Nyap administratiu
Catalunya cobra el nou impost de CO2 a vehicles que ja no existeixen
Prop de 3.000 persones ja han presentat un recurs perquè, entre altres coses, se’ls reclama la taxa d’un cotxe que fa anys que ja no està en el seu poder. Abans de reclamar, no obstant, hauran de pagar l’import
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
L’alcalde Jordi Hereu planteja per primera vegada la possibilitat que Barcelona torni a ser seu olímpica, en aquest cas, dels Jocs d’Hivern. Al cine, la pel·lícula ‘Avatar’ rebenta les taquilles mentre a les discoteques sona constantment ‘Human’ de The Killers. I mentre Espanya es llepa les ferides d’una crisi creixent, Catalunya assisteix a la descoberta de la veritable pell de Fèlix Millet, el prohom convertit en rufià pel saqueig del Palau de la Música. Amb aquest paisatge de fons, el Carles i l’Helena prenen una decisió potser menys transcendent, però sens dubte avançada al seu temps: prescindir del cotxe. Es desfan del vell Fiat Bravo amb la idea de no comprar cap automòbil més. A partir d’ara, transport públic, caminar i bicicleta. I així fins als nostres dies. No se n’han penedit, però ara es recorden més que mai d’aquell utilitari perquè la Generalitat els reclama que paguin l’impost d’emissions de CO2 aplicat a vehicles de motor. Per a contaminació, la que han estalviat a la ciutat i al planeta en aquests 12 anys. El seu no és un cas anecdòtic, ja que prop de 3.000 persones ja han presentat un recurs en similars circumstàncies.
El Govern va començar a cobrar aquesta taxa el 15 de setembre, i segons fonts del Departament d’Economia i Hisenda s’han enviat 500.000 notificacions a ciutadans catalans que han de complir aquest requisit inclòs en la llei catalana de canvi climàtic. Fa pocs dies, aquesta parella va rebre la carta de l’Agència Tributària de Catalunya en què els reclamen 47,62 euros per la pol·lució que genera el seu cotxe, amb matrícula acabada en JV, comprat el 1989, quan queia el mur de Berlín. Messi tenia dos anys i Ronald Koeman fitxava pel Barça per canviar la història del club tres anys després. La missiva informa que l’1 de maig, i durant 15 dies, es va publicar el padró provisional dels vehicles subjectes al nou impost. Quina badada, al Carles no li va passar pel cap consultar aquesta base de dades per comprovar si hi apareixia el seu Fiat Bravo de 155 cavalls. Ell ara es mou en bici elèctrica i la seva dona va amb metro. I les seves dues filles, un dia en Bicing, un altre en bus, demà al metro... Una família multimodal, com ha de ser.
No van vendre el cotxe, cosa que en part podria explicar la barrabassada administrativa si un nou comprador encara l’estigués utilitzant. No per circular per Barcelona, només faltaria, perquè faria esclatar els audímetres de la zona de baixes emissions. El van portar a un aparcament subterrani del parc de Joan Miró en què es recollien vehicles per ser donats de baixa. Devia acabar, se suposa, en algun desballestament. Un problema menys. Fins ara. El Carles va trucar al 012 i una senyora li va dir que no era el primer ni el segon que trucava per demanar explicacions per l’impost. «Va ser la primera que em va advertir que hauria de pagar per poder iniciar la reclamació», explica el Carles, superat per una situació que considera «surrealista».
«Som molts»
Poc després va trucar a l’Agència Tributària de Catalunya i va obtenir una resposta similar. Allà li van dir, a més, que al maig podia haver consultat si el seu cotxe estava inclòs en la llista negra. «Em van donar a entendre que som molts els que estem en aquesta situació, per tant, encara s’entén menys que no hagin habilitat una manera ràpida de solucionar-ho». Haurà de pagar, donar-se d’alta amb un certificat electrònic i tramitar la queixa perquè li tornin aquests gairebé 48 euros. Un portaveu del Govern confirma que són prop de 3.000 les persones que ja han presentat recurs. El Carles i molts d’altres encara no han arribat a aquesta pantalla en aquest ‘joc del calamar’ burocràtic, així que cal suposar que la xifra anirà augmentant amb el pas dels dies.
Segons Economia i Hisenda, per al cobrament de l’impost es van utilitzar «les dades del parc mòbil facilitades per la DGT». «No volem culpar ningú, tan sols fem una descripció dels fets», afirma una veu autoritzada, que assegura que el pagament de l’impost és preceptiu perquè la Generalitat pugui «tornar els diners el més ràpid possible».
Suspendre el pla
Joan Blancafort, secretari general de la Federació Catalana de Venedors de Vehicles de Motor (Fecavem), considera que l’impost hauria de ser «suspès». Sempre s’han oposat a la nova taxa, però els «errors comesos» encara els convencen més que el Govern no l’hauria d’haver impulsat. Per diverses raons, com el fet que no es pagui pel nombre de quilòmetres circulats, sinó pel tipus de cotxe. Això vol dir que és igual el nombre de quilòmetres, si un mateix model dfa 10 quilòmetres o 10.000, haurà de pagar el mateix. El Govern recorda que tampoc l’impost de circulació discrimina en funció de l’ús. «L’algoritme propi de la Generalitat per calcular l’impost fa aigües per tot arreu». Segons Fecavem, el cobrament per cotxes que estan donats de baixa es deu a «una mala interpretació per part de l’Agència Tributària de les dades facilitades per la DGT», i tot i que el procediment administratiu estima que primer has de pagar per reclamar, Blancafort conclou que l’«error flagrant de l’Administració hauria de fer-los reflexionar i posposar l’impost».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
