculà, Oplontis o Estàbia.

Era l’inici d’una tragèdia en la qual Herculà va ser la primera víctima, arrasada primer per una onada de calor d’uns 400 graus centígrads i després per una allau de llot que va sepultar l’urbs sota una capa de vint metres d’espessor de material volcànic.

Notícies relacionades

Pompeia obre al públic un termopoli de l’antiga Roma

Augmenten més d'un 46% els morts a les carreteres catalanes en el primer trimestre de l'any

Aquestes ciutats, pròsperes pel creixent turisme de l’Imperi romà, van acabar en l’oblit i envoltades en el mite fins al seu descobriment a mitjans del segle XVIII, quan es van iniciar les excavacions per voluntat del rei de Nàpols Carles de Borbó, que després es convertiria en Carles III d’Espanya.

L’escriptor romà Plini el Jove, testimoni de la tragèdia i que va perdre en l’erupció al seu oncle i tutor, Plini el Vell, va narrar l’ocorregut en una sèrie d’epístoles al seu amic, l’historiador Tàcit, que donen fe de l’infern terrenal que es va desencadenar llavors.