Garzón ultima una restricció de la publicitat de menjar porqueria similar a la de les apostes

El Ministeri de Consum prepara un reial decret per restringir la publicitat d’aliments no saludables, i treballa en una mesura encaminada a limitar aquests continguts en xarxes socials i noves plataformes, un àmbit que fins ara s’havia escapat de qualsevol regulació. El departament dirigit per Alberto Garzón considera la salut alimentària com una de les seves principals banderes, juntament amb la lluita contra les cases d’apostes, i veu necessari frenar tendències com els anuncis de menjar porqueria enfocats a la població infantil, en molts casos protagonitzats per personatges àmpliament coneguts, com és el cas de l’‘influencer’ Ibai Llanos. 

Aquesta proposta, que haurà de passar pel Consell de Ministres, preveu estar llesta entre finals d’aquest any i començaments del que ve, tot i que des de Consum encara estudien possibilitats i treballen amb els diferents actors implicats per concretar la proposta. 

La via més nova que estudien al departament de Garzón se centra en la restricció d’aquesta publicitat en noves plataformes com TikTok, Twitch, Instagram, Facebook o Twitter, on els menors d’edat estan més exposats, ja que no hi ha marc normatiu. 

La primera de les opcions que es plantegen consistiria a acordar amb les diferents plataformes un marc d’actuació comuna en aquesta matèria, considerant que les empreses implicades podrien avenir-se a prendre iniciatives pròpies davant el perjudici reputacional que suposaria negar-se a un pla que limiti la publicitat de menjar porqueria. En cas d’optar per aquesta via i una vegada fixats els límits, seria la Comissió Nacional de Mercats i Competència qui podria imposar sancions en cas d’incompliments. Les multes, no obstant, podrien tardar anys a arribar davant la lentitud del procés i per la possibilitat de les empreses de recórrer aquestes propostes de sanció. 

En l’altra opció en què treballa Consum sí que hi ha capacitat sancionadora per part del Govern. Es tracta d’una proposta que, assenyalen fonts coneixedores, tindria una clara «inspiració» en el reial decret que regula la publicitat del joc. Aquesta norma, que va entrar en vigor el 31 d’agost, ha reduït notablement la publicitat en xarxes socials de jocs d’atzar i apostes.

Des de la posada en marxa d’aquest reial decret, només es poden difondre aquest tipus de continguts quan es pugui evitar tecnològicament que els anuncis acabin arribant a menors, els missatges en xarxes d’aquestes empreses estan a més limitats als usuaris que fossin clients previs i totes aquestes webs i perfils estan també obligades a difondre periòdicament missatges sobre joc segur que alertin l’usuari dels perills d’apostar. 

En el cas del joc, és la Direcció General de l’Ordenació del Joc qui té la capacitat sancionadora en cas d’incompliment. Si finalment s’aplica una mesura similar en l’àmbit alimentari, el Ministeri de Consum hauria de designar un altre òrgan sancionador, que podria ser tant la Direcció General de Consum com l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. 

El fiasco de l’autoregulació

Més enllà de les plataformes digitals, on s’hauria de regular per primera vegada aquest tipus de publicitat, Consum també planeja revisar la regulació de publicitat en televisió. Fins al moment, les empreses s’autoregulaven pel Codi PAOS, un acord d’autoregulació firmat el 2012 entre l’Agència Espanyola de Seguretat i Nutrició i els principals agents del sector pel qual es comprometien a limitar «els missatges publicitaris dirigits a menors de 12 anys». 

Però des del departament d’Alberto Garzón consideren que el sistema d’autoregulació fins ara utilitzat és «obsolet» i «no està funcionant», i és per això que ultima ja mesures per fixar una normativa que obligui el sector a restringir la publicitat dels productes menys saludables.  

Per determinar quins aliments no són saludables, existeixen diferents barems que estudien des de Consum. Un d’aquests és el de Nutriscore, el sistema que puntua per colors els productes en funció d’elements com nivells de sucres i greixos saturats. No obstant, al departament de Garzón asseguren que «no cal que en sigui la referència», ja que hi ha altres indicadors, com les taules nutricionals de l’Organització Mundial de la Salut. 

Restringir la publicitat en horari infantil 

Entre les vies que estudien al Govern existeixen dues tendències. Un d’aquests corrents es fixa en aquells països que prohibeixen qualsevol anunci d’aliments que tinguin una determinada categoria nutricional, com és el cas del «segell negre» d’alguns països d’Amèrica Llatina com Xile, el Paraguai, Mèxic o el Perú. Aquests països tenen instaurat un sistema d’etiquetatge que adverteix d’alts continguts en elements com sucre, sodi o greixos saturats, i està prohibida qualsevol forma de publicitat, promoció o patrocini de qualsevol aliment o beguda dirigit a infants amb almenys un d’aquests segells.

La segona opció, que es troba en fase d’estudi, contempla la prohibició de publicitar en televisió aquest tipus d’aliments a les franges d’horari infantil. Un plantejament que casa amb la llei de seguretat alimentària, que busca protegir especialment els usuaris menors de 15 anys. 

Aquesta llei, aprovada el 2011, dona una eina al Ministeri de Consum per llançar una nova regulació. I és que a l’article 46 d’aquesta llei, en què es regula la publicitat d’aliments dirigida a menors de 15 anys, estableix que, «si en el termini d’un any a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta llei no s’haguessin adoptat aquests codis de conducta, el Govern establirà reglamentàriament les normes que regulin aquestes comunicacions comercials, per garantir la protecció de la infància i la joventut, així com els mitjans per fer-les efectives». 

Batalla dins i fora del Govern

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Des del ministeri assumeixen que aquesta mesura pot obrir una doble batalla, igual com va passar amb el reial decret del joc: d’una banda esperen les protestes de les principals empreses distribuïdores, com la Federació d’Indústries, Alimentació i begudes (FIAB), l’Associació Nacional de Grans Empreses de la Distribució (ANGED) o l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS), que s’oposaran, previsiblement, a qualsevol mesura que restringeixi la difusió i publicitat dels seus productes.

No obstant, la segona contesa té com a escenari el Consell de Ministres, on comptaran amb l’oposició del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, dirigit per Luis Planas, el departament que vetlla pels interessos del sector agroalimentari i al qual es dirigiran les empreses afectades. Tampoc s’espera el recolzament del Ministeri d’Indústria, de Reyes Maroto, la dirigent que ha atacat amb més duresa les iniciatives impulsades per Alberto Garzón. Així va ser quan va llançar la proposta de reduir el consum de carn o amb la campanya contra el sucre, unes mesures contra les quals es va pronunciar la ministra socialista: «Estem ja una mica cansats que ens diguin el que no hem de fer. Amb moderació, tot és saludable».