El ‘bullying’ escolar es va accentuar durant la pandèmia

Aquestes denúncies van generar 529 fets delictius (165 el 2019, 189 el 2020 i 175 el 2021). Els delictes més habituals, el 66,7% del total, van ser les lesions (130), amenaces (110) i assetjament (101). La majoria d’aquests casos de bullying es van iniciar a l’entorn escolar (i es van saldar amb un total de 599 persones denunciades i dues més, detingudes per lesions i tocaments a un menor d’11 anys. El 63,6% dels autors eren homes. 

A l’escola, al carrer i a les xarxes

Tot i que la majoria de casos d’assetjament es produeixen en l’entorn escolar (un 33,6% a l’institut i un 25,7% a l’escola), els Mossos han detectat un increment important en espais oberts i al carrer (25,7%). En aquests espais, en els nou primers mesos del 2021 hi ha hagut 15 casos més (+34,9%) que en tot el 2020. Més significatiu és l’augment si tenim en compte només els incidents ocorreguts al carrer: 51 el 2021 davant els 33 del 2020 i els 29 del 2019. Pel que fa a l’assetjament des del domicili (el 14,2%), es vehicula a través de les xarxes socials. Aquí la tendència es manté estable: 23, 28 i 24 casos el 2019, el 2020 i el 2021, respectivament.

Quant a les víctimes, en aquest període els agents han atès 303 menors d’edat (101 el 2019, 108 el 2020 i 94 el 2021). D’aquests, un 53,1% eren noies i un 46,9%, nois.

Sortir de la neutralitat i posicionar-se

Escoles i Mossos ja fa temps que treballen el tema amb els alumnes de primària i secundària. Aquest dijous, coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar, la policia catalana posa en marxa una nova campanya de conscienciació amb el lema ‘Tu, ¿de quin costat estàs? #PosicionaT contra l’assetjament’. L’objectiu és donar als alumnes instruments per detectarles situacions d’assetjament i per saber reaccionar. I aquesta és la idea de tallers preventius com el que han realitzat aquesta setmana els alumnes de 1r d’ESO de l’escola Cor de Maria de Mataró.

Tots ells van veure a classe un vídeo que recrea un cas de ‘bullying’. A partir d’aquí van treballar en grups per identificar els diferents actors de les situacions d’assetjament: l’assetjador, els seguidors, els espectadors, la víctima i els defensors. I finalment, van debatre. I van concloure que tan responsable de l’assetjament és l’agressor com els que l’acompanyen o ho observen sense prendre’n partit. Per tant, «no es pot ser neutral». En les seves reflexions en veu alta a classe, ho tenien clar: «Cal actuar», «avisar un adult». I un missatge que els ha deixat l’agent de Mossos encarregat de la xerrada: «Ningú ha fet res per ser assetjat. Esteu bé com esteu. No heu de canviar res de la vostra manera de ser o de vestir. El problema mai està en la víctima». I un altre consell: «Internet deixa rastre, tot i que esborreu els missatges o navegueu en mode ocult». I un avís: les amenaces, coaccions i vexacions són delictes que tenen conseqüències.

«Cada vegada hi ha més casos»

A l’escola Cor de Maria fa anys que treballen contra l’assetjament escolar. Imma Salvador, cap d’estudis d’ESO i amb gairebé 30 anys d’experiència, remarca que l’educació és clau perquè té un impacte en l’alumnat. Però insta a no baixar la guàrdia, perquè «cada vegada hi ha més casos i més que n’hi haurà, perquè els adolescents estan molt enganxats a les xarxes». I apunta també als pares: «És còmode tenir els nens entretinguts així, però els pares han de controlar i saber què fan els seus fills», afirma Salvador. Explica que així com a primària els casos es resolen abans, a 2n i 3r d’ESO, quan ja entren en escena les xarxes socials i els mòbils i els joves anteposen la pròpia imatge i l’aprovació del grup, la cosa és «més complicada». «Costa que entenguin que una vegada han penjat alguna cosa a la xarxa, ja no la poden controlar. No en són conscients, no acaben de veure les repercussions i el poder de les xarxes socials», afegeix.

Notícies relacionades

Què puc fer perquè el meu fill no sigui un assetjador a l’escola

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Tot i que la prioritat dels Mossos són els adolescents, també tenen posada la mirada en els escolars de 5è i 6è de primària. Aquests cursos, al costat dels de 1r i 2n d’ESO, són els considerats més crítics en aquest aspecte. «Són els cursos clau, perquè hi ha un canvi de cicle educatiu i de rols i perquè és quan es construeixen les relacions, la personalitat i l’autoestima», remarquen des de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà de la policia catalana.

La prevenció i la detecció ràpida són factors essencials per evitar que els casos d’assetjament s’agreugin i suposin perjudicis greus per als afectats. La policia destaca, així mateix, la importància que tota la comunitat educativa, no només l’alumnat, sigui capaç de veure, explicar i denunciar aquestes situacions.