Trasplantat amb èxit el ronyó d’un porc a una dona en mort cerebral

Per primera vegada, un ronyó de porc ha sigut trasplantat a un humà sense desencadenar el rebuig immediat del sistema immunològic del receptor, un avanç potencialment important que eventualment podria ajudar a alleujar una greu escassetat d’òrgans humans per a trasplantament.

El procediment, dut a terme a NYU Langone Health, a la ciutat de Nova York, va involucrar l’ús d’un porc els gens del qual havien sigut alterats perquè els seus teixits ja no continguessin una molècula coneguda per desencadenar un rebuig gairebé immediat.

La receptora era una pacient amb mort cerebral amb signes de disfunció renal i la família de la qual va consentir l’experiment abans que li traguessin el suport vital, van dir els investigadors.

Durant tres dies, el nou ronyó se li va adherir als vasos sanguinis i es va mantenir fora del seu cos, cosa que va permetre als investigadors accedir-hi.

Els resultats de les proves de la funció del ronyó trasplantat «semblaven bastant normals», va dir el doctor Robert Montgomery, cirurgià de trasplantaments, que va dirigir l’estudi.

Sense rebuig primerenc

El ronyó va produir «la quantitat d’orina que es podria esperar» d’un ronyó humà trasplantat, va dir, i no hi va haver evidència del rebuig primerenc i vigorós que s’observa quan els ronyons de porc no modificats es trasplanten a primats no humans.

El nivell anormal de creatinina del receptor, un indicador d’una funció renal deficient, va tornar a la normalitat després del trasplantament, va dir Montgomery.

Als Estats Units, prop de 107.000 persones estan actualment esperant trasplantaments d’òrgans, inclosos més de 90.000 a l’espera d’un ronyó, segons United Network for Organ Sharing. Els temps d’espera per a un ronyó són de tres a cinc anys de mitjana.

Els investigadors han estat treballant durant dècades sobre la possibilitat d’utilitzar òrgans d’animals per a trasplantaments, però s’han vist obstaculitzats sobre com prevenir-ne el rebuig immediat per part del cos humà.

Alterat genèticament

L’equip de Montgomery va teoritzar que eliminar el gen del porc per a un carbohidrat que desencadena el rebuig, una molècula de sucre o glucan, anomenada ‘alfa-gal’, evitaria el problema.

El porc alterat genèticament, denominat GalSafe, va ser desenvolupat per la unitat Revivicor de United Therapeutics. Va ser aprovat per l’Administració de Medicaments i Aliments dels EUA el desembre del 2020, per al seu ús com a aliment per a persones amb al·lèrgia a la carn i com una font potencial de terapèutica humana.

Els productes mèdics desenvolupats a partir de porcs encara requeririen l’aprovació específica de l’FDA abans de ser utilitzats en humans, va dir l’agència.

Altres investigadors estan considerant si els porcs GalSafe poden ser fonts de tot, des de vàlvules cardíaques fins a empelts de pell per a pacients humans.

Ètica mèdica

L’experiment de trasplantament de ronyó hauria d’aplanar el camí per a assajos en pacients amb insuficiència renal en etapa terminal, possiblement l’any vinent o dos, va dir Montgomery, que també va rebre un trasplantament de cor. Aquests assajos podrien provar l’enfocament com una solució a curt termini per a pacients críticament malalts fins que hi hagi disponible un ronyó humà o com un empelt permanent.

L’experiment actual va involucrar un sol trasplantament i el ronyó es va deixar al seu lloc només durant tres dies, per la qual cosa és probable que qualsevol assaig futur descobreixi noves barreres que s’hauran de superar, va dir Montgomery. Els participants probablement serien pacients amb poques probabilitats de rebre un ronyó humà i un mal pronòstic en diàlisi.

Notícies relacionades

Mapa del canvi d’hora 2025: quins països canvien a l’horari d’estiu, quins han deixat de fer-ho i on està prohibit

Magistrades i lletrades qüestionen la sentència

«Per a moltes d’aquestes persones, la taxa de mortalitat és tan alta com per a alguns càncers, i no ens ho pensem dues vegades abans d’utilitzar nous medicaments i fer nous assajos (en pacients amb càncer) quan els podria donar un parell de mesos més de vida», va dir Montgomery.

Els investigadors van treballar amb especialistes en ètica mèdica, experts legals i religiosos per examinar el concepte abans de demanar-li a una família accés temporal a un pacient amb mort cerebral, va dir Montgomery.