1 de cada 4 dones joves pateixen violència psicològica o de control

La Carla va patir violència masclista amb tan sols 13 anys. El seu nòvio li marcava límits a l’hora de vestir-se, a l’hora de veure certs amics, etc. Però ella no se sentia víctima de la violència de gènere perquè «associava» aquest problema «als adults» i perquè «els signes de maltractament no eren tan evidents com un cop o un insult». L’Alba va patir una cosa semblant amb 15 anys. Tot i que el seu nòvio si va arribar a la violència física en una ocasió, que la va tancar a casa i va intentar mantenir relacions sexuals amb ella i, com que no va voler, va arribar a agafar-la del coll. Però ella no se sentia «víctima de res, sinó culpable, perquè pensava que ho havia provocat». La relació amb aquell noi fins als 17 anys va provocar que l’Alba patís depressió, anorèxia i insomni i, malgrat això, fins fa molt poc no s’ha identificat com a «víctima de la violència de gènere».

La Carla o l’Alba formen part del gairebé 25% de les adolescents que confessen que han sentit alguna vegada violència psicològica o de control i el seu testimoni es recull a l’informe de Save the Children ‘No és amor’, en què l’entitat alerta de la normalització perillosa de la violència de gènere entre els joves i l’augment del negacionisme cap aquest fenomen. L’oenagé reclama que les campanyes i els recursos d’ajuda se centrin també en l’adolescència, perquè és un període fonamental en el desenvolupament humà, vital en la conformació de la identitat i la personalitat; un període d’activitat cerebral només comparable al de la primera infància. «Qualsevol experiència traumàtica o de violència viscuda en aquest període pot tenir conseqüències en la conformació de models, rols i patrons en la vida adulta», avisa Andrés Conde, president de l’oenagé.

Al seu torn, adverteix que els joves tenen cada vegada relacions sentimentals amb més precocitat, començant les afectives a l’edat mitjana de 13 anys i les sexuals als 15 o 16 anys. En aquest context, un dels principals problemes és que aquest col·lectiu té menys experiència i eines per identificar si pateix violència, mentre ha avançat el negacionisme. Un informe recent de la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD) adverteix que 1 de cada 5 nois entre 15 i 29 anys considera que la violència de gènere no existeix, gairebé el doble que el 2019. El 24% considera que és inevitable i el 15% que, si és de poca intensitat, no és un problema. «Aquestes dades revelen un nivell de negacionisme elevat i creixent», ha denunciat Conde a la presentació de l’informe.

Les barreres

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

L’oenagé avisa que, tot i així, no és «fàcil de saber» la prevalença de les actituds masclistes entre els més joves. No només perquè es calcula que només el 21% de les dones que pateixen agressions ho denuncien –719 adolescents van ser objecte de mesures cautelars o de protecció el 2019–, sinó també perquè els més joves, la forquilla compresa entre els 13 i 17 anys, no formen part de les enquestes oficials. La macroenquesta del Ministeri d’Igualtat del 2019, per exemple, només comptabilitza els casos a partir dels 16 anys. Tot i així, aquest estudi ha permès conèixer que el maltractament majoritari entre els de 16 i 17 anys és el psicològic o de control (en el 24,9% dels casos), seguit de la violència emocional (16%) i la sexual (el 6,5%). Finalment, la física se situa al 6,2%.

Malgrat això, Save The Children denuncia que els adolescents troben «barreres» a l’hora d’accedir als serveis d’atenció a les víctimes i hi ha «escassetat de formació i recursos especialitzats». Per tot això, demana que la problemàtica s’abordi des de les eines que ja ofereix la llei orgànica de protecció a la infància, aprovada aquest any. Per a la posada en marxa, considera necessari que se’n «despleguin totes les mesures» i es doti de més recursos dels consignats al projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022.