Esclavitzat demanant almoina a Barcelona

T.P. va néixer a Romania el 1945. Tenia 71 anys. L’octubre del 2016, quan vivia a Bucarest, tenia 71 anys. Vidu, sense fills, ni ocupació ni subsidi. Els seus escassos recursos econòmics provenien de l’ajuda dels seus veïns. Caminava amb crosses per les seves limitacions al deambular. Davant aquesta precarietat, els seus compatriotes L. M. i V. I. van veure l’oportunitat d’obtenir uns ingressos diaris a costa d’explotar-lo demanant almoina. El van enganyar prometent-li una vida millor i diners abundants a Barcelona. Però aquesta panacea es va evaporar. Quan va arribar a la ciutat el van obligar a pidolar i a dormir sobre cartrons en un local abandonat. La fiscalia reclama per a L. M. i V. I. 30 anys de presó per a cadascun per un delicte de tràfic d’éssers humans i explotació de mendicitat i dos de lesions. Per a un tercer acusat, R. R., sol·licita la mateixa pena per delictes similars.

Els processats L. M. i V.I. van viatjar amb T. P. amb autobús des de la població romanesa de Ploiesti fins a Barcelona. En el trajecte, li van explicar que treballarien exercint la mendicitat i que es repartirien els guanys al 50%. Perquè no s’escapés i sotmetre’l al seu control, es van apropiar del seu passaport, segons l’escrit del Servei d’Estrangeria de la Fiscalia de Barcelona al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. A l’arribar a Barcelona, tots tres es van dirigir a un local abandonat, on T. P. damunt d’uns cartrons.

De dilluns a divendres i sense parar, els processats i altres romanesos no identificats portaven la víctima a les proximitats del carrer Gran de Gràcia, al costat de l’hotel Casa Fuster, malgrat que sabien que estava malalt. Allà, l’asseien a terra amb un plafó de cartró on es llegia que demanava almoina, li posaven un got de plàstic per recollir els diners i li col·locaven al costat una cadira de rodes a la qual, com que no tenia prou força, no hi podia pujar sense ajuda. Sense documentació, sense aigua, ni gairebé menjar, sense parar i malalt, T. P. estava en aquest lloc des de les sis o set del matí fins a les 10 de la nit. Al llarg de la «penosa jornada», precisa la fiscalia, els processats el controlaven perquè no marxés o demanés ajuda i cada cert temps un d’ells recollia els diners captats. El seu aliment i nutrició depenia del que els vianants li anessin donant. Per fer les seves necessitats, feia servir una ampolla o bidó.

Nutrició insuficient i «descans inadequat»

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’acusació pública remarca que T. P. es va trobar sota «condicions d’explotació i aïllament social» durant sis mesos. En circumstàncies «deplorables, amb nutrició deficient, descans inadequat, falta d’higiene, vestimenta incorrecta i sense la deguda assistència sanitària». El seu estat de salut va anar empitjorant, fins al punt que els processats, per ocultar la seva acció, no el van portar als serveis mèdics quan se li van ennegrir els dits per una aparent gangrena i el van traslladar de nou a Romania, on va ingressar en un hospital i es va sotmetre a l’amputació.

Al cap d’un temps, el van comminar a tornar a Barcelona. La víctima va acceptar perquè li van prometre que arreglarien la seva vivenda al seu país. Els acusats el van enviar una altra vegada al carrer a demanar almoina. Durant aquell temps, no va percebre ni un euro i quan suggeria la idea de percebre diners, els acusats li contestaven: ¿Per a què vols tu els diners?». Passats uns mesos, els dos principals processats van vendre «l’explotació» de T. P. per 400 euros al tercer processat, R. R., que va sotmetre l’indigent a la mateixa situació. La fiscalia detalla que des de la seva tornada de Romania el juny del 2017 fins al seu «rescat» el 28 d’agost del 2018, la situació de salut de la víctima es va veure «severament compromesa».