«Visc d’especular amb vambes Nike»: arriba a Espanya la febre de la revenda de sabatilles esportives

Aquest reportatge comença a la porta d’una perruqueria, The Barber Shop de l’avinguda América (Madrid). Allà hi treballen tres dels protagonistes d’aquesta història. El comerç és just davant de la boca del metro. De l’estació en surt gent a dojo. Entre ells, un home calçat amb unes vambes Nike. Mentre s’allunya, els tres barbers l’observen amb deteniment. Un d’ells apunta: «Aquest man en sap, d’això. Aquestes vambes que porta ara costen uns 1.500 euros... en la revenda».

És un negoci de moda: l’especulació de sabatilles esportives. Principalment les de la marca Nike. Parells rars, d’edició limitada o models exclusius. La majoria de les vegades mai arriben a sortir de la capsa. Són peces de col·lecció. Calçat que passa de mà en mà, sense utilitzar-se, deixant als seus propietaris centenars i fins i tot milers d’euros de benefici.

«Jo acostumo a guanyar uns 300 euros al mes. Però de vegades, si hi ha sort, un sol parell de vambes et pot deixar un benefici gran. La meva operació més rendible va ser la venda d’unes Nike, model ‘Jordan 5 Retro Off-White’. Les vaig comprar per 200 euros i les vaig vendre per 600. Però conec molts casos de gent que treu milers d’euros per un sol parell», explica Julihan Michell, un barber veneçolà que ha acabat inoculant el verí de l’especulació de les vambes als seus companys.

Això de revendre vambes no és fàcil. «Cal dedicar-hi molt temps. Has d’estar pendent de quan treuen les novetats, quants parells en sortiran de cada model, el preu o les previsions sobre quant pujarà el preu», explica Jonathan Amaya, el perruquer hondureny que treballa a la mateixa barberia i que fa gairebé un any que està pujat al mateix carro.

Per 30 euros al mes

Per 30 euros al mesNi és fàcil ni és gratis. La informació privilegiada es troba en una xarxa social, Discord. Allà proliferen els anomenats ‘cookgroups’. Són canals en què s’ofereix tota la informació del negoci de l’especulació. Entrar en aquest circuit costa uns 30 euros al mes. En aquests grups privats es poden trobar notícies sobre pròxims llançaments, nombre d’unitats que sortiran a la venda, lloc o preus estimats de sortida i de revenda. Aquest diari ha intentat, sense èxit, obtenir la versió de Nike Espanya sobre com els afecta el fenomen de la revenda.

«Per exemple: t’expliquen que tal dia, a tal hora, Nike posarà a la venda per internet 50.000 parells de tal vamba a 150 euros. Aquests models no arribaran mai a les botigues. I s’esgotaran de seguida perquè se’ls emportarà la gent que es dedica a la revenda. A partir d’allà, qui les vulgui les ha de comprar en aquestes pàgines i al preu que digui el que les ha aconseguit», prossegueix Jonathan.

Després de formar-se i informar-se en un ‘cookgroup’, toca anar-se’n a pàgines especialitzades, com StockX. Funcionen com un mercat virtual. Es compra i es ven. La web s’emporta una comissió de cada operació. Allà també es poden aconseguir accessos prioritaris per emportar-se exemplars limitats. «De vegades surten a la venda unes vambes i en aquestes webs sortegen tiquets. Si guanyes el sorteig no t’emportes les vambes, sinó el dret a comprar-les. Això és perquè són models molt especials i hi ha molta gent esperant. Passa com amb els concerts importants, que has d’estar davant la pantalla constantment, actualitzant i competint amb usuaris d’arreu del món per poder emportar-te aquest tiquet. Potser en 5 minuts s’han esgotat», resumeix Julihan.

Per poder ser competitiu en aquesta jungla, la resposta és la de sempre: els diners. «Com més diners inverteixis, més possibilitats tens de guanyar les licitacions, d’aconseguir les vambes que vols. Perquè per guanyar necessites tenir diversos dispositius preparats. Jo estic amb el meu ordinador i amb el mòbil alhora. Però amb els diners que he guanyat em compraré un altre ordinador. I quan estalviï molt, em compraré un bot», ens explica el barber veneçolà, donant una de les claus d’aquest negoci.

El bot no és més que un programa informàtic que llança milers de peticions per aconseguir aquest tiquet que permeti comprar les vambes. És com tenir milers de persones optant al sorteig, sol·licitant aquest tiquet. Sempre tindrà més possibilitats de guanyar un usuari amb un bot que Julihan amb els seus dos ordinadors. «Aquests programes són cars. Alguns valen 10.000 euros i només se’ls pot permetre la gent que ja estigui molt ficada en el tema. Cada vegada és més difícil aconseguir bons parells».

Enrajolades

EnrajoladesAdquirir unes vambes exclusives no és sempre sinònim d’èxit. «És que això és com la borsa. Un espera que pugin de preu i el que fan és baixar. A mi em va passar amb aquestes», explica el tercer barber, un dominicà anomenat Yohan Rosario. Treu d’una caixa unes Adidas que semblen estar cobertes de sang i que tenen els colors de Freddy Krueger: «Aquesta va ser una edició que van treure per celebrar Halloween, per això tenen aquest disseny sagnant. Jo les vaig comprar per 120 euros i estava previst que el dia de Halloween pugessin a 300. Però va fallar el transport i em van arribar després de la data. A partir d’allà, van començar a baixar de preu».

Quan passa això, es diu que el model és un ‘brick’, que significa ‘maó’ en anglès: «Quan tens un model que, pel que sigui, comença a baixar de preu, es diu que aquestes vambes s’estan enrajolant. El que has de fer és treure-te-les de sobre al més aviat possible o hi perdràs diners», explica el dominicà, que posa èmfasi en què el seu país és potser «el que més afició té a la revenda de vambes. Va néixer als Estats Units i és molt popular a tota l’Amèrica Llatina, però a la República Dominicana és on hi ha més gent boja amb això».

I igual que hi ha el bressol de la revenda, també hi ha nacions emergents. És el cas de la Xina, d’on procedeixen gran part dels compradors. «Aquí a Espanya mateix, hi ha molts xinesos comprant vambes per Wallapop. Només compren i solen pagar bé, perquè després les envien al seu país, que hi ha molta demanda i molts diners. Allà les venen segur. I al comprador també li interessa, perquè si la ven a Wallapop no es perd comissió», conclou Yohan.

¿I a Espanya? Els tres barbers es dediquen a això com a afició i venen a petita escala, però ¿hi ha gent que estigui vivint d’això? Contesta Julihan, que fa sis anys que es dedica a la revenda i és el més veterà de tots tres en el negoci: «És clar que n’hi ha. Jo ara vinc de vendre-li un parell de vambes al Chucky, que té previst obrir aquest mes la seva botiga a Madrid».

El Chucky de Chueca

El Chucky de ChuecaEl 31 del carrer Pelayo, al cor del barri de Chueca, hi ha tres nois donant els últims retocs a un local comercial que està a punt d’obrir. Dos dominicans i un veneçolà. Col·loquen vambes en vitrines. Totes estan plastificades. No serà una sabateria a l’ús. Allà no hi ha emprovadors on els clients s’emproven el calçat que volen. Allà a les vambes es toquen amb compte extrem i se les admira com si fossin quadros d’un museu.

«Jo t’he de deixar una estona, que he d’atendre un artista que ve a emportar-se unes vambes per al seu nou videoclip», es disculpa el Chucky, el propietari. És un dominicà que, després de sis anys de comprar i vendre vambes per Instagram, ha decidit obrir una botiga física. Entre els seus clients, afirma que hi ha cantants com ara Omar Montes, El Guincho i El Alfa. El seu sobrenom, que també serà el nom de la botiga, ve del protagonista de la pel·lícula ‘El ninot diabòlic’. Té una rèplica exacta de la joguina assassina en una vitrina. «També és una edició limitada; només en van fer 8.000 a tot el món. Ara el ninot pot costar més de 6.000 euros».

A la seva botiga, gairebé tot és exclusiu o numerat. Té un altre soci dominicà i un altre de veneçolà, que explica al client la història de cada una de les vambes que s’hi exhibeixen. Unes valen 1.000 euros perquè són rèplica d’unes que va vestir Michael Jordan en un partit en què va trencar la cistella d’una esmaixada. D’altres en valen més de 2.000 perquè són una edició limitada que per sobre tenen els colors dels Lakers i per sota, els dels Chicago Bulls. D’altres es diuen Air Force perquè imiten l’avió presidencial nord-americà. I així, fins a 200 parells que esperen tenir a la venda el dia de l’obertura, aquest mateix mes d’octubre.

Chucky acredita una trajectòria d’èxit en la revenda. Assegura que ha arribat a treure més de 1.000 euros de benefici d’un sol parell de Nike. «En vaig comprar unes per 220 euros i les vaig vendre per 1.500. Ja visc d’això». Ara ha invertit molts diners en autèntiques joies de col·leccionista. Té unes Nike Off-White en una vitrina que sortiran a la venda per una mica més de 3.000 euros. Té altres parells que no tenen ni tan sols preu de sortida.

Notícies relacionades

Sabatilles esportives: febre per la gran moda del segle XXI

Les 10+1 vambes més icòniques de la història

Treu un maletí que porta el logo de Jordan fent una esmaixada. L’obre i està embuatat, com els que guarden material fotogràfic. A l’interior hi ha unes Nike Jordan negres amb la punta de xarol. L’astre del bàsquet va demanar que li fabriquessin unes vambes que pogués vestir amb un vestit de gala. «Aquestes, si te les vols emportar, has de fer tu l’oferta. No tenen preu, d’aquestes n’hi ha molt poques al món», insisteix, sense donar ni tan sols un preu orientatiu.

Lluny queden, no obstant, de les subhastes més altes: «En aquestes pàgines han pagat més de 570.000 euros per unes vambes. Ben aviat n’han de sortir unes amb un preu de sortida d’un milió d’euros», assegura. Una febre a la qual cada vegada s’apunta més gent i deixa més diners. Ja obren fins i tot botigues. Curiosament, en aquest submon del calçat, les sabateries més cares són les que venen parells que no s’utilitzaran mai, més enllà de l’especulació. Són les noves criptomonedes, però tangibles i amb molt més estil.