Flors i espelmes sobre cendres del volcà de La Palma

Si a Mèxic la mort és cultura viva, a l’illa de La Palma, que comparteix aquest mateix patrimoni espiritual, ha esdevingut una tradició interrompuda. A les limitacions a les vetlles i acompanyaments imposades per la pandèmia, els succeeixen ara els setges de la lava de Cumbre Vieja a dos dels seus cementiris municipals, com una nova fuetada a la memòria sentimental i identitària de la comunitat palmera a través d’un dels seus rituals més íntims.

L’amenaça d’una colada làvica sobre el cementiri de Las Manchas, rebatejat pels nadius com Los Ángeles i situat en plena zona d’exclusió, entre Los Llanos de Aridane i El Paso, es manté inaccessible al pas des de fa setmanes, atès que el braç de la colada nord que va fracturar la carretera de La Costa un mes enrere i va desembocar al mar, amb la conformació de la nova fajana, se situa tot just a 600 o 700 metres del cementiri de Tazacorte.

En tots dos casos, nombrosos veïns i veïnes tant de Los Llanos com de Tazacorte temen la possibilitat d’enfrontar-se a una segona sepultura dels seus morts sota els camins inclements de la lava, ja que, per a la majoria, comportaria afrontar la pèrdua com «un segon dol» en un nou context d’impotència.

Pesar col·lectiu

Aquest pesar col·lectiu s’agreuja el Dia de Tots Sants i el Dia dels Difunts, en què cada any, igual com a tantes localitats del món, els palmers –sobretot, els més grans– peregrinen als cementiris on jeuen els seus éssers estimats per rubricar amb flors, espelmes i pregàries el record dels que ja no hi són però romanen presents.

«És una data important, molt important aquí», afirma Francisca, de 71 anys, mestressa de casa i viuda, resident al municipi de Tazacorte, el cementiri de la qual ha reobert les portes de manera excepcional i controlada amb motiu d’aquestes dues efemèrides. «Aquest dia, el cementiri lluu sempre preciós, tot enramat de flors, d’orquídies, de clavells i d’anturis, que és la manera de dir que recordem els nostres cada dia», afegeix. «Ara una mai està tranquil·la sense poder acostar-s’hi, encara que només sigui, una vegada a la setmana».

També el cementiri de San Vicente Ferrer, a El Paso, el municipi, que transpira l’alè continu del sofre, ha ampliat el seu horari d’obertura durant el cap de setmana i avui, de manera especial, el prolongarà fins a la mitjanit, amb la programació de misses durant tota la jornada.

Aquests dies, tot i que alguns aparadors van trenar ofertes en teranyines i els més petits van anar a classe vestits de fantasmes o carbasses, als carrers de Valle de Aridane no se sent olor de castanyes sinó de sofre, i les portes entreobertes pel Día de Finados, com canten els Ranchos de Ánimas –«amb la porta oberta, el llum encès, així es reben les de l’altra vida»-, es mantenen barrades com les finestres i el plor perquè no entrin malastrugues.

No obstant, la renúncia que acerava la pena aquests dies era el tancament dels cementiris. Per aquesta raó, davant les barreres d’exclusió que separaven encara més els vius dels morts, l’Ajuntament de Los Llanos de Aridane ha coordinat una sèrie d’actes simbòlics en dos espais de la ciutat perquè els seus veïns i veïnes, en molts casos repartits i reallotjats en altres zones indemnes de l’illa, puguin acudir a reunir-se amb la memòria de la seva sang.

A més, aquesta reinvenció del ritu tradicional del Dia de Tots Sants també propicia el retrobament de veïnats dissolts i disseminats de cap a cap de La Palma, que no només s’enfronten al dolor de no poder visitar els seus morts, sinó també a l’impacte de no tornar a veure cada matí el seu veí de vorera, el farmacèutic, el que ven el pa i la fruita fresca o serveix el tallat natural de migdia.

Misses i recolliment

Per tant, el Consistori ha facilitat la celebració de les eucaristies del Dia de Tots Sants durant aquest dilluns, en diferents horaris, sota la carpa instal·lada a la plaça Juan Pablo II. Aquestes misses se celebraran a les 10.00, 12.00 i 17.00 hores, amb accés lliure, sense necessitat de reservar plaça, però amb aforaments limitats, distància de seguretat i mascareta obligatòria.

A més, tant avui com demà, Dia de Tots Sants i Dia dels Difunts, respectivament, la Plaza de España, al cor del nucli de Los Llanos, allotjarà un espai de recolliment denominat El Rincón de la Memoria, que desgranarà en plafons els noms de les persones mortes i enterrades a Los Ángeles, on els veïns i veïnes podran acostar-se a dipositar flors i espelmes sobre cendres en homenatge als seus i, en el sentit etimològic del record en llatí, ‘recordis’, «tornar a passar pel cor».

«Està sent molt traumàtic per als veïns de Valle de Aridane assumir tota aquesta destrucció del volcà i, a sobre, la possibilitat que la lava pugui passar per sobre del cementiri», apunta Inés, de 41 anys, desallotjada del barri de Todoque, els ancestres de la qual descansen a Las Manchas.

«Jo tinc una cosina germana que va perdre casa seva i els horts, però a qui li queden dempeus uns apartaments. I prefereix que la lava li agafi els apartaments abans que ens quedem sense poder anar a visitar els nostres avis o a les nostres ties».

Per la seva banda, l’Ajuntament de Tazacorte ha reobert les portes del seu cementiri municipal, per a joia dels seus veïns, des de divendres passat fins avui, a causa de la treva de la colada que limita amb la zona. L’accés s’ha realitzat de manera controlada en horari de 10.00 a 17.00 hores, amb acompanyaments i limitacions d’aforament i de temps, sempre en torns de 40 vehicles cada mitja hora.

Després de mig mes sense poder franquejar aquest accés, l’emoció que travessava la fila de vehicles a l’entrada al punt d’accés per la carretera de San Borondón desbordava paraules d’alegria, alleujament i gratitud. «La meva mare va morir fa quatre anys i no hem deixat de venir a veure-la una sola setmana, així que ens va tornar boges d’alegria poder venir per fi a enramar-la, netejar el seu nínxol, acompanyar-la», explica Victoria, veïna de Marina Alta, que es pregunta diàriament «el que diria la mama si hagués vist aquesta tragèdia».

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Jo m’alegro que no li toqués viure aquests temps tan dolents per a l’illa però, per si de cas, ja li vaig embalar totes les seves coses i que no es digui». «Sé que ella en vida hauria dit: el que es dona, és el que hi ha», afegeix. «I no ens hauria deixat afligir-nos, amb tota la gent que està passant penúries».

Tot just es concedeix el temps just per desempolsegar els noms. Per a molts, per a moltes, prou per aclarir un núvol del cel trencat dels costums i els ritus que mantenen un poble dret, empolainar les flors i guardar uns minuts de silenci compartit com el temps que dura la flama d’una espelma que s’apaga de sobte, un dia qualsevol, sota una llengua atroç. Espelmes que avui s’encenen pels morts, però també pels vius, que s’entossudeixen cada dia a continuar vivint.