Quatre dades curioses de la història de la Guàrdia Urbana de Lleida

La Guàrdia Urbana de Lleida celebra aquest any el seu 175è aniversari. Nascuda el 1846 sota l’alcaldia de Joaquim de Gomar (1803-1857), aquest cos va ser el segon del seu tipus a Catalunya, només darrere de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va ser fundada el 1843, i el quart de l’Estat. La seva història ha estat marcada per una evolució constant, plena de capítols curiosos, que reflecteixen l’evolució de la ciutat en aquests dos últims segles.

El cos està format per una plantilla de 215 agents que donen servei als més de 140.000 habitants que té la ciutat. «La Guàrdia Urbana és un exemple de proximitat, sensibilitat cap a la ciutadania, professionalitat i voluntat de cooperació amb la resta de cossos i forces de seguretat, a més dels serveis d’emergència», va destacar el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, durant l’acte de celebració portat a terme a la ciutat, en què, a més, es va inaugurar una placa commemorativa de l’efemèride. Els pròxims anys estaran marcats per la feminització del cos, un dels assumptes pendents de la Guàrdia Urbana de Lleida.

La societat del segle XIX no era igual que la del segle XXI. Mentre que en els seus inicis el cos donava servei a una població eminentment rural, avui dia atén les principals problemàtiques a què s’enfronta una urbs de més de 100.000 habitants: seguretat ciutadana, regulació del trànsit, protecció de la convivència, educació viària....175 anys donen per a molt i, sobretot, per a moltes curiositats.

Vuit guàrdies per a 14.000 habitants

Vuit guàrdies per a 14.000 habitantsQuan va néixer la Guàrdia Municipal, l’embrió de la Guàrdia Urbana el 1846, Lleida tenia aproximadament 15.000 habitants. El primer cos va estar format per vuit guàrdies, que van servir sota les ordres del cap Manuel Minuesa, un sergent retirat de l’exèrcit: Antonio Peralta, Lorenzo Saballé, Esteban Canellas, Juan Bautista Torné, Ramon Farré, Dionisio Farré, José Prats i Bernardo Primo.

El creixement del cos va ser lent, però progressiu. El 1888 estava format per 11 guàrdies i el 1917, per 20. En la seva primera etapa, les seves principals funcions van consistir en el control de la higiene pública i informar l’alcaldia dels delictes i les faltes que es cometien a la ciutat. L’objectiu era aconseguir educar els ciutadans en el bé comú per evitar problemes de salut pública.

Així doncs, el 1853, per exemple, la seva principal batalla va ser el control dels animals. Es va prohibir que els cabrers entressin amb els animals a la ciutat per vendre la llet, i es van fer molts anuncis per controlar la presència de fems als carrers de la ciutat. El 1860 la Guàrdia Municipal va imposar 71 multes, principalment relacionades amb l’aprofitament de recursos aliens, el poc control de la ubicació del bestiar i dels mitjans de transport.

Primers uniformes i primer reglament

Primers uniformes i primer reglamentLes primeres dècades del segle XX van suposar l’evolució del cos al que avui dia és la Guàrdia Urbana de Lleida. El 1917 se sol·licita la confecció de 20 uniformes per al cos i apareix en escena el projecte de reorganització de la Guàrdia Municipal, que es va aprovar de manera definitiva el 1919 i que va donar lloc a l’actual Guàrdia Urbana.

El 1912 s’havia tornat a instaurar la Direcció General de Seguretat i, per quan es va portar a terme la reorganització de la Guàrdia Urbana i es va aprovar el seu reglament, l’accés als cossos policials ja es realitzava mitjançant concurs d’oposició o través d’escoles de formació, entre d’altres. D’aquesta manera, en la dècada dels 20, el cos ja comptava amb tots els elements d’un cos professional de policia.

Primeres motocicletes

Primeres motocicletesEl control del trànsit és avui dia una de les principals tasques que els cossos policials municipals porten a terme. L’automòbil i les motocicletes van suposar la revolució del transport durant el segle passat, però la reglamentació es va anar implantant conjuntament amb el ritme de creixement del parc de vehicles. La Guàrdia Urbana, ja en aquella època, es va convertir en una imatge icònica dels encreuaments, des d’on regulava el trànsit i assegurava la seguretat viària.

Una dada curiosa és que el 1954 moltes actes de trànsit explicaven que quan se li donava l’alto a un infractor, en moltes ocasions no es podia multar. Els conductors fugien i els policies no comptaven amb un vehicle perseguidor. Per donar solució a aquesta problemàtica, el 1955 es van adquirir les primeres motos de la Guàrdia Urbana de Lleida. Les Clúa de quatre marxes, dos temps i 125cc es van convertir en les primeres aliades del cos en la tasca.

Uniformes pioners

Uniformes pionersEl 2010, i amb l’objectiu de definir una vestimenta més adequada per a la seva funció, la Guàrdia Urbana de Lleida va ser el primer cos municipal que va estrenar els uniformes negres amb elements blaus, que van substituir els grocs reflectors de l’època. L’anterior uniforme era fàcilment confusible amb els que portaven fins llavors altres cossos professionals.