L’alcalde del PP que vol fons europeus per commemorar una victòria republicana en la Guerra Civil

La nit que els feixistes italians van intentar prendre el poble de Gajanejos (Guadalajara), es van trobar amb una estranya sorpresa: allà ja no hi havia res a prendre. Els habitants havien sigut evacuats. Els edificis, bombardejats pel mateix govern de la República. Era el març de 1937 i els feixistes hi arribaven fortíssims. No havien perdut ni una sola batalla. Però les coses estaven a punt de canviar. Amb tot el poble arrasat, a les milícies de Mussolini no els va quedar ni un sostre on guarir-se. Els tocava passar la nit al ras, en el dur hivern de l’Alcarria.

Gajanejos està ubicat al cim d’un altiplà. El contingent italià va ser una presa fàcil per a les forces aèries republicanes. Desenes d’avions sortien dels aeroports de Guadalajara i Madrid, sobrevolaven el municipi i metrallaven des del cel tot feixista que es movia. Els van massacrar. Centenars de cadàvers italians continuen enterrats en el dia d’avui als voltants del poble.

La Batalla de Guadalajara, en la qual també va participar l’escriptor Ernest Hemingway, va ser la primera victòria republicana en la Guerra Civil espanyola. Tan important va ser la fita, que fins i tot el ‘New York Times’ es va fer ressò de la gesta. «La derrota dels italians a Guadalajara és un desastre comparable al de la batalla de Bailèn per a Napoleó», proclamava el rotatiu novaiorquès. El missatge que arribava des dels Estats Units era clar: s’acabava de demostrar que el feixisme no era invencible.

D’aquesta història en fa 84 anys. L’actual alcalde de Gajanejos, Álvaro Vara, se’n va assabentar el 2019, quan va guanyar les eleccions. Des d’aleshores ha treballat sense parar per construir al poble un museu que rememori aquella gesta republicana. La particularitat d’aquesta iniciativa rau en el fet que Vara és militant del Partit Popular i president de les Noves Generacions del PP a Guadalajara.

La Colòmbia de Castella

Gajanejos, a ple cor de l’Alcarria, té avui 60 habitants censats. D’aquelles ruïnes del 37 no en queda res. Franco va guanyar la guerra i va ordenar la reconstrucció el 1940, just al costat i amb una fisonomia molt diferent a l’anterior. Es va aixecar un nou poble amb detalls d’arquitectura herreriana. Casetas vermelles, blaves i grogues, els colors de l’Alcàrria. Això li va conferir un aspecte similar al dels municipis colonials hispanoamericans.

Passejar per Gajanejos és fer-ho per un lloc que s’assembla a Barichara, a Vila de Leyva, a Cartagena d’Índies. Tant s’assembla a un poble colombià, que HBO ha rodat allà aquest any una sèrie ambientada al país cafeter. Amb la bandera tricolor onejant a la façana consistorial i un cartell d’attrezzo que hi posa ‘Alcaldía’ en lloc d’‘Ayuntamiento’.

Malgrat el seu aspecte sud-americà, Gajanejos està a 82 quilòmetres de Madrid i enclou una de les històries oblidades més importants de la Guerra Civil espanyola. Just allà vol posar el focus el seu primer regidor. Álvaro Vara té 31 anys i milita en el Partit Popular des dels 22. És el president de les NNGG del PP a Guadalajara. La seva família és originària d’Àvila, viu a Guadalajara capital i treballa a Madrid com a formador de despatxos jurídics. Al poble no hi té ni família ni arrels. El que sí que va tenir sempre va ser una aspiració clara: fer alguna cosa contra la despoblació de la zona. Va pensar que la millor manera podria ser des de l’alcaldia d’un d’aquests petits municipis. Va escollir Gajanejos. «En les últimes eleccions vam obtenir dos dels tres regidors que hi ha a l’ajuntament» explica ara passejant per la plaça del poble, ja alliberada de les càmeres de HBO.

Espanya buidada

60 habitants censats, molt pocs joves, gens d’indústria. No hi ha botigues, ni bars ni escoles. Gajanejos és el paradigma de l’Espanya buidada. «Es diu que Guadalajara és una província de velocitats. Una és la de la capital i la part més pròxima a Madrid. Allà estan gairebé en xifres de plena ocupació, té molta empenta i ha crescut molt. Després hi ha la part més rural, com el nostre poble, que corre el risc de desaparèixer com molts altres petits municipis d’Espanya», explica com a resum.

La seva meta des que va arribar va ser trobar un motiu que dinamitzés el municipi i creés algun tipus d’activitat econòmica. La seva ubicació és privilegiada: a menys de 100 quilòmetres de Madrid i just al costat de l’autopista A-2, la més transitada d’Espanya. De fet, té una sortida pròpia. Només li faltava la història, que va trobar en la llunyana Batalla de Guadalajara. ¿I si hi aixecaven un museu?

Va posar la seva idea en coneixement del seu partit, atesa la particularitat de les circumstàncies. Un alcalde del PP commemorant una victòria republicana és gairebé un oxímoron, tot i que ell no ho considera així: «Aquí l’important és dinamitzar el poble i crear llocs de treball. Si Manuel Azaña hagués nascut a Gajanejos, també hauria intentat posar-hi un museu. És el que vaig dir en el partit: que si tinguéssim mines d’or, en trauríem or. Com que tenim aquesta batalla, doncs és ho vull potenciar. A més, la república és un sistema polític. En la II República espanyola hi va haver governs d’esquerres i de dretes. No s’ha d’identificar Franco amb el Partit Popular i la República amb l’esquerra. Aquesta batalla és història d’Espanya i en aquest cas és un recurs per poder lluitar contra la despoblació».

¿I què n’opina el PP?: «Doncs cap reticència. Al contrari. Això mateix que et dic jo és el que m’han dit a mi en el partit. No m’he trobat cap obstacle per la seva banda», relata. També ha parlat amb la Diputació Provincial, de color socialista, que li ha donat l’OK. Igual que el regidor del PSOE que fa oposició al seu Ajuntament i es mostra a favor del projecte.

L’alcalde té un pla

L’alcalde té un pla, tot i que encara no està definit del tot. Vol que aquella batalla del 37 «es converteixi en el leitmotiv actual del poble. Un lloc referent per a qüestions relacionades amb la Guerra Civil. La nostra ubicació, la particularitat de l’arquitectura i l’impressionant llegat històric que atresora Gajanejos. Exemples com els Museu Imperial de la Guerra de Londres o de Manchester i el Museu de Gettysburg donen bona mostra de com d’encertat és tenir a prop un museu d’un esdeveniment històric tan important». Així, l’envergadura d’aquest projecte encara no està definida. «Això podria quedar-se en uns plafons informatius i res més. O podria convertir-se en un projecte total, amb un museu, un restaurant, un hotel, un centre d’interpretació... Tot depèn del que acabem aconseguint».

La columna vertebral seria el Museu Nacional de la Guerra Civil Espanyola, amb objectes d’aquelles batalles. «Però perquè no es visqui només del turisme, volem un centre d’interpretació i un lloc on es puguin fer exposicions tècniques sobre les tàctiques militars de l’època o xerrades sobre la gastronomia dels anys 30. Un lloc de referència on fins i tot pugui venir el Partit Comunista Italià a impartir-hi una xerrada. Un lloc que tingui un component professional i no només turístic».

En funció del que aconsegueixin, costarà més o menys. Si la cosa es fa en plafons, serà un import mínim. Si aconseguim el que pretenem, igual podria pujar a dos milions d’euros». El finançament l’està buscant per tot arreu. «Vaig parlar amb la Diputació [PSOE] i el diputat de Turisme està intentant que la proposta tiri endavant. Traslladaré la proposta també al Govern central i a Europa, per si es pogués finançar amb fons europeus. Pel seu caràcter europeu. És la primera derrota del feixisme i va ser molt important per a la història d’Europa, hi van participar europeus de molts països».

Els italians

Els altres protagonistes d’aquesta història són els soldats italians que van morir en aquella batalla. Expliquen que el contingent es dividia en tres grups: els primers, els camises negres. Els feixistes convençuts que havien anat al front per defensar les seves idees. Els segons, soldats professionals de l’exèrcit. Els últims, un tercer grup que estava conformat per joves que van arribar des d’Itàlia enganyats. Pensaven que venien a Espanya a participar com a extres en una pel·lícula sobre el general romà Escipió.

L’alcalde de Gajanejos també ha posat la seva idea en coneixement de les autoritats transalpines, com un projecte que té «un component d’agermanament entre els dos països». Així, ha traslladat el seu pla a l’Institut Italià de Cultura, dependent de l’ambaixada d’Itàlia. A priori, la predisposició és bona. «M’han demanat tota la documentació per estudiar-la en detall. Jo estaria interessat a incorporar-los d’alguna manera al projecte, per allò del tamís europeu», conclou.

Si finalment qualla el projecte del museu, la idea és poder disposar d’algun d’aquells tancs italians que van trobar a la província de Guadalajara la seva primera derrota, la seva primera cura d’humilitat: «Franco ja va advertir a Mussolini que Espanya era, junt amb Suïssa, el país amb el relleu més complicat d’Europa. Els feixistes venien fortíssims, amb uns tancs petits molt ràpids amb què no havien perdut ni una sola batalla. Havien vençut fàcilment en les seves batalles a Espanya i l’Àfrica, especialment a Abissínia. Però aquí van caure per primera vegada», recorda ara l’alcalde.

En el futur museu que planteja Vara es parlarà d’aquell desastre feixista de Gajanejos. Però també del de Brihuega, un municipi veí al front del qual estava disparant l’escriptor Ernest Hemingway. Aquella primera victòria republicana que va donar esperances antifeixistes fins i tot als Estats Units i va fer que es popularitzés l’expressió «Guadalajara no és Abissínia». Durant la guerra, les tropes republicanes van popularitzar una cançó que es reia dels feixistes italià. «Guadalajara no es Abisinia / allí los rojos tiramos bombas de piña. / Los italianos se marcharán / y de recuerdo un cadáver dejarán».

El Generalísimo

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

¿I què n’opinen els veïns de Gajanejos? «De moment hi estan d’acord. Sí que n’hi ha algun que està sensibilitzat amb el tema per qüestions familiars i prefereix que no es remogui aquell episodi. Però la meva idea és lluny de qualsevol ideologia. El museu ha de ser la fita de reconciliació més important des de la Transició. La informació que es faciliti serà acadèmica i asèptica, estimulant el visitant a desenvolupar la seva pròpia interpretació i judicis de valor».

Al municipi encara hi ha un carrer anomenat carrer del Generalísimo. Sobre això, respon l’alcalde: «Encara no hi hem fet res perquè esperem el millor moment per fer-ho. La meva il·lusió seria poder aixecar aquí el museu i que Sa Majestat Felip VI vingués al poble a inaugurar-lo i també el canvi de nom d’aquest carrer», conclou Vara. Perquè ser del PP, monàrquic i lluitar per un museu de la República, no està disputat a Gajanejos.